La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, juntament amb l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya, el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya han interposat un recurs contenció administratiu contra la Modificació del Pla General Metropolità per a l’obtenció d’habitatge de protecció pública en sòl urbà consolidat, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona i aprovada per la Subcomissió d’urbanisme de Barcelona el passat 5 de desembre.
Segons han informat en un comunicat, les entitats impulsores del recurs entenen que ni la legislació urbanística estatal ni la catalana habiliten l’Ajuntament de Barcelona per regular en aquesta matèria. També asseguren que tant el Text Refós de la Llei del Sòl estatal com la legislació urbanística de la Generalitat exclouen la possibilitat d’imposar una càrrega en el sòl urbà.
En aquest sentit, segons les entitats, la modificació que preveu que les actuacions edificatòries d’habitatges plurifamiliars en sòl urbà consolidat o de gran rehabilitació d’edificacions de més de 600 metres quadrats hauran de destinar un mínim del 30% del sostre edificable a habitatge de promoció pública, atemptaria a les condicions bàsiques del dret a la propietat dels propietaris d’aquest tipus de sòl.
Els impulsors del recurs també recorden que quasi la totalitat de la ciutat es tracta de sòl urbà consolidat –solars i edificis construïts- i lamenten "l’absència de polítiques d’habitatge social en tot l’Estat i la pròpia inactivitat en la matèria del Govern municipal". Precisament per això, les entitats recorden que, segons la mateixa memòria de la modificació, l’Ajuntament de Barcelona és titular de 187 solars amb capacitat per prop de 7.000 habitatges, majoritàriament d’HPO, procedents de cessions d’aprofitament de l’execució de sòls urbanitzables i urbans no consolidats.