La tercera edició del Simposi Garraf ha tornat a Vilanova i la Geltrú per analitzar l’escenari econòmic i social post-pandèmic. Les jornades, titulades aquest any El Garraf, nous escenaris per a una nova realitat, s’han celebrat els dies 11 i 12 de maig a l’auditori de l’edifici Neàpolis de la capital garrafenca amb l’objectiu d'"aplegar els criteris d’experts i les aportacions dels agents socials, econòmics i polítics" de la comarca.
La primera jornada ha comptat amb la intervenció del Secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Ferrer, que va analitzar la situació dels fons europeus de recuperació. Ferrer ha alertat a les empreses que el programa Next Generation EU "no arribarà" a tothom, tot desaconsellant que es generin "expectatives perilloses". El departament d’Empresa, segons el mateix Secretari, ha rebut ja 1.000 projectes susceptibles de rebre finançament.
L’enginyer Joan Majó, per la seva banda, ha posat èmfasi en la fragilitat del sistema sanitari que ha evidenciat la pandèmia. Majó ha volgut destacar, a més, els riscos de la "insostenibilitat planetària" i l’acceleració dels processos de digitalització. Segons Majó, les societats del futur immediat necessitaran "més llibertat personal responsable, llibertat econòmica regulada, fraternitat i solidaritat i sostenibilitat planetària".
El simposi també ha deixat espai per tractar les claus del nou mil·lenni. Recollint les cinc propostes d’Italo Calvino, l’etnògraf digital i enginyer informàtic Josep Maria Ganyet ha repassat els conceptes que guiaran el futur immediat. En una ponència presentada per VIA Empresa, Ganyet va plantejar l’astronàutica com a sisena clau del món que ve. "El viatge interplanetari ens porta a somniar, a anar més enllà, un valor de futur per la imaginació i l’esperit crític", ha augurat l'etnògraf.
El consultor d’Activa Prospect David Moreno ha fet tornar el Simposi a terra amb la seva exposició tècnica de la situació econòmica del Garraf. Segons Moreno, l’economia productiva és la que supera en millor forma aquesta crisi. "El sector primari i la indústria surten més ben parats, cosa que reforça el model de reindustrialització del període posterior a 2008". Sobre el model turístic, Moreno augura un canvi profund, a causa de la "sensibilització molt gran de la proximitat" que ha generat la pandèmia.
Per la seva banda, el president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, Vinyet Panyella, i l’expert en cultura popular Bienve Moya, han compartit les oportunitats de futur que planteja la cultura com a motor econòmic de Garraf. Segons els ponents, el sector cultural té "present i futur, i un potencial encara per descobrir" a la comarca.
Les sessions dels dos dies restants han aplegat referents econòmics i socials de la comarca, a més de ponències ciutadanes sobre problemàtiques diverses. Dimarts, els ex diputats Quim Arrufat, Carles Campuzano, Joan Ignasi Elena i Santi Rodríguez han fet una aproximació a la situació política garrafenca i catalana, seguits per xerrades entre empresaris comarcals. A més, l’economista i geògraf Oriol Estela ha explicat el procés de redacció del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.
La clausura del Simposi ha arribat dimecres amb les ponències del tecnòleg i cofundador de Housfy, Miquel À. Mora, i del líder de l’equip de Gestió Innovadora a Acció, Enric Bayó, sobre la flexibilitat i l’eficiència com a claus empresarials per al segle XXI. En una proposta més ciutadana, diversos joves del Garraf han organitzat una taula rodona sobre els problemes de la generació Z, amb especial èmfasi en la difícil entrada a un mercat laboral dèbil i precari.