Una nova cuina fantasma funciona des de fa prop d'una setmana a Barcelona. Segons ha pogut conèixer l'ACN, es tracta de l'empresa francesa Not so dark, que té capacitat de produir 2.000 àpats diaris per repartir-los a domicili. En ple debat sobre l'auge d'aquest tipus de negoci a la capital catalana, Clément Benoit, cofundador de la companyia, es mostra satisfet dels primers dies de posada en marxa. Actualment, l'Ajuntament de Barcelona desconeix quantes cuines fantasma o dark kitchens hi ha a la ciutat perquè no hi ha un registre d'aquest tipus concret d'activitat.
Als barris de Les Corts i Sant Martí, dos nous projectes encara en fase de construcció ja han posat els veïns en peu de guerra i la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) demana a l'administració que actuï i proposa que les cuines s'instal·lin en zones industrials. Mentrestant, el consistori estudia un pla de xoc per abordar el fenomen en auge a la ciutat i no descarta modificar la normativa per adaptar-la a l'impacte que pot generar l'activitat en el medi ambient i en els veïns.
Carlos Cervera és enginyer i director de Projectum, companyia que fa projectes d'enginyeria, arquitectura o gestió documental per a nous negocis, entre aquests dark kitchens. Segons ell, a la ciutat ja hi ha més d'una desena de cuines fantasma operant, algunes "des de fa temps" tot i que la pandèmia i les restriccions a la restauració n'han disparat l'interès.
A l'empresa emergent francesa Not So Dark no li agrada especialment el nom de dark kitchen i d'aquí l'origen sobre el nom de la companyia, que s'ha fixat com a objectiu liderar el mercat europeu de les cuines fantasma. Barcelona representa la seva primera obertura fora del mercat francès, on ja té presència a París, Niça i Bordeus, i en total pretén obrir 30 establiments durant el 2021 a Europa.
"Des del principi ens vam adonar d'errors que no havíem de repetir en els nous locals; el primer error que vam cometre va ser no pensar en els veïns i en la part urbanística", explica a l'ACN Clément Benoit. Per això, el local que han triat per operar des de Barcelona, ubicat a Travessera de Gràcia, té una mena d'avantsala a l'interior que funciona com un petit garatge on els repartidors poden accedir amb moto o bicicleta i esperar que les comandes estiguin llestes, per no haver de fer-ho al carrer.
Una setmana d'activitat
En total, l'activitat a Barcelona ocupa 40 llocs de treball en plantilla i ofereix productes de fins a sis marques virtuals de menjar exclusives per al repartiment a domicili. Després d'obrir tot just fa una setmana, Benoit es mostra satisfet amb el funcionament de la cuina i la recepció que estan tenint les marques de menjar que reparteixen a través de plataformes. "El mercat espanyol està responent molt bé, estem molt contents d'operar a Barcelona", afegeix.
La polèmica sobre aquest model de negoci no és aliena al coneixement dels fundadors de l'empresa, però ells asseguren que en les seves cuines s'assoleix "un nivell d'higiene, qualitat i seguiment". Carlos Cervera, director de Projectum, indica que "el problema no són les dark kitchens, és la por generalitzada a un concepte, perquè el negoci ja existia", assenyala. La pandèmia, diu, ha estat un "detonant" i les peticions que reben per analitzar tècnicament projectes de macrocuines s'han multiplicat per set o per vuit.
"El 2020 hem pogut rebre tranquil·lament més de 50 peticions de cuines fantasma", explica. Tot i això, matisa que moltes d'elles no prosperen i queden descartades: "Com a tècnics avaluem la viabilitat del projecte, i si veiem que no es compleixen els requisits...això marca la viabilitat i moltes peticions cauen". Cervera entén la por o la incertesa veïnal cap a aquest fenomen creixent però fa una crida a la calma. "Et poden posar deu cuines a sota casa, però tothom ha d'estar ben tranquil que perquè les deu cuines puguin obrir hauran de passar unes inspeccions", indica i cita com a exemple inspeccions de fum, d'electricitat, de soroll o de climatització, entre altres.