“Entre setmana s’estan omplint els establiments turístics de persones que vénen a treballar i fan reserves de fins a dos mesos perquè tenen de ganes de sortir de Barcelona. De fet, des de l’estiu hem rebut moltes peticions d’aquest tipus”. Són les reflexions que fan des de Viure a Rural, una eina impulsada pel Grup d’Acció Local (GAL) de l’Alt Urgell-Cerdanya, consorci encarregat de gestionar els ajuts europeus dels Fons Leader. En aquest cas, el GAL admet que, des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19 el passat mes de març, han rebut una allau de peticions de persones i famílies per adherir-se al projecte ‘Odisseu’, que ofereix tots els recursos i serveis per traslladar-se a una comarca rural de Catalunya.
Aquest desig d’exiliar-se i viure a un entorn rural, catapultat per la crisi del coronavirus, va acompanyat d’un altre element fins ara inèdit: la possibilitat de continuar estant a la ciutat o en un àmbit urbà i combinar-ho amb estades de llarga durada a establiments rurals gràcies a les possibilitats del teletreball. Aquesta petició, cada vegada més creixent, ha fet néixer un nou model de negoci en algunes cases rurals, que durant aquests mesos han comprovat com s’establia un nou tipus de client amb necessitats diferents, a les quals s’han hagut d’adaptar.
Un exemple d’aquesta situació l’està vivint Peter Kroos, propietari de Casa Mauri, un establiment a Santa Engràcia, que pertany al terme municipal de Gurp (Tremp). Kroos ha notat com des de l’estiu “la Covid-19 ha canviat moltes coses, ja que abans, els turistes procedien del nord d’Europa i ara vénen de Barcelona o de la seva àrea metropolitana”. El nou perfil de turista realitza estades de cap de setmana, ponts o fins i tot més llargues amb l’objectiu de desconnectar en un àmbit natural, alhora que teletreballa.
El nòmada digital
Kroos explica que, en el cas de Casa Mauri, el turisme interior ha compensat la caiguda de l’estranger per les restriccions de mobilitat. A conseqüència d’aquesta nova tendència, l’establiment té els apartaments plens i està consolidant una fórmula que ja va assajar abans de la pandèmia, com oferir estances prolongades amb tallers de coaching, ioga o retirs per a escriptors. “Busquem formes d’ocupar l’establiment tot l’any”.
Aquesta desestacionalització està sent més fàcil gràcies a les necessitats dels nòmades digitals, tal com els anomena Kroos. “Tenim gent que segueixen venint només el cap de setmana, però altres s’hi estan tota la setmana teletreballant i després descansen i desconnecten”. Una parella d’holandesos autònoms ocupats en una empresa d’assegurances que van reservar tot el mes de novembre o una altra de Barcelona que va romandre dues setmanes i als quals es van afegir el fill i una acompanyant són alguns dels perfils que estan prenent aquestes decisions.
Kroos: “Tenim gent que segueixen venint només el cap de setmana, però altres s’hi estan tota la setmana teletreballant i després descansen i desconnecten”
Casa Mauri capta els seus clients d’una forma molt directa mitjançant les xarxes socials. De fet, Kroos assenyala que una bona calefacció i un sistema que adapti les pantalles de l’establiment als ordinadors dels clients els han permès adaptar un espai pensat com un lloc d’oci a un de treball. La xarxa wifi per satèl·lit de la casa rural ha ajudat que alguns usuaris puguin dur a terme sessions professionals, webinars o reunions a plataformes com Zoom. “Adaptem les inversions i la tecnologia als interessos del client”, precisa Kroos. L’últim hoste que han rebut a Casa Mauri és un artista multimèdia francès, que ha instal·lat el seu laboratori amb material de fotografia i vídeo a un apartament rural. De moment, porta allotjat dos mesos.
“No busquen un espai per viure-hi, sinó un lloc especial per a desconnectar”. Així defineix Peter Kroos la petició de teletreball rural dels seus clients. De moment, ell es planteja el servei com un complement per als moments de temporada baixa, on l’afluència de visitants és menor. Té l’esperança que més cases rurals s’hi apuntin, de forma que es generi un nou mercat on l’oferta dels establiments creï la demanda.
La fibra òptica, com a solució pel despoblament
La digitalització d’aquests entorns rurals ha de ser l’empenta per desenvolupar la indústria del futur, que afavoreixi el creixement econòmic en les zones on encara calen bones connexions a internet. Avui dia, encara queden més de 27.000 poblacions a tot l’Estat que no tenen un accés a una xarxa de qualitat.
El repte de trobar-hi una solució és el que reivindiquen José Antonio Morán i Carlos Monzo, directors del grau d'Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació i del màster universitari d'Enginyeria de Telecomunicació de la UOC. En aquest sentit, defensen que “si volem generar riquesa a les zones rurals, hem de fomentar que les xarxes de telecomunicacions d'altes prestacions puguin anar arribant progressivament arreu”.
La millora de les xarxes de telecomunicacions ja ha trobat suport en els canvis d’hàbits dels treballadors. Així, un 72% dels catalans que teletreballa considera que rendeix més que a l’oficina. La dada s’extreu del II Informe de la tecnologia en temps de Covid-19, elaborat per la consultora Madison Market Research. L’estudi indica que els treballadors creuen que han après a utilitzar nous recursos tecnològics, dispositius o aplicacions.
En la mateixa línia, l’Observatori del Turisme Rural, un projecte d’investigació liderat pel portal Escapada Rural en col·laboració amb el CETT-UB, la consultora Netquest i Vivential Value, reflecteix que més de la meitat dels enquestats dóna un aprovat a la connexió a internet al seu establiment i a més manifesta el seu desig de viure en un municipi de menys de 5.000 habitants. Set de cada deu persones valora el contacte amb la natura com el factor més positiu de traslladar-se a un poble.
Allau de peticions de repoblament
Des del consorci del Grup d’Acció Local (GAL) de l’Alt Urgell-Cerdanya, la seva gerent Mireia Font destaca que des de l’estiu han rebut més d’un centenar de peticions per repoblar municipis amb poca densitat de població. Més enllà de la necessitat de disposar d’una bona connexió a internet per poder teletreballar, Font assegura que “un dels problemes que ens estem trobant és la manca d’una oferta organitzada d’habitatge en lloguer o venda”. En poblacions del Pirineu de Lleida, tot es redueix als habitants originaris d’aquesta àrea o les segones residències, en moltes ocasions desocupades durant una part important de l’any. Per això, Font anuncia que el Departament de Territori i Sostenibilitat està treballant en l’elaboració d’un Pla Específic d’Habitatge Rural. “A les capitals de comarca, el handicap de la connexió el tenim resolt amb la fibra òptica, que arriba gairebé a tots els llocs, però ens queda el de l’habitatge”.
En paraules de Peter Kroos, propietari de Casa Mauri, els establiments que ofereixen estades llargues per teletreballar supleixen part d’aquest dèficit. Des del març, a Viure a Rural, no han parat d’arribar consultes que van en la línia de voler un canvi de vida o de marxar de Barcelona. Algunes, fins i tot estan vinculades a emprendre noves iniciatives empresarials. El confinament ha generat ràpidament un nou model de negoci, del qual la demanda va per davant de l’oferta. Ara, falta aconseguir l’equilibri.