25
de Juny
de
2015
Act.
25
de Juny
de
2015
El Barcelonès, el Vallès Occidental i el Segrià han estat les tres comarques més competitives de Catalunya durant el 2014, segons l'informe que han publicat aquest dijous les patronals Foment del Treball, Fepime Catalunya i l'Associació d'Empresaris de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEPG). El Tarragonès es manté en la quarta posició, mentre que el Baix Llobregat baixa dues posicions en relació al 2013 i se situa en cinquena posició. Per contra, el Priorat, el Pallars Sobirà i la Terra Alta tanquen el rànquing. El Pallars Jussà, que s'ha situat en la posició 32ena de l'índex, és la comarca que escala més posicions i puja cinc llocs en el rànquing.
L'estudi alerta que el Barcelonès manté el seu lideratge històric en aquest rànquing, però que ha perdut sis punts (de 66,5 a 60,5) en relació a l'índex de 2009. El president de l'ADEPG i membre de la Junta Directiva de Foment, Jordi Solé, ha valorat que el 2013 les comarques líders van incrementar la seva competitivitat, en detriment de la resta, però que enguany s'ha tornat a un cert "reequilibri" i que això és un factor "positiu" de l'economia catalana. "No obstant això, s'observa un important desequilibri entre els diversos territoris del país", ha conclòs Solé. L'empresari ha apuntat que l'índex és una "excel·lent instrument" que els empresaris posen al servei de les administracions públiques perquè prenguin les decisions corresponents en relació a la competitivitat dels territoris.
Per la seva banda, l'autor de l'estudi, David Moreno, ha detallat els factors que analitza l'estudi de l'ADEPG, que té en compte des de factors econòmics, a ambientals i de sostenibilitat o de generació d'ocupació. Moreno ha recordat que les variacions d'un any a l'altre són mínimes ja que la majoria de factors que s'estudien són de caràcter "estructural". "Es tracta de mesurar la competitivitat de les comarques i valorar la seva capacitat de competir en un entorn global", ha sentenciat l'autor de l'estudi.
"L'empitjorament de la situació del Barcelonès és perquè ha iniciat el canvi de cicle posterior a la crisi econòmica amb menys força que altres comarques, mentre que el Vallès Occidental té un dèficit en la generació d'ocupació", ha matisat Moreno com a punts febles dels líders del rànquing de competitivitat. D'altra banda, l'autor de l'estudi ha assenyalat que els eixos d'infraestructures (com l'AP-7, l'AP-2 o la C-25) connecten comarques i els hi ofereix avantatges competitius que no tenen les comarques més aïllades.
Població, renda i competitivitat
Moreno també ha apuntat a la correlació positiva entre competitivitat d'una comarca i nivell de població i renda. "La població i la riquesa afavoreix l'aparició d'economies d'aglomeració que faciliten la competitivitat d'una comarca", ha apuntat, tot i que ha reconegut que hi ha exemples com la Vall d'Aran, amb una població relativament petita, però que són capaces de generar un valor afegit alt a la seva economia. També ha indicat l'existència de comarques properes a les capitals de demarcació que s'afavoreixen d'un mercat residencial important que dóna servei als treballadors de les grans ciutats.
A més de les comarques ja esmentades, el Gironès, l'Alt Camp, Osona, el Vallès Oriental i el Baix Camp completen la llista dels deu primers territoris amb més avantatges competitius de Catalunya. A poca distància, se situa el Maresme, el Garraf, el Bages i l'Alt Penedès, seguides del Pla de l'Estany, la Selva, l'Alt Empordà, el Solsonès, el Baix Penedès i l'Urgell, que completen el top 20 del rànquing. Per la banda baixa i de menor a major índex, l'Alta Ribagorça, les Garrigues, la Ribera d'Ebre, el Montsià, la Vall d'Aran, l'Alt Urgell, el Pallars Jussà i el Berguedà completen les deu comarques menys competitives.
L'estudi alerta que el Barcelonès manté el seu lideratge històric en aquest rànquing, però que ha perdut sis punts (de 66,5 a 60,5) en relació a l'índex de 2009. El president de l'ADEPG i membre de la Junta Directiva de Foment, Jordi Solé, ha valorat que el 2013 les comarques líders van incrementar la seva competitivitat, en detriment de la resta, però que enguany s'ha tornat a un cert "reequilibri" i que això és un factor "positiu" de l'economia catalana. "No obstant això, s'observa un important desequilibri entre els diversos territoris del país", ha conclòs Solé. L'empresari ha apuntat que l'índex és una "excel·lent instrument" que els empresaris posen al servei de les administracions públiques perquè prenguin les decisions corresponents en relació a la competitivitat dels territoris.
Per la seva banda, l'autor de l'estudi, David Moreno, ha detallat els factors que analitza l'estudi de l'ADEPG, que té en compte des de factors econòmics, a ambientals i de sostenibilitat o de generació d'ocupació. Moreno ha recordat que les variacions d'un any a l'altre són mínimes ja que la majoria de factors que s'estudien són de caràcter "estructural". "Es tracta de mesurar la competitivitat de les comarques i valorar la seva capacitat de competir en un entorn global", ha sentenciat l'autor de l'estudi.
"L'empitjorament de la situació del Barcelonès és perquè ha iniciat el canvi de cicle posterior a la crisi econòmica amb menys força que altres comarques, mentre que el Vallès Occidental té un dèficit en la generació d'ocupació", ha matisat Moreno com a punts febles dels líders del rànquing de competitivitat. D'altra banda, l'autor de l'estudi ha assenyalat que els eixos d'infraestructures (com l'AP-7, l'AP-2 o la C-25) connecten comarques i els hi ofereix avantatges competitius que no tenen les comarques més aïllades.
Població, renda i competitivitat
Moreno també ha apuntat a la correlació positiva entre competitivitat d'una comarca i nivell de població i renda. "La població i la riquesa afavoreix l'aparició d'economies d'aglomeració que faciliten la competitivitat d'una comarca", ha apuntat, tot i que ha reconegut que hi ha exemples com la Vall d'Aran, amb una població relativament petita, però que són capaces de generar un valor afegit alt a la seva economia. També ha indicat l'existència de comarques properes a les capitals de demarcació que s'afavoreixen d'un mercat residencial important que dóna servei als treballadors de les grans ciutats.
A més de les comarques ja esmentades, el Gironès, l'Alt Camp, Osona, el Vallès Oriental i el Baix Camp completen la llista dels deu primers territoris amb més avantatges competitius de Catalunya. A poca distància, se situa el Maresme, el Garraf, el Bages i l'Alt Penedès, seguides del Pla de l'Estany, la Selva, l'Alt Empordà, el Solsonès, el Baix Penedès i l'Urgell, que completen el top 20 del rànquing. Per la banda baixa i de menor a major índex, l'Alta Ribagorça, les Garrigues, la Ribera d'Ebre, el Montsià, la Vall d'Aran, l'Alt Urgell, el Pallars Jussà i el Berguedà completen les deu comarques menys competitives.