Fa anys que Catalunya actua de facto com el gran motor del sector dels videojocs a l’estat espanyol: els 709 milions d’euros de facturació (el 52% del conjunt de l’Estat), 4.619 treballadors (50%) i 239 estudis (30%) en deixen constància. Aquestes dades corresponen al 2022 i són extretes del Llibre Blanc La indústria catalana del videojoc 2023 (l’edició més recent), document que també deixa clar que en realitat parlem més de Barcelona que no pas de Catalunya: la demarcació capital aglomera el 90% dels estudis de videojocs del Principat, per un 5% de Girona, un 3% de Tarragona i un 2% de Lleida.
La concentració de la indústria a la província (i, més concretament, a la ciutat) de Barcelona respon a l’ecosistema que s’ha anat formant durant la darrera dècada al voltant de la capital catalana. L’auge d’empreses locals en l’àmbit del videojoc mòbil, com Digital Legends o Socialpoint; la consolidació de grans corporacions internacionals que fa temps que treballen des de Barcelona, com la francesa Ubisoft (amb dos estudis) o la sueca King (creadors de Candy Crush), i l’arribada en el darrer lustre de companyies com Larian Studios, Paradox Interactive o Sandsoft han ubicat Barcelona al mapa internacional. Fires, congressos i trobades periòdiques han dinamitzat un networking que també incorpora el talent local sorgit dels abundants graus i cicles formatius que ofereixen les universitats i escoles barcelonines.
Veient l’alta concentració de persones, empreses i actes que té Barcelona, és comprensible que aquells qui busquin una oportunitat per reeixir dins del sector es dirigeixin a la capital a la cerca d’oportunitats. Tanmateix, en quina posició deixa això la resta del territori?
Crear videojocs fora de la capital
Un dels ‘satèl·lits’ de la capital catalana que en pot parlar des de l’experiència és Cubus Games. Nascut a Igualada ja fa 11 anys, aquest estudi de videojocs ha guanyat notorietat recentment per ser l’encarregat de dissenyar el videojoc Crims: casos oberts de 3Cat, però el seu portafolis supera la trentena d’obres. “La majoria dels fundadors som d’aquí, vivim aquí i havíem treballat amb altres empreses de software a Igualada, i no plantejàvem la possibilitat de treballar en una altra banda. Va ser una decisió natural”, explica el cofundador de l’empresa, Quim Garreta. Tot i admetre el “pol d’atracció” que és Barcelona i la sensació habitual “que tot passa allà”, Cubus Games no s’ha plantejat mai fer un trasllat, en part perquè la distància amb la capital no és tan gran com per a impedir-los desplaçar-s’hi per a actes i fires importants.
De fet, un dels punts forts de la companyia és la vinculació amb altres entitats i associacions del territori que ha teixit amb el pas dels anys. Un dels camps que més ha explorat és el del patrimoni cultural, creant videojocs com Terra de castells, per descobrir les fortaleses de la comarca de l’Anoia, o bé La ruta dels íbers, desenvolupat per al Museu d’Arqueologia de Catalunya. “Tenim un vincle amb l’associació TICAnoia per motius obvis d’estar a la mateixa ciutat, però també amb jornades de patrimoni, som presents a actes i esdeveniments del sector del videojoc i hem col·laborat amb altres empreses tecnològiques”, enumera Garreta.
Aquesta connexió amb entitats locals no neix del no-res, sinó que és un “treball de camp, de pic i pala, d’estar allà, entendre el sector i explorar molt les possibilitats de col·laboració”. “Potser hem estat a 200 esdeveniments”, comenta Garreta, una quantitat d’actes que també destaquen per la seva diversitat, ja que abracen des de la tecnologia immersiva i els videojocs fins als museus, el turisme o l’edició de llibres.
Cubus Games ha desenvolupat des d’Igualada més de 30 videojocs propis i per a clients locals en 11 anys de vida
De la mateixa manera que les altres indústries tecnològiques, la del videojoc ha estat capaç de captar talent d’arreu del món gràcies a les possibilitats de treball en remot. Aquesta no és l’estratègia per què han optat a Cubus Games, que prefereixen tenir tot l’equip presencialment per qüestions creatives i per discutir les iteracions dels projectes. En canvi, sí que és la via que ha permès tirar endavant a Jellyworld, estudi independent establert a Olot i fundat per la desenvolupadora Gisela Vaquero. “Tots treballem a distància des que va començar, i això ha facilitat tot el moviment, desplaçaments i contractació d’equips, que es reparteixen entre Barcelona, Màlaga i Madrid”, explica l’emprenedora.
Aquesta filosofia és impulsada des del primer moment per Vaquero, que es considera “bastant nòmada” després d’haver viscut a Girona, Barcelona, Empuriabrava, Pamplona o Madrid, entre altres. De fet, la desenvolupadora va fundar Jellyworld el 2016 quan vivia a Irlanda del Nord, i ara està a Olot perquè és on té la família i l’entorn.
