04
de Maig
de
2017
Act.
04
de Maig
de
2017
La Federació Empresarial del Gran Penedès ha presentat l'Índex ADEPG-FEGP de Competitivitat Territorial de Catalunya on destaca que l'Alt Penedès puja a la tretzena posició, el Garraf es manté en la novena i el Baix Penedès cau quatre graons. L'estudi analitza els factors d'atractivitat, retentivitat i sostenibilitat de les comarques catalanes i estableix un rànquing a partir de les posicions competitives de cadascun dels territoris, segons informen fonts en un comunicat.
L'Alt Penedès recupera posicions
El més rellevant durant el 2016 és l'important dinamisme que registra la creació d'ocupació, després d'uns anys on la comarca liderava la destrucció d'aquest factor arran de la reestructuració del sector financer. Així doncs, amb els canvis introduïts, l'Alt Penedès reforça els avantatges competitius respecte a la disponibilitat de sòl.
Durant el 2016 s'han produït millores significatives en el desplegament de les infraestructures de telecomunicacions. L'Alt Penedès és la segona comarca de Catalunya en innovació comercial (protecció de marques), però pel que fa a la innovació de procés i producte és feble. Els serveis empresarials avançats i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació mostren un desenvolupament superior als d'abans de la crisi, mentre que els serveis financers mantenen la contracció. Es reforcen considerablement les bases competitives de la comarca destacant tots aquells factors que generen externalitats en les activitats logístiques: la disponibilitat de sòl, les infraestructures de transport i comunicacions i l'accés als mercats.
El Baix Penedès, en canvi, en perd
El Baix Penedès, tot i que manté l'elevat dinamisme en termes d'ocupació, per contra, la creació d'empresa resta competitivitat a la comarca. En l'apartat d'infraestructures, els avenços en el desplegament de la fibra òptica han estat més aviat escassos, en un any en què s'ha produït una important millora en el conjunt de comarques catalanes.
La disponibilitat de sòl perd fortalesa com a avantatge competitiu de la comarca, la progressiva reducció del sòl urbà vacant i els preus en són la causa. Tots els indicadors d'innovació i tecnologia mostren una millora progressiva. Tanmateix, en aquest capítol el retrocés de tres posicions es deu al comportament discret que obté la comarca en relació amb la protecció de les innovacions, que no es contemplaven en l'edició anterior. Es redueix el desequilibri entre l'activitat productiva i residencial, millorant la relació llocs de treball població i reduint significativament la incidència de l'atur. L'accessibilitat als mercats segueix sent el principal factor de competitivitat de la comarca.
El Garraf, comarca competitiva
L'economia comarcal presenta un fort dinamisme i se situa entre les tres comarques amb major creació d'ocupació i recuperació de teixit empresarial. La posició competitiva de la comarca respecte a la disponibilitat de sòl empitjora degut als canvis introduïts que incorporen la disponibilitat de sòl urbà destinat a l'activitat econòmica i el preu del sòl.
Es produeixen avenços en els indicadors que marquen la transició cap a una economia globalitzada basada en el coneixement i avenços en les externalitats que la sustenten. També es contemplen millores en els serveis de suport, en educació i en les infraestructures de telecomunicacions. A més, es produeix una millora significativa en els factors de sostenibilitat analitzats, tot i que els desequilibris en el mercat de treball segueixen sent la principal assignatura a resoldre.
L'Alt Penedès recupera posicions
El més rellevant durant el 2016 és l'important dinamisme que registra la creació d'ocupació, després d'uns anys on la comarca liderava la destrucció d'aquest factor arran de la reestructuració del sector financer. Així doncs, amb els canvis introduïts, l'Alt Penedès reforça els avantatges competitius respecte a la disponibilitat de sòl.
Durant el 2016 s'han produït millores significatives en el desplegament de les infraestructures de telecomunicacions. L'Alt Penedès és la segona comarca de Catalunya en innovació comercial (protecció de marques), però pel que fa a la innovació de procés i producte és feble. Els serveis empresarials avançats i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació mostren un desenvolupament superior als d'abans de la crisi, mentre que els serveis financers mantenen la contracció. Es reforcen considerablement les bases competitives de la comarca destacant tots aquells factors que generen externalitats en les activitats logístiques: la disponibilitat de sòl, les infraestructures de transport i comunicacions i l'accés als mercats.
El Baix Penedès, en canvi, en perd
El Baix Penedès, tot i que manté l'elevat dinamisme en termes d'ocupació, per contra, la creació d'empresa resta competitivitat a la comarca. En l'apartat d'infraestructures, els avenços en el desplegament de la fibra òptica han estat més aviat escassos, en un any en què s'ha produït una important millora en el conjunt de comarques catalanes.
La disponibilitat de sòl perd fortalesa com a avantatge competitiu de la comarca, la progressiva reducció del sòl urbà vacant i els preus en són la causa. Tots els indicadors d'innovació i tecnologia mostren una millora progressiva. Tanmateix, en aquest capítol el retrocés de tres posicions es deu al comportament discret que obté la comarca en relació amb la protecció de les innovacions, que no es contemplaven en l'edició anterior. Es redueix el desequilibri entre l'activitat productiva i residencial, millorant la relació llocs de treball població i reduint significativament la incidència de l'atur. L'accessibilitat als mercats segueix sent el principal factor de competitivitat de la comarca.
 |
| Mapa de les comarques de Catalunya. Cedida |
El Garraf, comarca competitiva
L'economia comarcal presenta un fort dinamisme i se situa entre les tres comarques amb major creació d'ocupació i recuperació de teixit empresarial. La posició competitiva de la comarca respecte a la disponibilitat de sòl empitjora degut als canvis introduïts que incorporen la disponibilitat de sòl urbà destinat a l'activitat econòmica i el preu del sòl.
Es produeixen avenços en els indicadors que marquen la transició cap a una economia globalitzada basada en el coneixement i avenços en les externalitats que la sustenten. També es contemplen millores en els serveis de suport, en educació i en les infraestructures de telecomunicacions. A més, es produeix una millora significativa en els factors de sostenibilitat analitzats, tot i que els desequilibris en el mercat de treball segueixen sent la principal assignatura a resoldre.