Joan Mateu és l'actual president de la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA), càrrec que ocuparà -des del 2023- fins al 2027. Actualment està al capdavant de l'empresa familiar LABIN (abans Productes Agrícoles MACASA), una companyia del sector químic fundada pel seu avi, que fabrica fertilitzants per l’agricultura i els comercialitza a més de 40 països. És un gran defensor de la indústria i de l'associacionisme, a més de presidir la UEA i, per tant, formar part del Consell Territorial de la Pime de Foment, és membre del Rotary Club Igualada i presideix l’AEPIC, l’Associació d’Empresaris del Polígon industrial Les Comes.
Qüestionari breu:
Defineix l'Anoia amb una paraula: Resilient.
Un repte per al vostre territori: Generació de nou sòl industrial.
Una empresa per treure'n pit: No puc dir només una empresa. Valorem des del petit empresari fins a les grans companyies. Tenim empreses amb més de 300 anys d'història. No et puc dir una.
El sector del moment: La indústria.
Una personalitat destacada, del passat o del present: Els alcaldes i alcaldesses de la Conca d'Òdena, que durant l'època de la covid.19 van ser un exemple de consens en moments difícils, tot i provenir de diferents partits polítics. Es van posar d'acord per fer front a la situació i van tenir en compte l’economia del territori.
Una lliçó apresa recentment: La desglobalització. Hem pres consciència que és possible fabricar a prop de casa, sense la necessitat de desplaçar-nos per a tot a l'altra punta del món. La indústria comença a tornar aquí i això és un signe de salut per a la nostra economia.
Si visitem la UEA d'aquí a cinc anys, com us agradaria trobar-vos? Ens agradaria ser un territori referent, tant en l'àmbit industrial com en la creació i generació de talent. Tenim 18.000 hectàrees de boscos i tenim racons molt bonics. A l'Anoia s'hi viu molt bé, i no està massificat. El que ens cal, però, és que la gent pugui formar-se i treballar aquí també. I això, actualment, no passa: 16.000 persones marxen fora de la comarca cada dia, la meitat de la població activa, per anar a treballar.
Catalunya, malgrat la gran tradició industrial, ha anat perdent massa industrial en les darreres dècades, a causa de la globalització. A l'Anoia, en canvi, la indústria continua sent el pal de paller de l'economia de la comarca.
Sí, tenim uns índexs industrials per sobre de la mitjana catalana. La generació del nostre PIB provinent de la indústria està per sobre la mitjana catalana. I això té una explicació en la nostra història: Igualada va ser la primera ciutat a incorporar màquines de vapor en el sector tèxtil. I aquí, a Igualada, es va començar a muntar tot el material industrial, que després es va anar diversificant i ara la nostra comarca és un exemple de diversificació industrial, amb sectors com el químic, el paperer, el metal·lúrgic i les tecnologies de la informació.
També teniu un gran pol logístic.
És important que hi hagi logística i que els polígons industrials estiguin equilibrats. La indústria necessita tecnologies d'informació, necessita serveis i necessita logística. Tenen matèries primeres i productes acabats, que s'han de desar en algun lloc fins a ser enviats. I per ser eficient, necessites tenir-ho a prop.
Em trobo amb gent molt contrària al sector logístic, però no entenen que una cosa no pot viure sense l'altra. Que és un sector necessari perquè l'economia continuï creixent, i la nostra indústria. De fet, el sector logístic és un termòmetre de l'economia d'un territori: et diu si hi ha activitat econòmica o no. Una manera de veure si l'economia va bé o no és mirar si hi ha camions circulant per l'autopista. Si hi ha pocs camions, malament.
Mateu: "Una manera de veure si l'economia va bé o no és mirar si hi ha camions circulant per l'autopista"
Quins reptes enfronta ara mateix la indústria a la comarca?
Necessitem més sòl industrial. Tenim els polígons plens i les empreses que volen créixer no trobaran lloc on ampliar superfícies, com tampoc el trobaran les que vulguin instal·lar-se al territori. Fa poc es van aprovar 100 hectàrees, però ara s'han d'organitzar i materialitzar, perquè les puguem omplir. La població va creixent i necessitem més llocs de treball.
