Un 35% de les llars de la ciutat de Barcelona viuen de lloguer. Una xifra que s’ha incrementat del 30,1% el 2011 al 35% el 2017. Especialment en el cas dels joves menors de 30 anys, amb el 86,1% que viuen de lloguer. Una xifra que ha crescut alhora que ho han fet els preus d’arrendament d’un habitatge, tot i que amb una certa moderació en el darrer any. Així, els preus s’han incrementat un 6% a Barcelona respecte a l’any anterior, quan el 2017 la variació interanual va ser del 9,5%.
L’augment dels preus del lloguer han situat la renda mitjana en el seu màxim des que es disposa de dades a pràcticament tots els territoris, segons l’informe anual de l’Habitatge a Barcelona i l’Àrea Metropolitana elaborat per l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. D’acord amb dades de l’Incasòl, el preu mitjà de l’arrendament ha arribat als 1.149,6 euros al mes a Sant Cugat del Vallès, als 1.058,9 euros mensuals a Sant Just Desvern i als 929,6 euros mensuals a la ciutat de Barcelona. Al conjunt de l’àrea metropolitana, el preu mitjà s’ha situat en els 860,5 euros al mes.
Una situació que no ha fet reduir el nombre d’habitatges en lloguer, sinó més aviat al contrari. A l’àrea metropolitana, les llars que tenen un contracte d’arrendament s’ha incrementat del 16,1% al 20% en els darrers sis anys.
Ara bé, les dificultats per accedir a un habitatge en propietat o en lloguer cada vegada són majors. Per accedir a un habitatge en lloguer una llar amb uns ingressos de 2.146 euros nets al mes, només podria accedir a un pis destinant menys del 30% del seu sou en cinc dels 36 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona: Badia del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Ripollet i Castellbisbal.
La tinença dels habitatges a Barcelona
Els 774.190 habitatges comptabilitzats a la ciutat de Barcelona pertanyen a 512.178 contribuents amb una mitjana d’1,5 habitatges per contribuent. El 97,1% dels propietaris són persones físiques i comunitats de béns, que tenen el 84,6% del parc d’habitatges de Barcelona, amb una mitjana d’1,3 habitatges per contribuent.
D’altra banda, les persones jurídiques representen el 2,6% del total de contribuents i són titulars del 10,7% dels habitatges, amb una mitjana de 6,1 pisos per contribuent. Les administracions públiques són propietàries de l’1,6% del parc, amb 138 habitatges per persona jurídica.
Creix el lloguer, però també la compravenda
Creix el preu del lloguer però també el preu mitjà de compravenda de pisos, tant d’obra nova com de segona mà. En els darrers quatre anys consecutius, la compravenda d’habitatge a Barcelona ha registrat increments significatius, només amb un cert descens del 2,2% en el nombre de transaccions el 2018.
En el cas d’obra nova, per al conjunt de l’àmbit metropolità, l’augment en el nombre de compravenda ha estat del 4,6% i l’acumulat des del punt més baix (el 2014) ha suposat un increment del 21,5%, passant dels 2.526 euros el metre quadrat construït als 3.068 euros el metre quadrat. Els municipis amb les pujades més elevades han estat el 42,6% de Sant Joan Despí o 41,7% de Barcelona.
En el cas del mercat de segona mà, l’augment mitjà del darrer any també ha estat del 4,6%, però l’acumulat des del punt més baix (el 2013) ha estat més accentuat, amb un 34,2%, en passar dels 2.330 euros el metre quadrat als 3.126 euros per metre quadrat.