“No tenim una definició consensuada del que és la intel·ligència artificial, perquè no tenim una definició consensuada del que és la intel·ligència”. Aquesta va estar la benvinguda de l’etnògraf digital i CEO de Mortensen, Josep M. Ganyet a l’Open Day, la jornada impulsada per l’Open Industry, la comunitat en línia nascuda de bracet dels ajuntaments de Sabadell, Barberà del Vallès i Sant Quirze del Vallès, i que enguany celebra la seva primera dècada. Es tracta d’una comunitat de més de 800 membres actius, que ha organitzat més de 150 trobades i desenes de projectes col·laboratius, amb la intenció de compartir coneixement, crear xarxa de contactes i difondre la tasca de les empreses del territori en l’àmbit tecnològic.
L'Open Industry és la comunitat en línia nascuda de bracet dels ajuntaments de Sabadell, Barberà del Vallès i Sant Quirze del Vallès, i que enguany celebra la seva primera dècada
Què és la intel·ligència?
Ganyet va estar, amb la conferència Com triomfar en temps d’IA (i d’estupidesa natural), el protagonista de l’Open Day, que per primera vegada es va celebrar en format presencial el passat dijous al Nodus Barberà. “Què és la intel·ligència? Ens hem de basar en el coeficient intel·lectual? En la intel·ligència social? En l’espacial? Qui és més intel·ligent? La intel·ligència és multidimensional, per tant, és complicat definir-la”, va afirmar l’expert, tot i proposar la definició del prestigiós informàtic Stuart Russell, que va servir com a fil conductor de l’acte: “És la capacitat que tenim els agents intel·ligents d'aproximar-nos als nostres objectius mitjançant accions, tenint en compte el nostre entorn”. La IA, per tant, consistiria a dotar les màquines d’aquesta capacitat.
I és que Ganyet no va estar l’únic protagonista de la jornada; Enkitek, ABB Robotics o GMS Feeding Systems, així com els seus respectius dirigents, Victor Cantón, Sergio Martín i Xavier Sánchez, també ho han estat, com a representants dels tres municipis mencionats prèviament. Es tracta de tres empreses estretament lligades a la tecnologia -especialment a la robòtica-, i que van compartir idees en un espai moderat per la directora de VIA Empresa, Elena Busquets, qui va conduir la jornada.
Els perills d'humanitzar les màquines
“Pressuposem que els algorismes i els robots són una amenaça; a la majoria de les pel·lícules el robot sempre és l’enemic, com és el cas de Terminator, al final de la pel·lícula sempre l’hem de matar. En canvi, si anem al Japó, el robot és el nostre amic, Doraemon és un exemple”, va dir Ganyet. Si bé seria un error desaprofitar l’ajut que la robòtica pot suposar per a la societat, especialment en l’àmbit industrial, l’expert va assegurar que “quan humanitzem la tecnologia pensem que és més intel·ligent del que realment és”: “Parlar anglès o pintar un quadre requereix intel·ligència, i com això ho pot fer una màquina, llavors aquesta sembla intel·ligent; però no, són processos on els humans els introduïm unes dades d’entrada, i generen unes dades de sortida. La IA no és intel·ligent; és competent”.
Ganyet: "La IA no és intel·ligent; és competent”
En aquest sentit, Ganyet va apuntar una curiositat que, probablement, molts dels més de 180 milions d’usuaris que té ChatGPT no han percebut: el xatbot es presenta als usuaris amb l’amable pregunta “Amb què et puc ajudar?”; una qüestió que, segons un seguit de científics, psicòlegs i experts “ens està fent molt de mal a tots”: “Ajudar és un verb que fem servir les persones, i humanitzar el ChatGPT ens fa creure que està escrivint, i no, està generant text, que és una part de l’escriptura. Però aquesta també ha de tenir uns objectius o una intenció, que les màquines no tenen”, va afegir l’etnògraf digital.