La indústria, al final, és un factor de cohesió social. M'explico: l’índex de Gini de la Generalitat de Catalunya, que mesura la desigualtat d’ingressos a la societat, ens diu que Igualada, tot i ser una ciutat molt industrial, és una de les poblacions que té la renda més equitativa de Catalunya. Està demostrat que la indústria genera un ecosistema al seu voltant d’empreses associades, de serveis o simplement de materials, però que a més, genera una simbiosi entre les empreses i el territori. Això fa que les empreses inverteixin i subvencionin projectes del territori, i això enriqueix l'economia. Passa a Igualada i a altres municipis, eh? Però quants equips esportius estan patrocinats per empreses del territori i, gràcies a això, poden tirar endavant i créixer? Igualada és un bon exemple de com la indústria es pot integrar dins d'una ciutat. Tenim un polígon industrial que està envoltat per tota la ciutat i no hi ha queixes.
Aquesta proximitat facilita la cerca de talent?
És cert que és un punt important perquè aporta qualitat de vida el fet de viure al costat de la feina, però igualment, tenim un repte important amb el talent. Ara parlo de la comarca, però, tant la indústria com les empreses del territori necessitem gent cada vegada més especialitzada, però per captar-la ja no ens podem mirar el melic, ja no competim amb el nostre veí, sinó que competim amb el món sencer.
Mateu: "La indústria és un factor de cohesió social"
Una empresa és el que és la seva gent i, per tant, necessitem que les empreses tinguin talent de qualitat, i aquest no surt perquè sí. Per això, l'aposta del territori per aconseguir aquest talent és formar-lo aquí: posar l'accent en les universitats. L'any que ve arribarem als 1.000 alumnes al Campus d'Igualada de la Universitat de Lleida.
Ara bé, malgrat que les empreses demanen talent, l'Anoia és una de les comarques de Catalunya amb més atur. Com encaixen ambdues tendències?
És cert que som de les comarques més deprimides respecte a l'atur, però estem aconseguint revertir-ho i millorar molt la taxa d'atur. Però sí, sembla que falta un encaix. Aquí a la UEA tenim una bossa de treball dels nostres socis. La setmana passada hi havia 84 ofertes de treball i no vam trobar gent que volgués ocupar aquests llocs. I, en canvi, tenim gent a l'atur. Hi ha un gap, que succeeix a l'Anoia, però també a tota Catalunya, entre el que les empreses necessiten i ofereixen, i el que les persones necessiten i ofereixen.
Un altre repte, en aquest cas, del sector logístic?
Necessitem millorar el transport de les matèries primeres de la nostra indústria i, per a fer-ho, ens fa falta un tren. No hi ha cap país desenvolupat que no s'hagi desenvolupat gràcies a un ferrocarril potent. Actualment, tenim un carrilet que va de Barcelona a Igualada en dues hores, però això no és gaire viable. Necessitem un tren gran de mercaderies, i des de l'UEA ho estem defensant molt. De fet, el projecte ja està dibuixat: és un tren de mercaderies que sortiria de Madrid, passant per Saragossa, Lleida i Barcelona i aniria cap a la Junquera, passant per Igualada. Aquest és un clam molt important dels nostres empresaris i del teixit empresarial en general.
És un bon moment per ser empresari?
Ser empresari és un esport de risc, i s'ha de valorar. És un bon moment perquè tenim una economia plena d'oportunitats per als empresaris i emprenedors, però juguem amb un hàndicap: la seva demonització, tant social com per part dels últims governs. Avui dia encara hi ha gent que percep l'empresari com a un senyor amb barret de copa, bastó i un puro a la mà. Però no és així: l'empresari és una persona que viu del seu negoci i que, si aquest no va bé, ho perd tot. És una persona per a qui la seva gent, la de l'empresa, són com a una família, que es desviu pel que ells fan i que ho aposta absolutament tot pel negoci.
Joan Mateu: "Ser empresari és un esport de risc, i s'ha de valorar"
Perquè la societat funcioni i l'economia creixi, necessitem llocs de treball i empreses. I a les empreses, hi ha d'haver treballadors, però també empresaris. I ho hem de posar en valor: tenim el repte de millorar la imatge de l'empresari. Ens hi van les nostres empreses i la nostra economia.