La mateixa Viquipèdia apunta que Barcelona, juntament amb Boston, és un dels primers districtes innovadors del món. El 22@ cotitza a l’alça i, lluny de tocar sostre, compta amb 1,1 milions de metres quadrats ocupats d’un total de 4 milions i espera atraure 25.000 nous professionals de cara al 2022. I és que el pes de la demanda d'espai en el 22@ respecte al conjunt de Barcelona ha passat de representar el 20% a assolir el 39% en els darrers anys. Ara bé, des de l’associació 22@Network bcn reclamen una millora d’infraestructures, mobilitat i habitatge.
“La marca 22@ és coneguda arreu del món. Tant que fins i tot el districte innovador de Dublín ens agafa com a model”, destaca el president de l’associació 22@Network, Xavier Monzó, que celebra ara els seus 15 anys. Tant que fins i tot inspira a 80 districtes de tot el món. El districte compta amb 5.000 empreses que donen feina a més de 60.000 persones. Una fita que s’ha aconseguit des del 2004, segons Monzó, amb quatre ingredients: la marca del 22@, l’ecosistema d’empreses, startups i universitats, el talent, i la sostenibilitat.
Ara bé, des del 22@Network bcn plantegen els pròxims anys amb el gran repte de generar talent a la ciutat de Barcelona. “No només treballem per atraure centres formadors de talent, sinó que s’origini aquí”, apunta Monzó. No sense oblidar la necessitat d’un pacte institucional sobre el futur del districte, “involucrant també a la Generalitat i al Govern espanyol, ja que el 22@ té un impacte geogràfic i econòmic essencialment a Barcelona, però el seu impacte va més enllà d’aquest territori”, afegeix.
El 22@ guanya pes com a districte d'activitat econòmica
El 22@ no para de créixer i ja competeix amb força amb les tradicionals zones d’oficines com el Passeig de Gràcia o la Diagonal. En aquest sentit, les primeres conclusions d’un estudi elaborat per Cushman & Wakefield posen sobre la taula com l’estoc del 22@ va créixer en 46.000 metres quadrats el 2018 i, en el primer trimestre d’aquest any, ja ha crescut en 23.000 metres quadrats. Així mateix, els primers tres mesos de l'any s'han contractat 58.000 metres quadrats d'oficines només al 22@, i 80.000 metres quadrats fins al mes de maig.
Imatge de la roda de premsa del balanç dels 15 anys del 22@
Principalment destaquen startups, grans companyies multinacionals del sector digital i centres tecnològics. Tot i que també creixen els espais de coworking, que ja representen el 36% de la demanda d’espais. “Les primeres companyies que van aterrar al districte eren empreses que operaven en el mercat català i espanyol. Ara, són empreses que vénen aquí a treballar per vendre arreu del món”, destaca Monzó.
Aquesta elevada demanda ha provocat que la disponibilitat d’espai s’hagi anat reduint. Si l’any passat la taxa de disponibilitat immediata era del 5,36%, avui aquesta s’ha reduït al 4,26%. “Una dada que té uns efectes positius, ja que és un bon símptoma de la bona acollida del districte”, assenyala el soci de l’equip de Capital Markets a Barcelona de Cushman & Wakefield, Eusebi Carles.
Monzó: "Les primeres empreses del 22@ operaven en el mercat català i espanyol. Ara són companyies que vénen aquí a treballar per vendre arreu del món"
Ara bé, l'altra cara de la moneda és que els preus del lloguer han pujat, fins a un màxim de 23 euros el metre quadrat. El 2018, les rendes van pujar un 13,5%, mentre que en el primer trimestre d’enguany ho han fet un 10%. “Tot i això, un mercat on els preus del lloguer pugen atrau nova activitat immobiliària i nous promotors”, afegeix Carles. De fet, ja s’estan signant contractes de pre-lloguer, és a dir, contractes d’arrendament amb moltes companyies per a immobles que encara no estan construïts. En aquest sentit, hi ha 31.000 metres quadrats en construcció, 21.000 metres quadrats en reforma i 22.000 metres quadrats que ja tenen llicència.
El 22@ cotitza a l’alça i des de l’associació consideren que hi ha molt camí a recórrer i molt espai per on créixer, com la part nord del districte. Tant que fins i tot superarà les barreres del Poblenou i esdevindrà metropolità. Però per això es necessita que l’administració inverteixi en habitatge i infraestructures per donar cabuda als 25.000 nous professionals que preveuen d’aquí a tres anys.