Presideix la Cambra de Comerç de Lleida i la patronal Pimec Lleida. Quedem per fer l’entrevista, telefònica, un dilluns. No és un dilluns qualsevol. És el dia en què es reprèn l’activitat a bars i restaurants. Estem a la fase 1 de la desescalada de la segona onada de la Covid-19. És conscient que hi ha molts temes a tractar. Fa broma i diu que segurament parlarem de tot menys de futbol. De futbol no, però ho acabem fent d’esquí i de la campanya de la neu, una de les darreres preocupacions dels sectors empresarials lleidatans, especialment els del Pirineu.
Com valora les mesures de desescalada per la pandèmia de la Covid-19?
Esperem i desitgem que sigui l’última vegada que tanquin determinats sectors, com la restauració. En el cas de Lleida, les restriccions ens han tocat quatre vegades. Hi ha àmbits molt més afectats que a altres zones de Catalunya, sobretot la restauració i el comerç. De fet, l’impacte ha sigut tan gran que moltes empreses ja no reobriran. Els nostres càlculs mostren que un 20% del comerç ja ha tancat. Existeixen altres sectors, com els productors agraris, que depenien del canal Horeca, que també han patit en silenci. Dit això, crec que el pla de desescalada s’ha comunicat millor que l’anterior. Al sector empresarial necessitem previsió i planificació. No se’ns pot avisar d’un dia per l’altre, ja que hem d’aixecar els ERTO, contactar amb els proveïdors o comprar material. No podem tornar a tenir incertesa.
“El pla de desescalada s’ha comunicat millor, però els empresaris necessitem previsió i planificació i preferim una bona línia d’ajuts que no una baixada d’impostos”
En aquest moment, el sector empresarial necessita més ajuts o menys impostos?
És cert que els ERTO han servit per evitar algun mal de cap a les empreses. Però, nosaltres apostem per les condicions del primer confinament, com la reducció de quotes a la Seguretat Social o rebaixes dels lloguers. Els empresaris volem treballar, que l’activitat segueix endavant i els nostres clients no canviïn d’hàbits. Aquest fenomen ja l’hem notat a àmbits com la restauració o el cinema. La nostra fórmula implica establir ajuts directes, com els atorgats als autònoms, que s’haurien d’articular analitzant sector a sector i estudiant les seves necessitats. Millor uns bons ajuts, que no una baixada d’impostos. Un exemple serien els crèdits ICO, en els quals s’han allargat els terminis de devolució, que és una bona mesura, però l’endeutament l’has d’assumir igualment.
Les cambres de comerç catalanes han impulsat la campanya ‘Aixeca el teu negoci’ per impulsar les vendes d’autònoms i pimes. Com està funcionant?
Està tenint una gran acollida. De moment, disposem d’un full de ruta que estableix una reorientació dels negocis, incorporant la digitalització. Ara estem duent a terme una primera diagnosi de les empreses i hem constatat més de 70 firmes lleidatanes interessades en la iniciativa. Oferim un assessorament integral perquè es reinventin, busquin finançament, signin convenis o fins i tot, encara que no ho desitgem, els ajudem a tancar si no veuen viabilitat.
Parlant de digitalització, s’acaba de presentar el projecte perquè Lleida esdevingui una zona pilot del desplegament del 5G. Què es vol aconseguir?
És una iniciativa de la Generalitat de Catalunya per dinamitzar el territori a través de la tecnologia 5G. Això ens permetrà que apareguin nous models de negoci. En el cas de la Cambra de Comerç, cedirem la nostra seu perquè les empreses testegin la tecnologia. L’objectiu final és crear i configurar un ecosistema tecnològic amb startups innovadores que inclogui els sectors que tenen més fortaleses a Lleida: agroalimentari, gestió del cicle de l’aigua i l’atenció social.
Les cambres estan sent protagonistes d’una disputa política per la futura Llei de Cambres amb un enfrontament amb les patronals. Com ho viu des del seu doble paper de president de la Cambra i de Pimec?
Crec que hi ha lloc per tots els agents. Tant les cambres, com les patronals o els sindicats. Això sí, s’han de delimitar les funcions de cadascú sense que una entitat trepitgi les competències de l’altra. En aquest moment de crisi, el que menys esperem i necessitem els empresaris és que hi hagi conflictes. És una decisió que s’ha de consensuar de forma senzilla sense arribar a la judicialització. L’essencial és que hi hagi una bona llei de Cambres que reconegui el nostre valor. No s’ha de polititzar el tema i ja que la normativa no s’ha pogut aprovar abans de finalitzar la legislatura, no s’ha de tirar endavant a qualsevol preu. Aquest és un exemple més d’una tendència que arrosseguem des de fa anys. La politització del món empresarial. Els empresaris ja fa massa temps que ens sentim utilitzats pels interessos polítics i partidistes”.
