La Denominació d'Origen (DO) Tarragona espera per la verema del 2019 un augment de producció d’un 10% respecte la del 2018. Els ceps ja estan carregats de raïm i la majoria de cellers de la DO començaran la collita la darrera setmana de mes d'agost, si bé alguna finca de la Ribera d’Ebre de varietats primerenques ja ha arrencat. El sector anhela l’augment de producció després que la temporada passada fos “una mica justeta”, segons Vicenç Ferré, president de la DO Tarragona.
Les bones previsions són conseqüència de les pluges de l’hivern i la primavera, i malgrat els darrers mesos han estat secs, els xàfecs de la darrera setmana han fet créixer el raïm una mica més. Des del consell regulador esperen passar dels dotze milions de quilos de l’any passat a estar al voltant dels catorze milions, que permetran omplir uns dos milions d’ampolles.
A la Ribera d’Ebre ja ha començat la verema, encara que el gruix dels cellers de la DO Tarragona ho faran l’última setmana d’agost. Amb els primers grans de raïm collits han pogut constatar que el grau d’alcohol és força alt, uns 12,5 graus. En bona mesura, en el cas de la Ribera d’Ebre, per la forta calor del juliol, que va fer pujar els termòmetres per sobre dels 40 graus. De tota manera, a diferència del Priorat, on la calor va cremar moltes vinyes, el dany en els ceps riberencs ha estat menor, i Ferré situa les pèrdues al voltant d’un 10%, concentrades especialment a Vinebre i Rasquera.
A la resta de la denominació s’espera una bona verema per les pluges de l’hivern i la primavera, que van ser abundants. “L’estiu ha estat sec, però hi havia reserves, i la pluja de la setmana passada ha fet que la producció pugui augmentar una mica. Els raïms es veien prims i amb aquesta pluja creixeran”, valora el president de la DO Tarragona, que afronta la primera collita en el càrrec. Una altra raó que explica les bones perspectives és la marinada, el vent típic del Camp de Tarragona. “Aporta humitat i frescor encara que hi hagi sequera”, apunta Ferré. Això fa que es redueixi l’estrès hídric de les plantes en els períodes més càlids. “Aquest és el secret de la DO Tarragona”, assegura.
Aposta per les varietats locals
El gruix de la producció de la DO Tarragona es fa a l’Alt Camp, seguit de la Ribera d’Ebre -on esperen superar els tres milions de quilos-, el Tarragonès i el Baix Camp. En formen part 40 cellers elaboradors dels quals en surten uns dos milions d’ampolles. En bona part són cellers petits que fan el seu vi, mentre que la resta, una dotzena, treballen amb cooperatives.
A la DO Tarragona s’hi cullen fins a quinze varietats de raïm. La principal és el macabeu, que concentra un 45% del que es genera. “És la mare de DO, és una varietat blanca que ens dona volum i ens aporta fruites aromàtiques”, valora Ferré. L’altre 55% està integrat per parellada, moscatell i ull de llebre, principalment. També hi ha varietats estrangeres com el chardonnay, el syrah i el cabernet.
De tota manera, per a Ferré, l’aposta ha d’anar cap a les varietats més locals. “Totes tenen regularitats diferents, en funció del clima més sec o humit, però les que aguanten millor són les autòctones”, afirma. Considera que el macabeu resisteix molt bé les condicions climàtiques del Camp de Tarragona i per aquesta raó creu que serà la varietat insigne de la zona i reclama reivindicar-la.
Una promoció que Ferré creu que principalment s’ha de fer “al territori”. Dels dos milions d’ampolles, el 75% es queda a Catalunya i unes 500.000 s’exporten a Europa, els Estats Units i la Xina. A diferència d’altres àrees on el pes de l’exportació és molt superior, en el cas de la DO Tarragona Ferré pensa que “primer cal conquerir el territori”. “En els pròxims quatre anys farem les campanyes al territori i a poc a poc ja anirem creixent”, avança.