Just aquesta setmana es compleixen 10 anys des que el mercat rus es va tancar a tota la importació de fruites i hortalisses de la Unió Europea (UE) i altres productes alimentaris comunitaris. En deu anys, l'Europa productora no ha pogut compensar la pèrdua d'aquest mercat, però ha sabut reestructurar-se i consolidar el mercat europeu i seguir diversificant la seva exportació.
Des d'Afrucat es fa una valoració d'aquest període com un "camí dolorós" del qual consideren que el sector n'ha pogut sortir més "fort i resilient". El veto va derivar en tres anys d'una greu crisi que va suposar un punt d'inflexió. Molts pagesos van haver d'arrencar els arbres fruiters i canviar de cultius o fins i tot plegar.
Una dècada després de l'inici del veto rus, Espanya ha perdut 20.000 hectàrees de préssec i nectarines i n'exporta un 17% menys respecte a l'any 2013. Itàlia va ser un dels altres països europeus afectat amb una davallada de 20.000 hectàrees de préssec i nectarina i una disminució de 10.000 hectàrees més de pera.
El veto rus va derivar en tres anys d'una greu crisi que va suposar un punt d'inflexió
Rússia ha substituït la importació de fruita de pinyol bàsicament per les exportacions turques que s'han incrementat considerablement passant de les 34.147 tones exportades l'any 2013 a les 225.959 tones l'any 2023. Polònia i Bèlgica van haver de canviar dràsticament el seu perfil exportador substituint els destina per a les 758.000 tones de pomes i les 100.000 tones de peres que aquests països enviaven respectivament al mercat rus.
Per la seva banda, Rússia també ha incrementat la seva superfície de plantació de fruites i verdures en un 32% en global. En concret, Rússia té actualment més de 10.000 hectàrees noves de perera i més de 50.000 hectàrees de pomeres. La nova superfície russa de poma seria equivalent a tota la poma que es fa a Catalunya.
Segons el director general d'Afrucat, Manel Simón, des d'aquell any el sector a Catalunya ha recorregut un "camí dolorós i molt complicat". De sobte es va perdre un mercat amb 150 milions de consumidors que tenia un índex de creixement molt interessant en un moment en què Espanya era la primera exportadora mundial de préssecs i nectarines i Catalunya representava el 55% d'aquesta exportació total.
Es va haver de substituir Rússia per un increment en el consum intern i per reforçar les relacions comercials amb països ja coneguts
Per Simon va ser un moment "crític" no només pels préssecs i les nectarines, ja que considera que també va tenir lloc una pressió global als preus de tota la fruita dolça europea. Els polonesos no sabien què fer-ne de les pomes, Bèlgica i Holanda tenien estocs de pera i la Mediterrània un excés de fruita de pinyol. Aquesta situació va desembocar en tres anys d'una greu crisi per a tot el sector i va representar un punt i a part per a la fructicultura catalana que va forçar a una reinversió en un "temps rècord". Es va haver de substituir Rússia per un increment en el consum intern i per reforçar les relacions comercials amb països ja coneguts com a Alemanya i Itàlia.
Per tot plegat, Simon apunta que va ser una etapa "dura" però que va permetre sortir-ne més forts, redefinir estratègies comercials, redimensionar empreses i sobretot reforçar el mercat més proper i principal que és el centreeuropeu, sense oblidar la necessitat de seguir diversificant exportacions i l'obertura de mercats. Segons Afrucat, ara s'està més preparat i es compta amb més resiliència.