Al Maresme, les xifres no són alentidores: és la comarca amb la quarta taxa d'atur més elevada del país (18%) i la seva capital, Mataró, la ciutat de més de 50.000 habitants amb major percentatge d'aturats (22,8%). Són unes 15.000 persones sense feina. La crisi econòmica global ha torpedinat la quarta comarca més poblada de Catalunya.
En època de vaques grasses, ja presentava una via d'aigua cabalosa: "Partíem amb un handicap important per la caiguda del tèxtil, i la irrupció de la crisi ha accentuat els nostres mals", admet Esteve Vilaseca, gerent de l'empresa tèxtil Vilaseca, una de les supervivents del sector al Maresme. L'enfonsament d'aquest sector, motor històric del territori, ha donat obligat a buscar nous models econòmics, basats en el coneixement, els serveis i el turisme.
Zona tèxtil
Però, mentre les ferides de la recessió coguin, és complicat demostrar la validesa dels nous camins econòmics del Maresme. El gènere de punt, gran signe d'identitat del Maresme, ha desaparegut. L'arribada massiva de productes confeccionats a la Xina no li ha donat escapatòria. Bona part de les grans empreses i les marques més emblemàtiques han quedat esborrades del mapa. Això sí, el tèxtil i la confecció mantenen un pes gens menyspreable: "Les grans firmes de tota la vida han desaparegut, però n'hi ha de petites que, tot i que han traslladat la producció a l'estranger, es mantenen vives al territori", explica Pere Lleonart, del Gabinet d'Estudis Econòmics, autor de nombrosos anàlisis sobre el Maresme.
El tèxtil maresmenc representa avui en dia més del 20% del conjunt de la província de Barcelona. El sector l'abanderen firmes punteres com Punt Roma, Boboli, Canada House o DB Apparel i s'ha vist reforçat per la instal·lació a Tordera del centre de distribució internacional de Massimo Dutti, de la multinacional espanyola Inditex. A aquest conjunt cal sumar-hi un altre actiu, Cetemmsa, un centre de recerca de materials i dispositius intel·ligents que s'apliquen principalment en teixits.
Petites
Més enllà de les supervivents del tèxtil, l'industria té pesos pesats en el sector químic i farmacèutic, amb firmes com Procter&Gamble, Hartmann, Bioibèrica o Alcon Cusí. Per dimensió i facturació, el líder del Maresme és el grup Sehrs, una corporació de 63 empreses dedicades a la logística, el turisme, la producció alimentària, els serveis i les noves tecnologies. Encara que la comarca no es defineix precisament per les grans firmes.
Es tracta de la tercera comarca de Barcelona amb major presència de microempreses, amb una dimensió mitjana de 7 treballadors per empresa, uns tres punts per sota de la mitjana a les comarques barcelonines. La indústria, però, ja no marca la pauta: tan sols genera un 16,2% dels llocs de treball.
L'economia del Maresme és avui bàsicament terciària, escorada en el sector serveis, on s'engloba prop del 75% de les empreses de la comarca. Sectors històrics com l'hortícola i la floricultura també han quedat desdibuixats. La comarca ha posat tots els ous al mateix cistell, cosa que és vista amb certa preocupació. "No podem viure exclusivament del sector serveis, necessitem una economia més equilibrada, amb major pes de sectors com la indústria o l'agricultura", diu Vilaseca.
Comarca dormitori
El domini del sector serveis, el retrocés industrial i la proximitat de Barcelona han convertit el Maresme en una comarca bàsicament residencial i amb una forta dependència vers la capital catalana. Diàriament surten del Maresme unes 62.000 persones que treballen fora la comarca, però tan sols unes 15.000 fan el camí invers'p. "El saldo de la mobilitat laboral al Maresme és molt negatiu, i l'empeny a convertir-se en una comarca dormitori", defensa Lleonart.
El creixement demogràfic experimentat durant els darrers anys s'ha desvinculat de la dinàmica productiva. Segons dades del 2010, el Maresme concentra un 5,7% de la població catalana, però la seva economia tan sols representa el 3,7% del PIB català. La crisi del totxo ha frenat en sec la construcció de primeres i segones residències.
La crisi del totxo
Entre les víctimes hi figura Caixa Laietana, la desapareguda entitat d'estalvis del territori, molt exposada al sector de la construcció i als negocis immobiliaris. Com a conseqüència del desplomament del sector, s'ha generat una important bossa d'atur, que se suma a la provinent del sector del gènere de punt. Ambdues estan formades per un perfil d'aturat de baixa formació i poca experiència en altres sectors que fa difícil la seva recol·locació.
Des de l'àmbit sindical, consideren que l'única via per generar ocupació és donar nou vigor a la indústria. El nou secretari general de CCOO al Maresme, Gonzalo Plata, creu que "cal crear un nou teixit industrial que recuperi la pèrdua que ha patit el territori en aquest àmbit" i reforçar-lo amb "estratègies d'innovació i internacionalització".
Ara per ara, la principal aposta que ha intentat articular el Maresme per promoure la reconversió del seu teixit econòmic obsolet ha estat la creació del TecnoCampus, el parc tecnològic, empresarial i universitari ubicat Mataró. Un intent de vehicular projectes compartits pel conjunt de la comarca, una missió força complicada atenent a la diversitat geogràfica i socioeconòmica del Maresme. A la comarca hi conviuen pobles com Alella, Cabrera o Teià, amb percentatges d'atur per sota del 10% i rentes per càpita entre les més altes de Catalunya; amb municipis com Mataró, Tordera o Pineda que superen el 20% d'aturats.