Per Vaquero, les dificultats de treballar en el sector dels videojocs des de la capital de la Garrotxa no radiquen en la distància —“D’Olot a Barcelona hi ha una hora en cotxe”, insisteix— sinó en els “prejudicis que es creen”: “Tu pots desenvolupar videojocs a distància, però necessites els contactes de les grans ciutats per mantenir el negoci”. Uns contactes que inclouen les editores o publishers, encarregades de comercialitzar, promocionar i (no sempre) finançar els jocs, però també professionals com programadors, artistes, músics o actors de veu amb qui col·laborar. “A Barcelona cada mes es fan trobades mensuals, quedades i altres activitats. I a mi em conviden perquè em coneixen, però si no… Moltes vegades, com que ja no vius a Barcelona, potser ja ni et truquen”, confessa la desenvolupadora.
Els altres ‘hubs’ del videojoc català
Tant Garreta com Vaquero coincideixen amb la rellevància que té, dins del sector dels videojocs, treballar amb insistència l’aspecte relacional, i en com Barcelona és l’indret que ho posa més fàcil a Catalunya. Ara bé, és realment l’únic hub del videojoc que té el territori?
El més gran, sí, per descomptat; però hi ha poblacions que fa anys que treballen per mirar de descentralitzar una mica el sector i oferir alternatives de desenvolupament professional i relacional als ecosistemes locals. Vaquero destaca especialment el cas de Girona, ciutat que concentra tres elements clau: la formació universitària i de cicles formatius que ofereixen centres com la Universitat de Girona (UdG), CIFOG o La Salle Girona; els tallers, xerrades i trobades que organitza El Modern, el centre audiovisual i digital de l’Ajuntament; i l’acceleració i professionalització d’empreses que es duu a terme a GameGi.
Aquesta darrera entitat ha donat un impuls a l’ecosistema local de la ciutat en els darrers anys. GameGi neix com una rèplica a Girona del programa d’incubació de GameBCN, iniciativa que ha accelerat gairebé un centenar d’estudis locals i internacionals, entre els quals destaquen noms com Mango Protocol, Appnormals Team, Herobeat Studios o el ja difunt Lince Works. GameGi va sorgir amb l’objectiu de “generar i potenciar un teixit industrial que ja existia a Girona”, segons explica el director del programa, David Darnès: “Comptàvem amb un grau universitari, diferents cicles formatius i gent que tenia moltes ganes i projectes en marxa”.
La iniciativa, que aquest 2025 té en marxa ja la tercera edició, ofereix als estudis incubats una beca d’entre 3.000 i 4.000 euros i un període de sis mesos per desenvolupar una primera versió funcional del seu joc. Durant aquest temps, els equips poden treballar en un espai al Modern i reben 60 hores de formació, sis hores de mentories i accés a múltiples xerrades i tallers. El programa clou amb un demo day on es presenten els projectes incubats davant d’empreses i professionals de la indústria i d’estudiants.
GameGi impulsa i professionalitza estudis de videojocs gironins amb beques, formacions, mentories i contacte amb la indústria
Comptant els de l’edició actual, GameGi ha impulsat des que va començar un total de vuit equips, i tot i que no hi ha cap clàusula que ho regeixi, tots ells han estat formats per estudiants o professionals del sector de les comarques gironines. “El primer cultiu que fem és de graduats, o bé de gent que ja treballa dins la indústria”, assenyala Darnès. El director de GameGi creu que Girona destaca dins del territori català per l’abundància de talent disponible i pels petits projectes del món independent, així com per les xerrades d’indústria que s’impulsen des del Modern, que defineix com “la casa dels videojocs de Girona”.
Aquesta presència de talent jove que subratlla Darnès és fruit de l’oferta formativa disponible a la ciutat, un dels elements que el cofundador de Cubus Games, Quim Garreta, creu que poden servir com a llavor per fer créixer nous ecosistemes locals que ajudin a desconcentrar l’activitat del sector. És l’estratègia que, per exemple, també s’està seguint a Terrassa a través del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM-UPC), un dels pioners en l’ensenyament universitari de videojocs a Catalunya que enguany celebra el 10è aniversari del grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs. El CITM no només ha format una nova fornada de desenvolupadors catalans, sinó que també genera coneixement a través de la investigació acadèmica i és l’organitzador de l’Indie Games TRS, un congrés dedicat a la indústria del videojoc independent que ja suma dues edicions.
Girona i Terrassa són possiblement les poblacions més destacades, però no les úniques: Amposta acull des de 2019 l’esdeveniment cultural Video Art Game (VAG); Mataró i Vic ofereixen estudis universitaris des del Tecnocampus i la UVic-UCC, i multitud de ciutats tenen escoles i centres educatius amb cicles de formació professional en videojocs o animació. Sigui quin sigui el cas, Darnès té clar que la clau per generar nous ecosistemes es troba en tres ingredients: la formació, les empreses i el suport institucional. “És la base amb la qual va créixer Barcelona”, coincideix Gisela Vaquero, subratllant la importància de muntar activitats periòdiques perquè “la gent es vagin coneixent entre ells”. La recepta ja existeix, ara només cal cuinar-la.