06
de Juny
de
2014
Amb l'arribada del bon temps, es multipliquen les celebracions de certàmens i festivals en gairebé tots els pobles i ciutats del país, i especialment en zones turístiques com la CostaBrava. S'hi destinen molts diners -públics i privats- per portar als escenaris artistes i propostes de renom internacional, que atreguin un gran nombre de públic. Però.... Són rendibles econòmicament? Quina repercussió provoquen a l'economia local?
Segons la doctora en economia, investigadora de la London School of Hygiene and Tropical Medicine i professora associada de la Universitat de Girona (UdG), LaiaMaynou, el mètode dels tres efectes "és el més utilitzat per calcular l'impacte econòmic d'una fira o festival". El sistema es basa en tres càlculs: l'efecte directe, l'indirecte i l'induït. El directe recull bàsicament les despeses de l'organització de la fira o festival. És a dir, personal, administració, programes, premis, etc.
L'efecte indirecte comprèn les despeses del públic i dels professionals del festival: menjar i beure, comerços, transports,... A partir d'enquestes a una mostra significativa d'assistents, es calcula una mitjana de despesa per persona, es multiplica pel nombre de públic, "i s'obté la xifra de l'impacte indirecte de l'esdeveniment", detalla Maynou.
Per últim, l'efecte induït és el més innovador i difícil de calcular perquè quantifica la contribució de l'esdeveniment a l'economia productiva d'una comarca o regió. Amb la suma dels tres efectes es calcula la xifra de l'impacte econòmic total.
De què serveixen les dades?
Els estudis permeten concretar el perfilsocioeconòmic dels assistents i la despesa generada. Per tal que, en pròximes edicions, els organitzadors puguin afinar molt més bé les polítiques i accions comercials, de comunicació i difusió. "Si sabem que el perfil majoritari són persones de 40 a 60 anys amb poder adquisitiu mig i del sud de Catalunya, l'any següent podrem fer campanyes per incentivar que aquestes persones tornin i per aconseguir que vinguin d'altres indrets i perfils", comenta el director de la consultora Focalizza, OriolCesena.
Així mateix, els estudis d'impacte econòmic mostren i quantifiquen la diversitat dels sectors que en surten beneficiats amb l'organització de fires i festivals: alimentació i begudes, restauració, comerç, serveis, allotjaments, instal·lacions i manteniment,.... Dades que també poden servir per la cerca de patrocinis i col·laboradors.
Hi ha païsosestrangers on es solen fer estudis molt amplis i precisos -com en el cas del Festival d'Edimburg-, però a Catalunya, arran de la crisi econòmica, "s'ha frenat la contractació d'estudis d'impacte i molts ajuntaments sol·liciten només assessorament perquè sigui el personal propi qui faci l'estudi" assenyala el director de Focalizza.
Un programa fet a mida
Precisament, per estalviar el cost de fer un estudi per cada esdeveniment que organitzi la ciutat, l'Ajuntament de Figueres va encarregar a una empresa que dissenyés un programa per estudiar l'impacte econòmic de totes les activitats. "Al llarg de l'any organitzem molts actes però no sabíem quina era la seva repercussió real en l'economia del municipi, i no podíem assumir el cost de tants estudis", indica el regidor de promoció econòmica de Figueres, ManelToro.
El Festival de Circ va ser el primer en estrenar el nou software, que va quantificar l'impacte econòmic a la ciutat amb més d'1'2 milions d'euros. També va determinar que, gràcies al certamen, es van crear 1'40 llocs de treball per cada 10.000 euros invertits i que la despesa mitjana dels assistents va ser de 20'04 euros (sense incloure el preu de l'entrada).
En total, el pressupost del Festival de Circ va ser de més de 590.ooo d'euros, amb l'aportació del 20% per part del consistori figuerenc i la Diputació de Girona. "Amb les xifres de l'estudi a la mà, veiem que és rendibleinvertir diners públics en el Festival de Circ perquè aporta beneficis a l'economia de la ciutat i de tota la comarca", ressalta Toro.
Segons la doctora en economia, investigadora de la London School of Hygiene and Tropical Medicine i professora associada de la Universitat de Girona (UdG), LaiaMaynou, el mètode dels tres efectes "és el més utilitzat per calcular l'impacte econòmic d'una fira o festival". El sistema es basa en tres càlculs: l'efecte directe, l'indirecte i l'induït. El directe recull bàsicament les despeses de l'organització de la fira o festival. És a dir, personal, administració, programes, premis, etc.
L'efecte indirecte comprèn les despeses del públic i dels professionals del festival: menjar i beure, comerços, transports,... A partir d'enquestes a una mostra significativa d'assistents, es calcula una mitjana de despesa per persona, es multiplica pel nombre de públic, "i s'obté la xifra de l'impacte indirecte de l'esdeveniment", detalla Maynou.
Per últim, l'efecte induït és el més innovador i difícil de calcular perquè quantifica la contribució de l'esdeveniment a l'economia productiva d'una comarca o regió. Amb la suma dels tres efectes es calcula la xifra de l'impacte econòmic total.
De què serveixen les dades?
Els estudis permeten concretar el perfilsocioeconòmic dels assistents i la despesa generada. Per tal que, en pròximes edicions, els organitzadors puguin afinar molt més bé les polítiques i accions comercials, de comunicació i difusió. "Si sabem que el perfil majoritari són persones de 40 a 60 anys amb poder adquisitiu mig i del sud de Catalunya, l'any següent podrem fer campanyes per incentivar que aquestes persones tornin i per aconseguir que vinguin d'altres indrets i perfils", comenta el director de la consultora Focalizza, OriolCesena.
Així mateix, els estudis d'impacte econòmic mostren i quantifiquen la diversitat dels sectors que en surten beneficiats amb l'organització de fires i festivals: alimentació i begudes, restauració, comerç, serveis, allotjaments, instal·lacions i manteniment,.... Dades que també poden servir per la cerca de patrocinis i col·laboradors.
Hi ha païsosestrangers on es solen fer estudis molt amplis i precisos -com en el cas del Festival d'Edimburg-, però a Catalunya, arran de la crisi econòmica, "s'ha frenat la contractació d'estudis d'impacte i molts ajuntaments sol·liciten només assessorament perquè sigui el personal propi qui faci l'estudi" assenyala el director de Focalizza.
Un programa fet a mida
Precisament, per estalviar el cost de fer un estudi per cada esdeveniment que organitzi la ciutat, l'Ajuntament de Figueres va encarregar a una empresa que dissenyés un programa per estudiar l'impacte econòmic de totes les activitats. "Al llarg de l'any organitzem molts actes però no sabíem quina era la seva repercussió real en l'economia del municipi, i no podíem assumir el cost de tants estudis", indica el regidor de promoció econòmica de Figueres, ManelToro.
El Festival de Circ va ser el primer en estrenar el nou software, que va quantificar l'impacte econòmic a la ciutat amb més d'1'2 milions d'euros. També va determinar que, gràcies al certamen, es van crear 1'40 llocs de treball per cada 10.000 euros invertits i que la despesa mitjana dels assistents va ser de 20'04 euros (sense incloure el preu de l'entrada).
En total, el pressupost del Festival de Circ va ser de més de 590.ooo d'euros, amb l'aportació del 20% per part del consistori figuerenc i la Diputació de Girona. "Amb les xifres de l'estudi a la mà, veiem que és rendibleinvertir diners públics en el Festival de Circ perquè aporta beneficis a l'economia de la ciutat i de tota la comarca", ressalta Toro.