Les centrals hidroelèctriques dels Pirineus amb concessions exhaurides segueixen sent explotades per Enel. Els convenis signats entre la dècada dels 30 i la dels 50 per gestionar aquests equipaments s'estan extingint i el Govern espanyol no té cap pla per aprofitar-los. Ara com ara, la gestió d'aquesta xarxa, que suposa el 20% de la potència instal·lada a Espanya, està majoritàriament sota mans privades que han amortitzat de sobres la seva inversió, gràcies a l'enorme temps d'assignació, 75 anys, i l'elevat preu de l'electricitat.
El 20% de la potència instal·lada a l'Estat espanyol prové de centrals hidroelèctriques
El debat sobre el model de gestió s'ha obert, però no hi ha encara una resposta clara sobre quin serà el futur i no són poques les veus que reclamen que les centrals passin ara a mans públiques. L'última la d'Esquerra Republicana de Catalunya, que ha presentat una proposició no de llei sobre aquesta qüestió al Congrés dels Diputats. Concretament, el grup reclama que les vuit hidroelèctriques que gestiona sense conveni Enel al Pirineu, i que tenen la mateixa potencia que un "reactor nuclear", segons el diputat Xavier Eitja, passin a mans de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.
Energia barata, preus a l'alça
El preu de l'electricitat fa temps que és al punt de mira. L'opacitat com es fixen les tarifes, que han arribat a marcar fins a 80 euros el megawatt-hora, ha despertat el malestar dels consumidors. Segurament és per això que Josep Vendrell, d'En Comú Podem, ha qualificat les hidroelèctriques com una "ganga" per a les empreses que les gestionen. De fet, l'energia dels salts d'aigua no és només una de les principals fonts de potència a la xarxa elèctrica, també és molt barata de produir. De fet, la força d'aquests es pot regular controlant el flux de l'aigua dels embassaments.
Però què passarà? Malgrat que la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va destacar que l'extinció de les concessions és una oportunitat, no hi ha cap pla immediat per assumir-ne el control ni determinar-ne el futur. De moment, Ribera ha esquivat el cop assegurant que la decisió ha d'estar en mans de la Direcció General d'Aigües, les confederacions i altres actors segons cada "marc comunitari".