La Covid-19 ha impactat fortament en el sector industrial, del metall i logístic del Vallès Oriental, accelerant la pèrdua del teixit empresarial. És la conclusió de l'estudi encarregat pel Consell Comarcal i que posa de manifest el perjudici econòmic causat per la pandèmia.
El tancament d'empreses s'ha accentuat amb el coronavirus i, fins al tercer trimestre de 2020, 99 societats del sector del metall i de l'automoció i 45 companyies de logística havien tancat l'activitat. El 91% del teixit empresarial correspon a petites i mitjanes empreses, les més perjudicades per la crisi.
Bretxa salarial per les dones
Pel que fa a la facturació, la disminució estimada de totes les empreses existents al Vallès Oriental hauria estat de 2019,1 milions d’euros. En el sector metall, automoció, logístic i afins; la caiguda seria de 450 milions d’euros.
Una realitat que ha acabat afectant les xifres d'ocupació. Durant el 2020, l'atur s'ha incrementat en més de 230 persones en aquests sectors. A més, l’estudi posa de manifest l’existència de la bretxa de gènere en ocupació (una mitjana del 24% de treballadors són dones) i una bretxa salarial pronunciada (amb una diferència de 6.000 euros de sou).
Jordi Manils: “Hem de dissenyar un nou model productiu a Catalunya i al Vallès Oriental"
El vicepresident segon del Consell Comarcal, Jordi Manils, ha qualificat l’impacte de la Covid com “dur i dolorós per al teixit industrial del Vallès Oriental i per a milers de famílies” i ha advertit que és "una situació difícil de resoldre a curt termini”. “Hem de dissenyar un nou model productiu a Catalunya i al Vallès Oriental que aprofiti les oportunitats, miri al futur, es modernitzi i focalitzi en la formació la tecnificació dels treballadors i treballadores i la possibilitat de renovar els sectors”, ha afegit.
La indústria 4.0 queda lluny
L’anàlisi destaca la poca industrialització 4.0 i la baixa percepció entre l’empresariat que aquesta transformació sigui un factor de valor diferencial respecte a la competència.
A més, les formacions tècniques actuals no disposen del coneixement tecnològic 4.0 per adaptar-se a les noves implementacions i posa en evidència la falta d’adaptació de l’oferta de titulacions a les noves demandes professionals, així com un mercat laboral poc preparat davant una possible demanda de perfils professionals relacionats amb la indústria 4.0.