08
de Febrer
de
2016
Act.
08
de Febrer
de
2016
Barcelona acull 4.718 iniciatives econòmiques d'economia social i solidària, cosa que representa el 2,8% del total del teixit empresarial de la capital catalana amb més de 53.000 persones contractades, el 8% del cens laboral de la ciutat de Barcelona, segons una de les principals conclusions de l'estudi l'Economia Social i Solidària a Barcelona que ha elaborat l'Ajuntament de Barcelona. La facturació del sector s'enfila fins els 3.750 milions d'euros, el 7% del PIB barceloní. El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha assegurat que les xifres de l'estudi mostren que l'economia social no és una economia ''marginal'' i tampoc un model d'empresa que busqui ''quimeres socials''.
L'estudi ha estat presentat per Jordi Via, comissionat d'economia cooperativa, social i solidària de l'Ajuntament de Barcelona. Via ha explicat que des de l'any 2003 l'Ajuntament de Barcelona no havia fet un estudi actualitzat d'aquest sector empresarial i ha anunciat que la intenció de la nova corporació d'Ada Colau és publicar-lo regularment i en l'àmbit de l'àrea metropolitana de la capital catalana.
Pisarello ha defensat la realitat del sector de l'economia social i solidària com una alternativa real a un model econòmic ''desfermat'' que aquests últims anys ha generat una de les pitjors crisis econòmiques i financeres del món i que ha aguditzat el nivell de desigualtat en el teixit econòmic.
Per al tinent alcalde, un cop vist el resultat de l'estudi, l'economia social i solidària demostra que hi ha una altra manera de fer econòmica com també s'ha vist que hi ha una altra manera de fer política. Per Pisarello el sector de l'economia social ''no ha de ser un sector marginal sinó que ha de servir per arrossegar a l'economia convencional'' a un model econòmic més just i solidari.
Les empreses que formen part de l'economia social i solidària a la capital catalana majoritàriament despleguen la seva feina en el sector serveis, un 80% de l'activitat, i dins d'aquest total, el percentatge ''majoritari'' ho fa en activitats de servei a les persones, segons ha explicat el comissionat Jordi Via.
Tot i aquest pes rellevant en el sector serveis, aquest model econòmic també té un pes específic en els serveis financers, amb iniciatives de banca ètica, el sector de l'energia, amb cooperatives de subministrament d'energia verda, i d'altres sectors d'activitat com la comunicació, ha explicat Via.
La radiografia de l'estudi indica que a la capital catalana hi ha 2.400 entitats del Tercer Sector, el 50,9% del total dels cens d'empreses; 1.197 societats laborals, on la majoria del capital està en mans dels propis treballadors, el 25,4% del total; 861 empreses cooperatives, el 18,2% del total; i 260 iniciatives d'economies comunitàries, el 5,5% del cens.
L'estudi fa una fotografia per barris de Barcelona i el resultat és que l'Eixample té 892 empreses, el 19% del total de la capital catalana; el districte de Sant Martí 574 iniciatives, el 12%; Ciutat Vella, Sants Montjuïc i Gràcia amb 574, 500 i 538 iniciatives, respectivament, l'11% del total; Horta-Guinardó i Sant Gervasi amb 393 i 398 empreses, respectivament, el 8% del cens; les Corts amb 340 empreses el 7%; i finalment els barris de Sant Andreu i Nou Barris, amb 290 i 289 empreses, respectivament, amb el 6% del total de les empreses.
El repte després d'haver presentat aquest estudi és ''articular'' el sector amb un model confederal que doni interlocució representativa al sector. Un altre repte passa per potenciar les iniciatives de banca ètica per facilitar espais de finançament per aquestes iniciatives, segons ha conclòs Via.
Pisarello ha fet una aposta per aquest model ''de democràcia econòmica'' i ha reiterat que des de l'Ajuntament es treballarà en el disseny de polítiques públiques per tal d'implementar clàusules socials en els concursos de contractació pública.
El tinent d'alcalde també ha explicat que aquest estudi serà un dels documents base per definir el pla estratègic de la ciutat en aquest sector que es vol presentar en el transcurs del mes d'abril.