Digitalització, dades i molta robòtica
La taula rodona posterior a la ponència de Ganyet, que va comptar amb la participació dels representants de les empreses vallesanes mencionats anteriorment, així com de Sandra Pérez, líder d’Equip Indústria 4.0 de la Unitat d’Innovació i Transferència Tecnològica d’Acció, va posar en valor el potencial de la tecnologia mitjançant exemples d’aquestes mateixes companyies: “Estem intentant que l’entorn del robot sigui flexible, fàcil de programar i d’instal·lar. Cal tenir en compte que el 90% de les empreses del nostre teixit són petites o molt petites”, va subratllar Sergio Martín, mànager de la santquirzenca ABB, una de les principals proveïdores mundials de robòtica i automatització de maquinària. “Si no som capaços d’adaptar-nos ràpidament, produir i baixar costos, algú altre ho farà per nosaltres”, va dir.
En la mateixa línia, el CEO d’Enkitek, Victor Cantón, com a màxim representant d’una empresa que fusiona el món agrari amb el de la robòtica mitjançant el desenvolupament de robots col·laboratius per al cultiu de microgranges, va assenyalar que “hi ha tasques manuals molt difícils d’automatitzar, però n'hi ha algunes en què sí que es pot, com el monitoratge, que és precisament una de les nostres propostes mitjançant càmeres, que són cada vegada més econòmiques”. “La digitalització esdevé clau, perquè en totes les tasques del nostre dia a dia fem servir dades, i amb aquestes podem ser més eficients i veure cap a on podem anar”, va afegir Cantón.
🎉 Avui és el dia! Connecta't a l'Open Day 2024 i descobreix com la Intel·ligència Artificial està revolucionant la indústria.
— Open Industry (@openindustry40) November 14, 2024
🔗 En directe aquí: https://t.co/Tr4QpkJCQM
T’hi esperem!@treballempresa@PEBdV@ajsantquirze#OpenIndustry#OpenDay2024pic.twitter.com/FLSqLLLHFS
En el seu torn, el director de GMS, Xavier Sánchez, va destacar que “cada cop més, les empreses necessiten màquines que siguin més productives, més flexibles i més sostenibles; i aplicant la IA, fem que els nostres clients també ho puguin ser”, posant en el centre de la tecnologia les persones: “Hi ha molt de talent per a segons quins llocs de treball, però falta mà d’obra qualificada”.
La logística, present i futur en l'àmbit de la robòtica
Els tres representants es van mullar a l’hora de jugar a predir el futur, especialment Martín, qui partint de la base que “avui dia les fàbriques de vehicles estan totalment automatitzades”, “el que ve darrere és la logística”: “El robot creixerà en l’àmbit de la logística, d’aquí a 10 anys veurem robots paletitzant i organitzant paquets. Si la indústria de l’automòbil és la número u en automatització, la logística serà la número dos”, va vaticinar.
Cantón, Martín i Sánchez no van ser els únics a fer prediccions; Pérez també va formar part d’aquest moment: “Hi ha una important bretxa entre el hype i la realitat de les empreses. Pensem que la IA solucionarà tots els problemes de les empreses, i no, avui dia només resol preguntes molt concretes”, va apuntar, sense deixar d’encoratjar a les empreses a dur a terme una diagnosi de maduresa digital i traçar un full de ruta de transformació digital: “El 2030, el 75% de les empreses europees haurà d’haver invertit en tecnologia per esdevenir competitives, i millorar la competitivitat, eficiència i sostenibilitat”.
Pérez: “El 2030, el 75% de les empreses europees haurà d’haver invertit en tecnologia per esdevenir competitives, i millorar la competitivitat, eficiència i sostenibilitat”
Com a representant de l’àmbit públic, Pérez imagina un futur en què “l’administració és més àgil i més capaç de donar respostes immediates”. Amb la presència dels ajuntaments dels municipis vallesans, Pérez no ha estat l’única representant de l’àmbit públic. De fet, la jornada ha acabat amb un relleu simbòlic, ja que els tres ajuntaments organitzadors han fet el traspàs institucional al Consell Comarcal del Vallès Occidental, que assumeix la governança de l'Open Industry a partir d'ara: “La col·laboració d’altres municipis s’ha mantingut sempre malgrat els canvis de govern, per tant, aquesta és una aliança forta”, va dir l’alcalde de Barberà del Vallès, Xavier Garcés, qui va celebrar “aquests 10 anys d’èxit, d’indústries i de negocis”: “La realitat econòmica dels nostres municipis és una realitat econòmica molt àmplia, no ens podem tancar en el nostre municipi. Hem de continuar creixent per ser competitius”.