• Territori
  • Es ven poble català, preu 2 milions d'euros

Es ven poble català, preu 2 milions d'euros

La firma Aldeas Abandonadas gestiona des de Barcelona la compravenda de poblats deshabitats a tot l'Estat, un dels més cars dels quals és un conjunt de 12 edificacions al Bages 

Saulet, un poble fantasma enmig dels Pirineus, a la província de Lleida
Saulet, un poble fantasma enmig dels Pirineus, a la província de Lleida
Neus Navarro
01 d'Octubre de 2015
Act. 21 d'Octubre de 2015
Ser propietari d'una aldea catalana té preu: 2 milions d'euros. És el que costa un poblat abandonat, de 365 hectàrees, a la comarca del Bages, format per 12 edificis, alguns d'ells en estat de runa. Al web de l'empresa catalana Aldeas Abandonadas s'especifiquen totes les característiques, com per exemple, que "totes les construccions del complex precisen rehabilitació en major o menor mesura, encara que estructuralment la gran casa, l'habitatge d'operaris, el garatge i les sitges estan en bon estat".

Elvira Fafián és la responsable de gestionar aquesta i altres sorprenents propietats abandonades a l'interior de Catalunya: des d'un castell del segle XVI a l'Alt Empordà amb preu negociable, passant per un conjunt rural a La Garriga valorat en 1,5 milions d'euros fins a un poblat abandonat a El Querol, a Tarragona, per 280.000 euros. I n'hi ha més al seu web, tant al territori català com a les províncies gallegues i a la regió d'Astúries, però l'empresària confirma que les propietats més cares són les ubicades a Catalunya, ja que la majoria estan formades per diverses edificacions. Per contra, les més assequibles són les que gestionen al nord d'Espanya, d'on molta gent va emigrar.

"Va haver-hi un temps en el qual els llogarets més barats estaven a Astúries i Galícia, llogarets de dues casetes per només 20.000 euros", explica qui és la responsable d'aquesta firma immobiliària especialitzada en propietats abandonades. "Potser vam començar amb preus molt baixos però als clients els atreia bastant: eren preus raonables, que els compradors podien tenir en efectiu; i als propietaris aquestes vendes els anava molt bé perquè la majoria provenien d'herències de les quals els interessava desfer-se", explica.

"Quan vam començar era difícil vendre aquest tipus de llogarets", explica Fafián. Provenien del sector inversor, en el que treballaven des de 1988, però fa nou anys van apostar pel mercat de les aldees i poblats deshabitats. A hores d'ara, el seu web contempla l'oferta de 88 propietats, 18 de les quals s'ubiquen a Catalunya. La resta, principalment es reparteixen a Galícia, amb 36 ofertes a la Costa da Morte, Ortigueira, Ourense, etc. A més, el seu negoci també es completa amb la venda de cases rurals, pazos (la construcció típica de les terres gallegues) i cases senyorials, bodegues, finques i parcel·les.

Particulars i empreses, els seus compradors
"No anem a la recerca de llogarets, sinó que és el mateix client que ens comença a conèixer, sobretot a Catalunya, on ara sí que és veritat que tenim molts pobles i molts clients", argumenta. Un client que principalment és estranger i que busca allunyar-se de la vida urbana per tornar a respirar el saludable aire del camp cada dia. "Molts d'ells volien donar-li un canvi a les seves vides, tornar al món rural, als orígens".

Tot i que també fan negoci amb empreses que escullen un determinat territori per aixecar una fàbrica o la seu de la seva companyia. Per exemple, Elvira Fafián posa com a exemple els membres d'una cooperativa que acaben d'adquirir l'aldea d'Eslada, a l'Anoia, per muntar la seva pròpia empresa.

Paperassa i gestions amb els consistoris
Però darrere de la compra d'una propietat tan 'especial' hi ha un munt de gestions, tal com apunta la responsable de la firma. "Gestionar la venda d'un llogaret ens porta molt temps, a vegades els llogarets cal vendre'ls per parts perquè no es poden vendre senceres i això ens porta molt temps", continua.

"A més, parlem amb els ajuntaments per conèixer quins serveis tindran", apunta. És a dir, abans de vendre li demanen a l'ajuntament saber quins serveis li prestaria. "A l'Ajuntament li interessa saber quin tipus de negoci faran, si muntaran una empresa, si és una persona que té nens, etc. S'involucren molt perquè també els interessa que la gent s'empadroni i que porti riquesa a la zona".

Tot i que no donen xifres de facturació del negoci, la responsable d'Aldeas Abandonadas confirma que un equip de prop de 40 comercials treballen per tot l'Estat espanyol rebent propostes i gestionant des de la compra fins a la instal·lació del nou inquilí. Perquè no tots volen el mateix: "És bastant difícil. Els estrangers, els nostres clients potencials junt amb els empresaris catalans, contacten amb nosaltres a través de la nostra web i nosaltres els demanem què localitat volen, per a quan el volen, quins diners tenen disponibles… Igual el comprador coneix Catalunya i busca alguna cosa concreta, per muntar una empresa, per instal·lar-se amb la seva família, etc. I aquí és on comença la nostra negociació".

Una gestió que dóna vida a un poble i liquiditat a l'hereu d'aquella masia abandonada que sempre has vist en mig del camp.