Per la seva banda, l’Administració ha demostrat una falta d’eficiència amb temes com els ajuts inicials als autònoms o el col·lapse del SEPE per un dèficit en aspectes com la digitalització dels processos. En aquest moment, ens calen líders que pensin el que li falta al país i que anteposin els interessos comuns als partidistes. Han de ser generosos en una situació crítica. Tenen molta feina a decidir què fer amb els fons de reconstrucció de la Unió Europea o com transformen determinats sectors econòmics.
I els empresaris estan prou units per afrontar aquests reptes?
És evident que tenim les nostres diferències i visions de la realitat, però durant aquesta crisi de la Covid-19 hem sigut un exemple. Estem cohesionats i anem tots a una, alineats amb els interessos comuns a l’hora de demanar o reclamar determinades mesures a les administracions.
Un interrogant que sempre plana sobre l’economia lleidatana és què fem amb l’aeroport. Després de 10 anys, ja ho sabem?
Ens hem adonat que ha d’estar enfocat cap al sector industrial. Ja no té sentit ni viabilitat pensat pel trànsit de passatgers. En aquest sentit, se’ns presenten oportunitats en l’àmbit de la logística, amb productes que entren a fàbriques i plantes de l’Estat i que necessiten connexions. Té moltes oportunitats i un gran potencial de creixement. Per altra banda, també hi ha un compromís de fer-ho possible, invertint en nous hangars, crear escoles de pilots i de mecànica aeronàutica, etc. Espero que després d’una dècada, ara sí, el tinguem encarrilat.
És perillós l’excés de dependència del PIB respecte del sector agroalimentari?
Crec que al contrari. Hem d’aprofitar les nostres fortaleses i constituir un ‘hub’ agrodigital i que també tingui en compte les empreses tecnològiques punteres en maquinària agrícola. Comptem amb fabricants potents. És cert que en el cas de la ramaderia, ens cal tenir escorxadors de porcí per transformar els animals que engreixem, però també ens podem beneficiar de la normativa de benestar, que recomana que les instal·lacions estiguin a prop dels centres de producció.
Sorprèn que, durant la pandèmia, Lleida sigui l’única demarcació catalana on han crescut les exportacions.
Insisteixo que tenim firmes punteres amb una capacitat exportadora important. Som líders estatals en sectors com el dels farratges, oli d’oliva i sector porcí, on fem enviaments a països de fora la Unió Europea. Lleida és tractora i ho seguirà sent quan hàgim superat la crisi.
Servirà l’aposta per la digitalització per revertir el despoblament i promoure l’equilibri territorial?
La pandèmia i el confinament ens han servit per comprovar la qualitat de vida que suposa viure en un entorn rural. Està clar que era millor passar el confinament en determinats llocs. Aquesta percepció ha d’anar acompanyada d’una aposta del Govern per estendre la fibra òptica i reforçar les telecomunicacions. Tenim una oportunitat perquè tornin les segones generacions que van marxar a Barcelona, ja que aquí no van trobar oportunitats ni laborals ni vitals. Hem de captar el talent, però també retenir-lo. Per aquest motiu, resulta essencial el ‘hub’ agrodigital que estem impulsant. L’ecosistema ja creat l’hem d’aprofitar i fer créixer.
“No sé si és més greu el centralisme que tenim a 600 quilòmetres o el que patim de Barcelona"
Com es pot treure Lleida l’estigma de la ‘ventafocs’ de Catalunya que si li va atorgar a l’estiu?
Fins i tot el president Torra ens va demanar disculpes per culpabilitzar Lleida de ser el focus de la segona onada del coronavirus. Es va configurar una opinió generalitzada, propulsada pels polítics i els mitjans de comunicació de què el virus el propagaven els temporers, que ens costarà treure'n's de sobre. Jo vull recordar que si determinades persones es passejaven per Lleida sense permís de treball era perquè a Barcelona i a localitats de la costa l’havien perdut pel confinament. No sé si és més greu el centralisme que tenim a 600 quilòmetres o el que patim de Barcelona. Aquesta forma d’entendre el territori ara ens ha tornat a perjudicar en la campanya de Nadal a determinats territoris, on la gent hi va a practicar l’esquí, com pot ser la Cerdanya. Si no es prenen les mesures per garantir l’activitat, l’impacte econòmic en una zona concreta pot tornar a ser brutal.