• Territori
  • Cimalsa impulsa la primera fase de Logis Penedès per atendre la demanda empresarial

Cimalsa impulsa la primera fase de Logis Penedès per atendre la demanda empresarial

​Gavín afirma que s’actuarà sobre “una superfície limitada” i es “minimitzarà” l’impacte al territori, tot i que no detalla el calendari

El projecte del Logis Penedès
El projecte del Logis Penedès
ACN
Vilafranca del Penedès
20 d'Abril de 2018

Cimalsa, l’empresa pública de la Generalitat dedicada a la promoció, gestió i administració de centrals integrades de mercaderies, treballa per materialitzar el Logis Penedès. A cavall de l’Arboç, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès (Baix Penedès), aquest macroprojecte logístic es manté aturat per la crisi econòmica i per les reticències d’alguns agents del territori respecte del seu impacte a la comarca. En el marc del Fòrum Gran Penedès celebrat a Vilafranca, el director general de Cimalsa, Isidre Gavín, ha apostat per definir el projecte “en una primera fase”, atès que la demanda d’empreses va a l’alça i ja hi ha hagut l’interès concret d’algunes companyies. Tot i que no ha definit cap calendari, Gavín ha precisat que el primer impuls correspondrà a “una superfície limitada” que “minimitzarà” l’impacte al territori.

Isidre Gavín ha subratllat que la Generalitat ha revisat el projecte perquè sigui “excel·lent” en termes ambientals, de serveis a les persones i d’excel·lència per al territori. El director general de Cimalsa ha admès que, fins ara, el projecte ha tingut “limitacions” i ha calgut “madurar” el Pla Territorial del Penedès. A tot això, ha dit, cal afegir-hi la “paràlisi” en la construcció de les grans infraestructures pendents per part de l’Estat, com és el cas del perllongament de l’autovia A-7, el possible enllaç amb l’AP-7 i la implantació de l’ample internacional per al transport ferroviari de mercaderies, que han de possibilitar la intermodalitat. 

Malgrat que aquests projectes continuen encallats, Gavín s’ha mostrat partidari de tirar endavant el complex logístic per l’existència de demanda empresarial i per les “pressions” -del Parlament, el Consell Comarcal i alguns ajuntaments, ha afirmat, així com d’organismes empresarials i sindicals-, perquè el Logis esdevingui finalment una realitat. “Encara que no tinguem algunes infraestructures de gran capacitat, en aquesta primera fase ho podem evitar perquè estem parlant d’una superfície limitada”, ha detallat.

Gavín ha evitat posar calendari a l’inici del projecte perquè requereix aquest requereix de tràmits urbanístics i ambientals complexos. La intenció, ha dit, és treballar a nivell urbanístic perquè quan una empresa truqui a la porta del Govern se’n pugui materialitzar la seva implantació en un termini d’entre un i dos anys. 

Preguntat per les reticències que històricament ha despertat el projecte al territori, el director general de Cimalsa s’ha mostrat convençut que, arran de la “duresa” de la crisi econòmica, especialment al Baix Penedès, tots els agents seran ara més “sensibles” a la necessitat d’impulsar aquest sector econòmic. Malgrat això, Gavín ha admès que en els seus inicis el projecte “no es va explicar al territori” i que això va generar recels. Per aquest motiu, s’ha emplaçat a acompanyar aquest nou procés de “molta informació i molta transparència”. 

El projecte del Logis Penedès es va gestar el 2003, però el seu pla director no va ser aprovat fins el 2012. Des d’aleshores, es manté aturat. El macropolígon, amb unes 150 hectàrees per a activitats logístiques i prop de 30 per a equipaments ferroviaris, es va planificar en un punt estratègic, entre les autopistes AP-2 i AP-7. Segons un estudi de la URV, el Logis crearia 5.000 llocs de treball directes i fins a 9.000 d’indirectes, però històricament ha rebut crítiques per l’elevat impacte que tindria a nivell paisatgístic i sobre el conjunt del territori.