• Territori
  • "Darrere de Collserola també hi ha vida intel·ligent i encara se'ns tracta com a perifèria"

"Darrere de Collserola també hi ha vida intel·ligent i encara se'ns tracta com a perifèria"

Els agents econòmics reclamen una estratègia comuna per fer possible la Barcelona Metropolitana i assenyalen la burocràcia com el principal escull del projecte

Antoni Abad, Mercè Conesa i David Torno durant la taula rodona dels agents econòmics | Cedida
Antoni Abad, Mercè Conesa i David Torno durant la taula rodona dels agents econòmics | Cedida
Carlos Rojas | VIA Empresa
Periodista
Barcelona
23 de Gener de 2025

La cohesió territorial és un dels principals reptes que enfronta la Barcelona Metropolitana dels cinc milions que proposa el Cercle d'Economia. Així ha quedat palès a la segona taula rodona de L'hora de la Barcelona Metropolitana, la jornada organitzada pel mateix Cercle d'Economia, Barcelona Global i Foment del Treball a la seu de la primera entitat. El debat ha comptat amb Antoni Abad, president de femVallèsMercè Conesa, directora general de Barcelona Global i David Tornos, secretari general de Foment del Treball. Tots tres han posat damunt la taula la reforma de l'Administració i la col·laboració publicoprivada com a principals solucions per fer viable el projecte.

 

Ara bé, tot parteix d'una base: una estratègia compartida. Una consideració que Abad creu que no s'està donant més enllà dels territoris de l'àrea metropolitana de Barcelona. "Darrere de Collserola hi ha vida intel·ligent", ha assenyalat, després de recordar que l'AMB "no ha ajudat mai en res" a territoris que la conformen, com ara Sant Cugat del Vallès. En concret, ha indicat els intercanviadors de l'R8 i els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) de Volpelleres i l'hospital general del municipi.

No ha estat l'única denúncia del president de femVallès, que des del primer moment ha volgut diferenciar-se dels altres dos ponents pel fet d'haver nascut a Barcelona i viure al Vallès. "El Barcelonès, per a sorpresa de tothom, és receptor cada any. En canvi, els Vallesos paguem cada any. Se’ns tracta com a perifèria", ha insistit. 

 

Les seves declaracions han generat debat a la sala. "La utilitat de l'AMB és indiscutible", ha replicat Conesa, qui curiosament va ser alcaldessa de Sant Cugat entre el 2010 i el 2018. "Sant Cugat és aportadora, però també rep una part. Hi ha municipis més petits que són receptors, mentre que Barcelona és més aportador", ha defensat. Tots dos, però, han coincidit en el fet que s'ha de "consensuar" que és moment de passar a una altra etapa. 

La burocràcia, un enemic en comú

Mercè Conesa, durant una intervenció | Cedida
Mercè Conesa, durant una intervenció | Cedida

Més enllà de les divergències pel que fa al reconeixement territorial, els ponents han assenyalat la reforma de l'Administració com una solució clau per fer possible el projecte de la Barcelona Metropolitana. És aquí on s'ha rescatat l'analogia de les muralles de la ciutat. "Hauríem de pensar no només a enderrocar muralles sinó a no crear-ne de noves. Si el sistema és el que és, canviem-lo o introduïm-ne modificacions", ha assegurat Tornos. El secretari general de Foment del Treball també s'ha queixat de l'alentiment que genera "l'actitud de diferents funcionaris dels ajuntaments" a l'hora de dur a terme un projecte.

Conesa ha pronosticat que "serà lenta", però igualment ha proposat "simplificar" els tràmits administratius, un fet que veu possible "perquè altres territoris ja ho estan fent"

Abad ha coincidit i, de fet, ha lamentat que la reforma sigui "tan urgent que més val que ens hi posem perquè no ho farem sols". En aquest sentit, també ha indicat que hi ha una voluntat per part de la societat empresarial de "fer-ho plegats". Per la seva banda, Conesa ha pronosticat que "serà lenta", però igualment ha proposat "simplificar" els tràmits administratius, un fet que veu possible "perquè altres territoris ja ho estan fent".

En aquest punt, la intervenció de la directora general de Barcelona Global ha estat especialment rellevant per la seva experiència treballant als consistoris. "Si una empresa vol fer una inversió i hi ha un municipi que posa problemes, hi anirà al del costat. El problema és quan s’escapen aquestes inversions i quan impedim projectes estratègics per manca de consens", ha destacat. Per aquesta raó, ha demanat que la Generalitat i els ajuntaments treballin amb "verticals compartits" com ara les infraestructures.

La col·laboració publicoprivada, l'altre pal de paller

Els tres ponents de la segona taula rodona de 'L'hora de la Barcelona Metropolitana' | Cedida
Els tres ponents de la segona taula rodona de 'L'hora de la Barcelona Metropolitana' | Cedida

Amb el repte ben present, Tornos ha subratllat que és primordial "reforçar" la col·laboració publicoprivada. "Sobretot després de la covid, les administracions han de saber que han deixat de ser prestadors de serveis i han passat a ser garantidors", ha etzibat. I ha posat un exemple: Aigües de Barcelona, una "empresa puntera que ens ha permès no tenir més problemes derivats de la sequera", segons el secretari general de Foment del Treball.

Abad (femVallès): "Barcelona està envoltada de tot un País Basc, aquesta és la seva magnitud"

Per la seva banda, Abad ha qualificat la col·laboració publicoprivada com la "resposta cívica" a les diferents problemàtiques que presenta la societat civil, com són la mobilitat, l'habitatge i la sostenibilitat, entre altres. Novament, ha instat a veure més enllà de la Barcelona ciutat i adonar-se de la regió metropolitana de la capital catalana. En aquest sentit, s'ha remès a un estudi de femVallès que indicava que els Vallesos generaven un valor afegit industrial (i per treballador) superior al de Biskaia. No és l'únic cas: "el Baix Llobregat és Guipúscoa i el Maresme és Àlaba. És a dir, Barcelona està envoltada de to un País Basc, aquesta és la seva magnitud", ha analitzat.

Finalment, Conesa s'ha centrat en col·laboracions publicoprivades en matèria d'habitatge. Actualment, és la principal preocupació dels catalans, però és un problema que la dirigent pensa que s'ha d'abordar des del punt de vista "metropolità" i no local. Ara bé, també ha reivindicat que el sector privat "pugui opinar" i el seu paper no es limiti a assumir riscos. "No es desplegarà una àrea residencial si no es pot tenir uns rendiments que almenys permetin recuperar el que s'ha invertit, amb un retorn d'entre un 3% i 4%", ha reflexionat. 

Com a remei, ha proposat que l’Institut Català de Finances (ICF) pugui aportar diners a privats que puguin tenir aquesta voluntat per fer habitatge públic. "L’Administració s’ha d’assegurar que el retorn sigui prou raonable i interessant perquè el privat ho torni a fer i així trobar un equilibri", ha sentenciat. Un repte que els tres agents econòmics que s'han trobat al Cercle esperen poder encarar plegats.