Les desigualtats de gènere i la precarietat laboral perjudiquen la salut física i mental de les dones temporeres que treballen a Lleida, la majoria de les quals són migrants, segons un estudi liderat per la Universitat de Lleida (UdL) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida). La recerca constata que, mentre els homes acaparen les feines al camp, les dones fan tasques de processament de fruita a les centrals i cooperatives. Són unes feines molt repetitives on passen moltes hores a peu dret i que els comporten dolors musculars i articulars, fatiga, estrès i ansietat. Els autors de l'estudi reclamen polítiques públiques per garantir els seus drets laborals i una atenció integral per part dels professionals socials i de la salut.
El projecte Agromisalud va arrencar el 2021 amb l'objectiu de valorar la influència de la precarietat laboral i l'exclusió social en la salut de les persones migrants que treballen en el sector agrícola a l'estat espanyol. En la primera fase es van fer unes 90 entrevistes a mediadors culturals, professionals d'organitzacions no governamentals, de l'àmbit social i sanitari, sindicals i empresarials en contacte amb temporers. En concret, se'n van fer 24 a Lleida, i la resta a Múrcia, Almeria o Huelva.
Són unes feines molt repetitives on passen moltes hores a peu dret i que els comporten dolors musculars i articulars, fatiga, estrès i ansietat
La investigadora del Grup de Recerca de Cures de Salut (GReCS) de l'IRBLleida i professora de la UdL, Erica Briones, explica a l'ACN que mentre al sud de l'Estat les dones treballen més al camp, per exemple en la campanya de la maduixa, a Lleida desenvolupen la seva activitat laboral en centrals i cooperatives. "Els treballs de processament, embalatge o neteja són molt repetitius i d'estar moltes hores dretes, i veiem que tenen conseqüències en la fatiga, dolors musculars i de les articulacions", exposa. I afegeix que "molts cops se senten envellides abans de temps" per unes feines "molt monòtones".
Assetjament laboral i sexual
Els primers resultats de l'estudi, publicats a la revista Women's Studies International Forum, constaten que l'assetjament laboral i sexual, sumats a la marca de xarxes i recursos de suport, perpetuen l'exclusió de les dones temporeres i tenen una afectació directa en la seva salut física i mental. A més, la investigació subratlla que, malgrat la contribució econòmica de les dones, sovint són els homes els qui controlen els ingressos i les decisions financeres, perpetuant dinàmiques de poder desigual dins la parella.
La fotografia de la situació de les temporeres a l'Estat mostra realitats diferents en funció dels territoris analitzats. Així, és a Andalusia i a Múrcia on han observat casos de precarietat residencial i d'assetjament. Per exemple, de supervisors que assetgen les treballadores verbalment perquè rendeixin més, o alguns casos de treballadores sense contracte als magatzems o al camp que són víctimes d'assetjament sexual. Aquests assetjaments, però, no se solen denunciar per por a les conseqüències i perquè manquen suports legals en el seu idioma.
Infrautilització del sistema sanitari
A més, la recerca constata "una infrautilització dels serveis sanitaris per part de la població migrant que desmenteix la creença que col·lapsen el sistema", segons la investigadora. Briones apunta que la població immigrant treballadora no sol fer un ús preventiu dels serveis de salut per l'existència de barreres culturals i lingüístiques i acudeix al metge "quan ja estan molt malament i els problemes es poden cronificar". Per això, reclama incorporar més mediadors culturals a les institucions sanitàries.