Anar més enllà de l'oferta de sol i platja. És el que es proposa el sector hoteler de la Costa Daurada, que augura una bona temporada turística. Amb tot, dubten que es puguin igualar les de l'any passat, quan es van aconseguir xifres rècord que van fregar l'ocupació total a l'agost.
L'objectiu dels hotelers és aproximar-se tant com puguin a les xifres rècord que van tenir l'any passat, en què l'ocupació va oscil·lar del 80% al juny, al 90% al juliol i gairebé el complet a l'agost. Mantenir les mateixes quotes és complicat, ja que s'han reincorporat al mercat destinacions que feia anys que estaven aturades i que ara capten l'atenció de visitants que podien escollir la Costa Daurada. És el cas de Turquia, "que ha entrat al mercat amb molta força", Grècia i Tunísia. "Són competidors que estan al nostre segment de clients i els preus són molt agressius", ha explicat el portaveu de l'Associació Hotelera de Salou-Cambrils-La Pineda, Sergio Ibarbuen, que creu que la Costa Daurada no pot enfrontar-s'hi pels costos, també els laborals, malgrat que intenten que el preu al client sigui al més ajustat possible.
Així, a la recerca d'aquesta qualitat extra, els hotels han invertit en els darrers dos anys 200 milions d'euros en una "aposta constant per la qualitat", segons Ibarbuen, que creu que invertir en les plantes hoteleres servirà per posicionar-se com un segment de qualitat que atragui visitants.
Una de les veus que reclama canvis és el director de l'hotel Blaumar de Salou, Vicenç Martí, que creu que els establiments estan fent la feina mitjançant inversions i que cal "una ajuda de l'entorn". "Cal canviar el destí: els comerços –que considera que n'hi ha que "no donen la talla"-, les platges, les voreres, els taxis; és una qüestió de creure's el turisme o no", afirma.
En aquesta línia, creu que el destí que s'ha creat, "de sol i platja" i "econòmic", s'ha de reconvertir mitjançant un pla estratègic a llarg termini i ambiciós de la Costa Daurada que potenciï més, també, els actius, com la cultura, la gastronomia o museus. "Eivissa, fa 10 anys, era un mercat com Salou, i avui tenen un preu mig i un destí que molts envegem", ha assegurat aquest hoteler, que lamenta que al municipi es funciona "per inèrcia". "Tenim una oferta digna", ha defensat Martí, des del Blaumar, un hotel de quatre estrelles a primera línia de mar, "falta que ens acompanyi l'entorn i tothom s'ho cregui".
A Salou, que atrau un turisme principalment familiar, hi ha un mercat nacional i també destaca el britànic. A banda, també hi ha un gruix de visitants francesos, russos o holandesos. Els hotelers treballen per diversificar al màxim els mercats per evitar centrar esforços en un país que, en un moment donat, pot tenir un problema geopolític i deixar d'aportar visitants. Així, ara intenten obrir-se als mercats de l'est, com el polonès, el romanès o el búlgar. Per Martí, les expectatives de captar els visitants italians no s'han vist del tot complertes amb el parc temàtic de Ferrari Land.
L'excel·lència dels càmpings dona resultats
Pel que fa als càmpings, que representen al voltant d'un 40% de les places turístiques de la Costa Daurada, les sensacions de cara la temporada d'estiu també són positives, malgrat que estan pendents de les reserves d'última hora. Joan Antón, president de l'Associació de Càmpings de la demarcació, ha explicat a l'ACN que hi ha "molts clients que, quan van marxar l'any passat, ja van deixar moltes reserves fetes". Tot i això, no es pot anticipar si serà "tan bona com la de l'any passat".
Els visitants, bàsicament de públic familiar, es reparteixen en parcel·les, d'una manera més tradicional o, d'altres, en autocaravana. D'altra banda, una demanda creixent és la dels bungalows, que serveix com un primer contacte amb el món campista. És el que explica Alejandro Giménez, director del Playa Mont-roig Camping Resort, on hi ha un miler de parcel·les i 300 bungalows disponibles al costat d'un quilòmetre de platja. Així, els bungalows ofereixen als clients el confort que els aproxima a la idea d'hotel en una línia pràcticament de luxe. "Cada vegada més, la gent busca la qualitat i saben que han de pagar un preu", considera Giménez.
Els càmpings tarragonins, destacats amb guardons d'excel·lència, estan ocupats per catalans (40%), turistes de la resta de l'Estat espanyol (5-10%) i entre un 45-50% europeus (holandesos, francesos, alemanys, britànics i belgues). "Tenim clients que són famílies i també gent gran, i tenim oferta per als dos tipus de clients", ha apuntat Giménez, que ha explicat que la bona experiència es mesura amb la fidelitat dels clients, ja que un 40% repeteixen. "Tenim un client de 92 anys, britànic, que fa 53 anys que ve", explica, a tall d'anècdota.
La tendència dels càmpings és creixent. Segons Antón, el sector empresarial té bona salut i, si no se'n creen més, és perquè és complicat fer-ho des d'un nivell administratiu o burocràtic. Catalunya, conjuntament amb Florència, gaudeix d'una concentració de càmpings de qualitat. Segons Giménez, el sector no ha deixat d'invertir -al Playa Mont-roig just s'estrena una piscina interactiva amb jocs infantils- i es lluita perquè el client ho tingui tot al seu abast amb un ampli ventall de serveis.