09
d'Octubre
de
2013
Act.
09
d'Octubre
de
2013
La Ribera d'Ebre, la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Barcelonès i la Cerdanya són les comarques catalanes amb una renda per càpita més elevada de Catalunya, totes amb un PIB per habitant més d'un 10% superior a la mitjana catalana, segons ha publicat l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) en base a dades de l'any 2010.
La fortalesa de la Ribera d'Ebre
La Ribera d'Ebre és la comarca amb un PIB per càpita més elevat (65.100 euros), el doble de la mitjana catalana (27.700 euros). Aquesta comarca ebrenca es caracteritza pel fort pes de la indústria energètica.
Per contra, el Priorat és la comarca amb la renda per càpita més baixa del país (15.100 euros) i se situa quasi a la meitat de la mitjana catalana. La segueixen el Montsià i el Baix Penedès, amb 17.200 i 18.100 euros per habitant respectivament.
Hi ha tretze comarques amb un producte interior brut per habitant per sobre de la mitjana de Catalunya. A més de la Ribera d'Ebre, la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Barcelonès i la Cerdanya, en aquest grup hi trobem el Tarragonès, l'Alt Penedès, el Pallars Sobirà, el Gironès, el Vallès Oriental, el Ripollès, la Garrotxa i la Conca de Barberà.
La majoria de les comarques amb un PIB més elevat es caracteritzen per tenir activitats vinculades al turisme. En el cas del Barcelonès –que genera més d'un terç del PIB català– s'observa l'efecte de la capitalitat.
Retrocés del PIB al conjunt del país
Els resultats del 2010, en comparació de l'any 2008, mostra una reducció del PIB de Catalunya de 1.500 euros per habitant. No obstant, en l'àmbit comarcal hi ha set comarques que presenten un augment del nivell de PIB per càpita: l'Alta Ribagorça, les Garrigues, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i la Vall d'Aran.
La renda per sectors
Pel que fa als sectors d'activitat, el sector serveis genera més de la meitat de l'activitat econòmica a 34 comarques catalanes. El Barcelonès és la comarca on els serveis tenen un pes més elevat (80,5%), seguida de l'Alt Empordà, la Cerdanya, el Gironès i el Garraf, per sobre tots del 70%.
La indústria és la principal activitat econòmica a la Ribera d'Ebre (75,8%), la Conca de Barberà (49,5%), i la Segarra (49,0%), on més que duplica el que representa el sector industrial al conjunt de Catalunya (19,9%). En el cas de la Ribera d'Ebre la principal branca d'activitat industrial és l'energia; a la Conca de Barberà és la branca de metal·lúrgia, maquinària i material elèctric i de transport; mentre que en el cas de la Segarra és molt rellevant el pes de la branca d'alimentació.
Pel que fa al sector agrari, les comarques amb major contribució d'aquest sector al total comarcal són les Garrigues, la Noguera i el Pla d'Urgell, amb un 16,7%, un 14,1% i un 11,8%, respectivament. Respecte a la construcció, aquest sector genera un 20% de l'activitat econòmica al Priorat i a la Cerdanya, el doble que la mitjana catalana.
Vandellòs i Badia, als extrems
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant és el municipi amb el PIB per habitant més elevat, mentre que Badia del Vallès se situa en el nivell més baix. L'Idescat també estima el PIB desagregat per als municipis més grans de 5.000 habitants i capitals comarcals, els quals van generar el 90% del producte interior brut de Catalunya l'any 2010.
La fortalesa de la Ribera d'Ebre
La Ribera d'Ebre és la comarca amb un PIB per càpita més elevat (65.100 euros), el doble de la mitjana catalana (27.700 euros). Aquesta comarca ebrenca es caracteritza pel fort pes de la indústria energètica.
Per contra, el Priorat és la comarca amb la renda per càpita més baixa del país (15.100 euros) i se situa quasi a la meitat de la mitjana catalana. La segueixen el Montsià i el Baix Penedès, amb 17.200 i 18.100 euros per habitant respectivament.
Hi ha tretze comarques amb un producte interior brut per habitant per sobre de la mitjana de Catalunya. A més de la Ribera d'Ebre, la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Barcelonès i la Cerdanya, en aquest grup hi trobem el Tarragonès, l'Alt Penedès, el Pallars Sobirà, el Gironès, el Vallès Oriental, el Ripollès, la Garrotxa i la Conca de Barberà.
La majoria de les comarques amb un PIB més elevat es caracteritzen per tenir activitats vinculades al turisme. En el cas del Barcelonès –que genera més d'un terç del PIB català– s'observa l'efecte de la capitalitat.
Retrocés del PIB al conjunt del país
Els resultats del 2010, en comparació de l'any 2008, mostra una reducció del PIB de Catalunya de 1.500 euros per habitant. No obstant, en l'àmbit comarcal hi ha set comarques que presenten un augment del nivell de PIB per càpita: l'Alta Ribagorça, les Garrigues, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i la Vall d'Aran.
La renda per sectors
Pel que fa als sectors d'activitat, el sector serveis genera més de la meitat de l'activitat econòmica a 34 comarques catalanes. El Barcelonès és la comarca on els serveis tenen un pes més elevat (80,5%), seguida de l'Alt Empordà, la Cerdanya, el Gironès i el Garraf, per sobre tots del 70%.
La indústria és la principal activitat econòmica a la Ribera d'Ebre (75,8%), la Conca de Barberà (49,5%), i la Segarra (49,0%), on més que duplica el que representa el sector industrial al conjunt de Catalunya (19,9%). En el cas de la Ribera d'Ebre la principal branca d'activitat industrial és l'energia; a la Conca de Barberà és la branca de metal·lúrgia, maquinària i material elèctric i de transport; mentre que en el cas de la Segarra és molt rellevant el pes de la branca d'alimentació.
Pel que fa al sector agrari, les comarques amb major contribució d'aquest sector al total comarcal són les Garrigues, la Noguera i el Pla d'Urgell, amb un 16,7%, un 14,1% i un 11,8%, respectivament. Respecte a la construcció, aquest sector genera un 20% de l'activitat econòmica al Priorat i a la Cerdanya, el doble que la mitjana catalana.
Vandellòs i Badia, als extrems
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant és el municipi amb el PIB per habitant més elevat, mentre que Badia del Vallès se situa en el nivell més baix. L'Idescat també estima el PIB desagregat per als municipis més grans de 5.000 habitants i capitals comarcals, els quals van generar el 90% del producte interior brut de Catalunya l'any 2010.