Utilitzar les noves tecnologies per a un ús civil, cívic i quotidià. Aquest era l'objectiu de dos estudiants d'enginyeria aeronàutica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) quan van crear Hemav, una empresa que es dedica a la creació de drones, abellots en la seva traducció literal. Uns aparells voladors que s'enlairen sense cap tripulant a bord, reduint d'aquesta manera el seu cost, i que no arriben als dos quilos de pes.
El responsable de comunicació d'Hemav, XaviAlba, recorda que "el projecte va néixer com un projecte de carrera però per poder optar a subvencions es va haver de constituir una empresa i al grup inicial es van sumar cinc persones més". El sector del drones havia estat al marge del debat polític a casa nostra fins l'any 2014 quan la major empresa de venda online, Amazon, va plantejar distribuir el 80% dels seus paquets amb drons. "Fins aquest moment ens movíem en un sector al·legal, no hi havia cap norma que el regulés, encara que s'estaven popularitzant molt i fins i tot els podíem trobar a grans superficies", explica Alba, que recorda que "no són cap joguina ja que tenen una hèlix que pot provocar importants danys".
Regularització del sector i finançament
Aquesta popularització i sobretot l'anunci d'Amazon va portar al Govern central a redactar un esborrany d'una llei per regularitzar el sector. "Hemav va assessorar al Govern en aquest sentit agafant com a marc la llei francesa, que és la més desenvolupada que hi ha", explica Alba.
"Quan vam tenir un marc legal que regularitzés el sector en el que ens movíem vam obrir una ronda de finançament oberta a grans inversors", explica Alba, que recorda que Hemav va aconseguir 450.000 euros de 72 inversors en sis dies. Aquesta ronda d'inversió es va fer mitjançant la plataforma d'equity crowdfundingCrowdcube. "Mai abans una plataforma d'alternativa d'inversió havia aconseguit una quantitat així en tan poc temps", comenta el responsable de comunicació d'Hemav, que recorda que "en només dues hores vam aconseguir 150.000 euros".
Alba apunta que d'aquesta manera empreses externes van aconseguir el 20% del capital de la start-up tecnològica. La iniciativa preveia dos tipus d'inversió: de classe A, amb inversions de 100.000 euros, que donava dret a entrar al comitè de l'empresa, i de classe B, amb inversions per sota dels 100.000 euros. El tiquet mínim de la participació era de 1.000 euros i l'aportació mínima per empresa va ser de 6.000 euros de mitja.
Incubadora de l'Agència Espacial Europea
Amb l'entrada de nous inversors la companyia va canviar també el seu model de negoci. Fins a finals de 2014 s'havia dedicat a oferir serveis a empreses mitjançant drones i a partir d'aquest moment va començar també a dissenyar-los i fabricar-los per encàrrec. "No són productes de baix cost ni coses que es puguin trobar en una botiga", apunta Alba.
El disseny i la creació és fa a la seu de l'empresa, a la incubadora de l'Agència Espacial Europea que hi ha a la UPC de Castelldefels. "Aquesta ubicació és molt important per Hemav perquè ens permet establir sinergies amb altres empreses que hi ha a la incubadora i que treballen en el mateix sector i també ens facilita l'accés al crèdit", explica Alba, que reconeix que l'empresa prepara una nova ronda de finançament, que encara no té data. Una altra dels avantatges de treballar sota el paraigua de l'Agència Espacial Europea és que aquesta fa servir la tecnologia que dissenyen les seves empreses als satèl·lits que posa en òrbita.
Tres camps d'acció
Hemav treballa actualment en tres camps: el de l'audiovisual, l'agroambiental i l'industrial. El sector de l'audiovisual és el que ha comptat tradicionalment amb més participació de drones. "Té molts avantatges, fonamentalment que és molt més econòmic que un helicòpter per fer captació d'imatges, per exemple", explica Alba, que apunta que el lloguer d'un helicòpter pot costar 1.000 euros l'hora i el d'un dron no arribaria als 200 euros.
Malgrat tot, el sector de l'audiovisual representa el 20% de l'activitat econòmica d'Hemav, que dedica especials esforços al sector agroambiental. "L'objectiu en aquest cas és l'agricultura de precisió. Els drons poden sobrevolar els camps amb sensors específics que ens donaran informació sobre la humitat, la calor o la temperatura. Posteriorment, aquestes dades s'analitzen i podem fer una recomanació personalitzada de com conrear una determinada terra", explica Alba, que assegura que els principals clients d'aquest sector són les cooperatives i les grans empreses perquè "encara costa que els pagesos s'afegeixin a les noves tecnologies".
El tercer camp d'acció d'Hemav és l'industrial, que permet inspeccionar instal·lacions industrials o línies d'alta tensió per saber si el manteniment és correcte. "Un dron pot, per exemple, inspeccionar torres d'alta tensió sense fer pujar a una persona, de manera que guanyem temps i també reduïm el risc d'accidents laborals", diu Alba, que assenyala que en aquest cas els principals clients són empreses energètiques.
Hemav compta actualment amb una plantilla de mig centenar de persones i ja ha obert una seu a Madrid i a Extremadura, centrada fonamentalment en el sector de l'agricultura. "El nostre repte aquest any és finalitzar la nostra expansió a Espanya i l'any vinent a la resta del món", comenta el responsable de comunicació d'Hemav, que preveu una facturació per aquest any de 1,2 milions d'euros.