Catalunya té un dèficit important en la generació d'energia renovable que implica una cursa contrarellotge per complir amb els objectius marcats per la Unió Europea. El 2030 el 50% de l'energia ha de ser de fonts renovables i el 2050 s'hauran hagut d'eliminar les emissions de CO₂. Actualment, és inferior al 8,5%. Això significa que en deu anys es necessiten instal·lar 12 milions de plaques solars i uns 900 molins de vent.
El problema rau en la implantació d'aquestes instal·lacions en el territori i en el rebuig que sovint generen per part d'ajuntaments, entitats ecologistes o grups turístics per l'impacte visual que generen. Per afrontar aquest debat, les cambres catalanes han organitzat la jornada Territori, turisme i transició energètica. "Ens preocupa el dèficit que Catalunya acumula en la generació d'energies renovable", emfatitza un manifest signat per totes les cambres. Un dèficit, assenyalen, que acaba afectant la competitivitat de les empreses del país.
Per això, les entitats empresarials han volgut obrir el debat sobre el seu impacte: "No podem ser aliens a l'escepticisme i manifestacions de greuges amb què, part del territori, ho està acollint". Així, reclamen "compaginar les necessitats energètiques catalanes amb les activitats assentades en el territori, bàsicament agrícoles, i també a les lligades a les activitats turístiques".
Una agressió pel turisme o una oportunitat?
"És urgent debatre si realment és una agressió o una oportunitat", ha reflexionat Manel Torrent, director de l'Institut Català d'Energia, que ha afegit: "Estem contraposant dos models i és un error". En aquest sentit, ha defensat la idea que l'aposta per la sostenibilitat és un "valor afegit" per aquest sector.
Un missatge que ha compartit Miquel Torres, president de la companyia vitivinícola Torres, que ha defensat el potencial turístic que poden tenir les instal·lacions: "No tinguem por a exhibir les nostres renovables". Jaume Morron, gerent de l'Associació Eòlica de Catalunya, ha posat d'exemple diverses ciutats i països del món on les instal·lacions de renovables s'han convertit en atraccions turístiques, com Brighton, Copenhaguen o Vancouver.
"La pregunta no és si hem d'amagar els molins de vent, el tema és si les instal·lacions poden arribar a formar part del relat d'una regió turística", ha argumentat Morron.
Sentiment de greuge del territori
Agents del territori han coincidit en la necessitat d'avançar en les energies renovables, però han posat damunt la taula la sensació de greuge que sovint pateixen. "Estem a favor de les energies renovables, és el futur. Però volem que s'implanti d'una manera més endreçada", ha reclamat Jaume Pedrós, responsable d'energies alternatives d'Unió de Pagesos. De fet, l'agricultura és un dels sectors que se sent més amenaçat, ja que moltes de les instal·lacions busquen camps agrícoles.
"No sempre ha de pagar el més dèbil", ha argumentat Pedrós. El responsable d'Unió de Pagesos ha interpel·lat sobre el model de país que es vol, advertint de la importància dels pagesos per la cura i manteniment del territori. "Fer-ho al terreny agrari potser és més fàcil, però hem de saber quin país volem. Quan es parla de 300 o 400 hectàrees, això ho farà una multinacional, no la gent del país", ha alertat.
Carles Barcons: "S'ha de respectar la qualitat paisatgística i els espais on va la gent a gaudir-ne"
Unes reflexions similars a les de Carles Barcons, president de la Confederació del Turisme Rural de Catalunya: "Entenem que hi ha d'haver energies renovables i s'han de muntar instal·lacions. Però s'ha de respectar la qualitat paisatgística i els espais on va la gent a gaudir-ne".
A més, ha posat de manifest que les instal·lacions es distribueixin de manera equitativa pel país per tal de poder subministrar l'energia a espais pròxims i evitar els costos dels trasllats. No volen que sigui el món rural el que acabi absorbint tota la necessitat de les àrees metropolitanes: "Tot el que es pugui fer des del medi rural per abastir als municipis, no tindria impacte. Però quan es vol exportar l'energia a les grans ciutats és on hi ha el problema".
Per això mateix, ha reclamat avançar en altres iniciatives com aprofitar totes les teulades de polígons industrials o cobrir aparcaments amb plaques solars i utilitzar espais que ja tenen un impacte, com les autopistes o les vies de tren.
Una necessitat urgent
Tot i algunes diferències, tots els participants en la jornada han coincidit que és imprescindible avançar en les energies renovables. I també han apuntat la necessitat de fer-ho implicant la gent del territori. "És hora de créixer plegats, seguir convivint, buscar sinergies i desenvolupar-nos conjuntament", ha apuntat Jaume Morron.
"Les renovables s'han de poder integrar i formar part de l'experiència del turisme", ha assenyalat Esther Izquierdo, presidenta del Clúster d'Energia Eficient de Catalunya, que ha recordat que Catalunya està molt lluny de les xifres de generació d'energia desitjables.
Barra lliure?
Izquierdo ha apostat per un "model descentralitzat" de les infraestructures que es reparteixin pel territori i ha coincidit en buscar alternatives més enllà d'ocupar camps agrícoles. I tots ells també han enviat el missatge que cal que la classe política i les institucions empenyin en aquest camí. Sobre el paper de les administracions, Morron ha volgut defensar que "no hi ha barra lliure" en la construcció d'instal·lacions i ha defensat la legislació catalana pel seu caràcter proteccionista.