Pisarello ha explicat que des de l'Ajuntament de Barcelona s'està estudiant en la possibilitat de dipositar una reserva d'excedent de tresoreria de 50 milions d'euros en una banca ètica com podria ser la banca ètica Fiare, amb fitxa del Banc d'Espanya. Fiare és un banc que neix de la unió de la Banca Populare Ética, que treballa a Itàlia des del 1999, i Fiare, que opera l'estat espanyol des del 2005.
L'estudi ha estat presentat per Jordi Via, comissionat d'economia cooperativa, social i solidària de l'Ajuntament de Barcelona. Via ha explicat que des de l'any 2003 l'Ajuntament de Barcelona no havia fet un estudi actualitzat d'aquest sector empresarial i ha anunciat que la intenció de la nova corporació d'Ada Colau és publicar-lo regularment i en l'àmbit de l'àrea metropolitana de la capital catalana.
Pisarello ha defensat la realitat del sector de l'economia social i solidària com una alternativa real a un model econòmic ''desfermat'' que aquests últims anys ha generat una de les pitjors crisis econòmiques i financeres del món i que ha aguditzat el nivell de desigualtat en el teixit econòmic.
Per al tinent alcalde, un cop vist el resultat de l'estudi, l'economia social i solidària demostra que hi ha una altra manera de fer econòmica com també s'ha vist que hi ha una altra manera de fer política. Per Pisarello el sector de l'economia social ''no ha de ser un sector marginal sinó que ha de servir per arrossegar a l'economia convencional'' a un model econòmic més just i solidari.
Les empreses que formen part de l'economia social i solidària a la capital catalana majoritàriament despleguen la seva feina en el sector serveis, un 80% de l'activitat, i dins d'aquest total, el percentatge ''majoritari'' ho fa en activitats de servei a les persones, segons ha explicat el comissionat Jordi Via.
Tot i aquest pes rellevant en el sector serveis, aquest model econòmic també té un pes específic en els serveis financers, amb iniciatives de banca ètica, el sector de l'energia, amb cooperatives de subministrament d'energia verda, i d'altres sectors d'activitat com la comunicació, ha explicat Via.
La radiografia de l'estudi indica que a la capital catalana hi ha 2.400 entitats del Tercer Sector, el 50,9% del total dels cens d'empreses; 1.197 societats laborals, on la majoria del capital està en mans dels propis treballadors, el 25,4% del total; 861 empreses cooperatives, el 18,2% del total; i 260 iniciatives d'economies comunitàries, el 5,5% del cens.
L'estudi fa una fotografia per barris de Barcelona i el resultat és que l'Eixample té 892 empreses, el 19% del total de la capital catalana; el districte de Sant Martí 574 iniciatives, el 12%; Ciutat Vella, Sants Montjuïc i Gràcia amb 574, 500 i 538 iniciatives, respectivament, l'11% del total; Horta-Guinardó i Sant Gervasi amb 393 i 398 empreses, respectivament, el 8% del cens; les Corts amb 340 empreses el 7%; i finalment els barris de Sant Andreu i Nou Barris, amb 290 i 289 empreses, respectivament, amb el 6% del total de les empreses.
El repte després d'haver presentat aquest estudi és ''articular'' el sector amb un model confederal que doni interlocució representativa al sector. Un altre repte passa per potenciar les iniciatives de banca ètica per facilitar espais de finançament per aquestes iniciatives, segons ha conclòs Via.
Pisarello ha fet una aposta per aquest model ''de democràcia econòmica'' i ha reiterat que des de l'Ajuntament es treballarà en el disseny de polítiques públiques per tal d'implementar clàusules socials en els concursos de contractació pública.
El tinent d'alcalde també ha explicat que aquest estudi serà un dels documents base per definir el pla estratègic de la ciutat en aquest sector que es vol presentar en el transcurs del mes d'abril.
Pisarello ha explicat que des de l'Ajuntament de Barcelona s'està estudiant en la possibilitat de dipositar una reserva d'excedent de tresoreria de 50 milions d'euros en una banca ètica com podria ser la banca ètica Fiare, amb fitxa del Banc d'Espanya. Fiare és un banc que neix de la unió de la Banca Populare Ética, que treballa a Itàlia des del 1999, i Fiare, que opera l'estat espanyol des del 2005.