02
de Març
de
2017
Act.
02
de Març
de
2017
"Truquen a la porta. Obres i allà, palplantat, hi ha un petit dron que et porta el sopar que has encarregat fa 20 minuts al restaurant de la plaça, aquell que t'agrada tant". Aquesta situació que és pura ciència ficció avui dia, pot ser una realitat d'aquí poc temps a casa nostra. Cada cop són més les empreses que aposten per desenvolupar productes i serveis relacionats amb els avions no tripulats, i una mostra la trobem al Mobile World Congress, que per primer cop dedica un espai exclusiu a aquests artefactes.
Al pavelló número 8.0, sota el paraigua del "next tech", trobem tot tipus de drons que compleixen múltiples funcions: des de divertir fins a salvar vides. Un dels expositors més cridaners és el de l'empresa polonesa Drone n Base, que deixa que els visitants provin els seus vídeojocs, creats a partir de la barreja dels drons amb la realitat virtual. El resultat és que, amb el material i una aplicació mòbil, qualsevol lloc es pot convertir en un espai on fer curses o lluitar. També atrauen bastants curiosos les "gàbies" i els camps de proves de les empreses DJI o Amigo, que aquests dies fan volar les seves últimes creacions al recinte de Granvia de Fira de Barcelona, a L'Hospitalet de Llobregat.
Catalunya no vol quedar-se a terra
Un espai bastant important dins aquesta zona és la que ocupa el Catalonia drones, on una desena d'empreses catalanes escollides per la Generalitat –a través d'ACCIÓ i la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital- demostren que no cal travessar el planeta per trobar innovació.
A Moià, per exemple, hi ha el BCN Drone Center, un dels deu centres de pilotatge per a drons de tipus civil que hi ha a tot el món. Un dels seus punts forts és el clima, que permet fer proves de vol una mitjana de 327 dies a l'any en un espai de 25.000 metres quadrats; és a dir, de 2.500 camps de futbol. En els seus tres anys de vida hi han passat més de 400 professionals d'una seixantena de països.
També és català l'únic fabricant de drons de l'Estat, Airk, que aprofita el congrés de mòbils per presentar els quatre models de la família Fireclouds, que va posar a la venda el desembre del 2016. Un dels socis de l'empresa de Sabadell, Miguel Suàrez, explica que el principal tret diferencial dels models desenvolupats és que compten amb uns braços fàcils d'adaptar a les necessitats del client, que serà qui decidirà l'ús que se li dóna.
Un d'aquests possibles usos és la filmació de vídeos, un àmbit en el qual estan especialitzats els impulsors de Flying Free Films. Aquesta empresa, nascuda el 2014 a Matadepera, ofereix serveis per a empreses audiovisuals per enregistrar imatges aèries. Al seu historial hi figuren clients com la BBC, Mediapro, Movistar Plus, TV3, Agbar i el FC Barcelona, entre altres.
En l'àmbit de la seguretat també poden jugar un paper important els drons. Una mostra és el projecte Icarus, desenvolupat pel centre de recerca Eurecat. Per exemple, facilita la cerca de persones en cas d'emergència gràcies a les càmeres dels drons. També el projecte que l'enginyeria Sitep desenvolupa de la mà dels bombers, que ha de permetre millorar el control del perímetre extint en els incendis. En aquest cas, s'incorpora una càmera tèrmica a l'aparell que recull unes dades que es processen a temps real amb GIS i agilitzen la detecció de punt calents o possibles rebrotades.
Al pavelló número 8.0, sota el paraigua del "next tech", trobem tot tipus de drons que compleixen múltiples funcions: des de divertir fins a salvar vides. Un dels expositors més cridaners és el de l'empresa polonesa Drone n Base, que deixa que els visitants provin els seus vídeojocs, creats a partir de la barreja dels drons amb la realitat virtual. El resultat és que, amb el material i una aplicació mòbil, qualsevol lloc es pot convertir en un espai on fer curses o lluitar. També atrauen bastants curiosos les "gàbies" i els camps de proves de les empreses DJI o Amigo, que aquests dies fan volar les seves últimes creacions al recinte de Granvia de Fira de Barcelona, a L'Hospitalet de Llobregat.
Catalunya no vol quedar-se a terra
Un espai bastant important dins aquesta zona és la que ocupa el Catalonia drones, on una desena d'empreses catalanes escollides per la Generalitat –a través d'ACCIÓ i la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital- demostren que no cal travessar el planeta per trobar innovació.
A Moià, per exemple, hi ha el BCN Drone Center, un dels deu centres de pilotatge per a drons de tipus civil que hi ha a tot el món. Un dels seus punts forts és el clima, que permet fer proves de vol una mitjana de 327 dies a l'any en un espai de 25.000 metres quadrats; és a dir, de 2.500 camps de futbol. En els seus tres anys de vida hi han passat més de 400 professionals d'una seixantena de països.
 |
| Els drons catalans han tingut el seu propi espai al MWC. Júlia Pérez (ACN) |
També és català l'únic fabricant de drons de l'Estat, Airk, que aprofita el congrés de mòbils per presentar els quatre models de la família Fireclouds, que va posar a la venda el desembre del 2016. Un dels socis de l'empresa de Sabadell, Miguel Suàrez, explica que el principal tret diferencial dels models desenvolupats és que compten amb uns braços fàcils d'adaptar a les necessitats del client, que serà qui decidirà l'ús que se li dóna.
Un d'aquests possibles usos és la filmació de vídeos, un àmbit en el qual estan especialitzats els impulsors de Flying Free Films. Aquesta empresa, nascuda el 2014 a Matadepera, ofereix serveis per a empreses audiovisuals per enregistrar imatges aèries. Al seu historial hi figuren clients com la BBC, Mediapro, Movistar Plus, TV3, Agbar i el FC Barcelona, entre altres.
En l'àmbit de la seguretat també poden jugar un paper important els drons. Una mostra és el projecte Icarus, desenvolupat pel centre de recerca Eurecat. Per exemple, facilita la cerca de persones en cas d'emergència gràcies a les càmeres dels drons. També el projecte que l'enginyeria Sitep desenvolupa de la mà dels bombers, que ha de permetre millorar el control del perímetre extint en els incendis. En aquest cas, s'incorpora una càmera tèrmica a l'aparell que recull unes dades que es processen a temps real amb GIS i agilitzen la detecció de punt calents o possibles rebrotades.