Un estudi ha analitzat la transformació de les cooperatives de consum agroecològic tradicionals a Barcelona fruit de l'impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). El treball, una tesi doctoral de l'investigador de la UOC Ricard Espelt, mostra un mapatge dels grups de consum agroecològic a la ciutat de Barcelona des del naixement de la primera cooperativa, Germinal, el 1993. Les conclusions revelen que el nombre d'aquestes organitzacions ha passat de 36, el 2009, a les 57 actuals, un increment del 58,3% en deu anys; i que la tecnificació de la gestió i la comunicació d'aquestes iniciatives pot afavorir la seva capacitat de créixer de manera sostenible.
La recerca aborda aquest tipus de consum d'aliments frescos, de proximitat, en un context en el qual Espanya importa de mitjana uns 25.483 milions de tones d'aliments de llarg recorregut, amb un impacte mediambiental de 4.212 tones de CO2 a l'any. A Barcelona, una ciutat amb una trajectòria del cooperativisme de 25 anys, hi ha 1.420 unitats familiars ―unes 4.500 persones― que consumeixen aliments de proximitat per mitjà d'aquestes organitzacions. "Als barris de Gràcia i el Poblenou és on hi ha més persones associades en aquest tipus d'iniciatives", apunta Espelt.
Els resultats de l'estudi determinen que el model tipus de grup o cooperativa de consum a Barcelona és una organització de menys de 25 famílies, constituïda com una associació i amb un alt nivell de compliment dels valors que promou l'agroecologia i l'economia social solidària (ESS), és a dir, el cooperativisme agroecològic. "Connecta amb l'agroecologia perquè, a banda de fomentar una producció amb un aprofitament òptim dels recursos naturals i sense productes químics sintètics o organismes modificats genèticament, també es preocupa per l'impacte social i polític de la producció d'aliments", explica l'investigador. I comparteix les característiques de l'ESS, afegeix l'expert, perquè és una organització situada fora del sector públic, que es gestiona democràticament, que defensa la igualtat de drets i obligacions dels seus membres i que participa del mercat en tant que instrument al servei del benestar de totes les persones.
Proximitat i desintermediació
Aquest tipus de cooperatives mantenen un vincle estret amb els circuits curts de comercialització perquè compleixen els requisits de proximitat i desintermediació dels productes consumits. La distància geogràfica mitjana dels proveïdors de les cooperatives a Barcelona és de 278,7 km respecte als 3.827,8 km de mitjana en què se situa el consum de productes alimentaris de la ciutadania espanyola. El consum de productes que venen directament del productor és del 90,7%. Això, segons Espelt, mostra "un fort compromís amb la producció local".
Per a l'investigador, les organitzacions estudiades contribueixen a incrementar la conscienciació de la importància de la sobirania alimentària i de la fi de la societat pagesa a Catalunya, que, amb la desaparició constant de finques agrícoles petites i mitjanes, té una tendència molt aguda. «Tenen la voluntat de promoure un consum local, autosuficient i allunyat dels mercats globals. La seva lluita contra el canvi climàtic les situa en comunió amb altres moviments de caràcter global, com la xarxa de ciutats en transició, que té un fort arrelament al Regne Unit», apunta.
L'estudi identifica que les organitzacions que funcionen amb persones alliberades, amb retribució econòmica, tenen un potencial més ampli en relació amb el nombre de persones associades que no pas les que funcionen només mitjançant la tasca de voluntariat. "Les dades obtingudes en aquesta recerca apunten que aquests grups tenen una capacitat per a escalar l'impacte del cooperativisme agroecològic més evident que la resta", remarca l'investigador.