Ciutats que busquen negocis

Santa Coloma de Gramenet i Vic són exemple de com alguns territoris aposten per fomentar nous sectors que dinamitzin l'emprenedoria i millorin la imatge de ciutat

El mercat de Santa Coloma de Gramenet
El mercat de Santa Coloma de Gramenet
Neus Navarro
01 de Setembre de 2016
Act. 01 de Setembre de 2016
Si Mahoma no va a la muntanya, que sigui la muntanya qui busqui Mahoma, no? En vista del que pot arribar a costar consolidar un determinat teixit econòmic, algunes ciutats han decidit promoure des de les Administracions negocis de futur als seus territoris. És el cas de Santa Coloma de Gramenet que, quasi literalment, es vol menjar el món, ja que la ciutat tocant al riu Besòs potencia des de fa uns anys el turisme gastronòmic amb el reclam d'un restaurant amb estrella Michelin i el campus Torribera de l'Alimentació.

En el marc de l'últim Bizbarcelona celebrat a Fira Barcelona, Susana Chamorro, cap del servei de Foment Empresarial de Grameimpuls i en representació de Santa Coloma de Gramenet, ha explicat el projecte municipal de la ciutat arran el fet de tenir a la ciutat el Campus de l'Alimentació de Torribera i una seu de la UNED. "Som una ciutat molt reivindicativa i en els últims anys hem vist que no érem una ciutat tan simple i ens hem fet creure que en podíem fer més".

Tot i que la ciutat és conscient de les seves mancances –"no tenim indústria, només està la fàbrica de Cacaolat, però tenim una xarxa de restaurants impressionant, com el restaurant La Lluerna, el primer restaurant amb una estrella Michelin de l'extraradi de Barcelona", afirma Chamorro. Des d'aquest context és que l'Ajuntament i els organismes de promoció econòmica treballen per fer "projectes que intenten aprofitar el desenvolupament local", apunta la tècnica.

El cavall es fa fort a Osona
Per la seva part, a la comarca d'Osona s'ha creat el Clúster Manager Esport Osona. Ana Maresma, coordinadora del projecte, explica com s'està dinamitzant el clúster de l'esport d'Osona i com un dels sectors que més s'ha dinamitzat ha estat el de l'hípica. "Un dels projectes és l'Endurance Industry, la disciplina hípica de resistència eqüestre. A Vic és important el fet que tenim una Universitat i un projecte és recuperar la Universitat del Cavall".

L'emprenedoria també s'impulsa des de les Administracions públiques i aquest n'és un exemple. Presentat aquest mes de maig, el clúster ha detectat 90 empreses i clubs dedicats al sector esportiu per enfortir la indústria de l'esport a la zona. A més, ha determinat un pla d'actuacions perquè s'estableixin sinergies entre els actors i augmenti la competitivitat i la qualitat dels serveis esportius que s'ofereixen a la comarca.

Tanmateix, Esther López, directora del servei d'innovació de l'Ajuntament de Terrassa, treballa pel programa que potencia els actius de valor que té la ciutat per aconseguir que el territori visqui del sector salut, dinamitzat pels Ajuntaments de Sabadell, el de Terrassa i la Conca del Ripoll. "Nosaltres ja teníem empreses consolidades que pensàvem que s'havien d'integrar en el programa perquè ens ajudessin a potenciar aquest sector, però aquest treball va ser una feina dura del dia a dia d'establir aliances estratègiques i d'anar identificar els agents i projectes de valor que trobessin interès a participar-hi", explica López.

A més, la ciutat potencia el clúster de l'Òptica i Fotònica impulsat pel Southern European Cluster in Photonics and Optics (Secpho) amb seu a Terrassa, el de l'Audiovisual, impulsat pel Parc Audiovisual de Catalunya; el del Tèxtil Tècnics, impulsat per l'Agrupació d' Empreses Innovadores de Tèxtil Tècnics amb seu a Terrassa, els centres de recerca del Leitat i la UPC, i amb la participació de l'Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees (ACTE); i les Indústries de la Sostenibilitat i Eco Tecnologies, un clúster al qual dóna suport la Cambra de Comerç de Terrassa i els centres de recerca de la UPC, entre d'altres.