El sector industrial català ha mostrat la seva preocupació davant la "nul·la implantació d’energies renovables a Catalunya" i han alertat dels riscos que pot provocar a l'economia. "La indeterminació i la paràlisi energètica de la Generalitat de Catalunya impossibilita la presa de decisions estratègiques i d’inversions que tinguin per objectiu impulsar o desenvolupar el teixit industrial català”, es va denunciar durant una jornada organitzada per Cecot i l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya per abordar l’impacte de la descarbonització de l’economia i la transició energètica en el sector industrial.
Les dues conseqüències "inevitables" que es van posar damunt la taula són la desindustrialització de l’economia catalana en sectors econòmics com el químic, la metal·lúrgia o l’automoció; i la pèrdua d’atracció internacional, de noves inversions i de projectes innovadors com els vinculats al desenvolupament de noves tecnologies. "El preu i la competitivitat, així com la quantitat d’energia provinent de fonts renovables seran decisius pel benestar econòmic i social de Catalunya en els propers anys”, es va assenyalar.
Riba: “Moltes empreses del nostre país tenen la possibilitat d’acabar descarrilant si no s’adapten al canvi”
“Moltes empreses del nostre país tenen la possibilitat d’acabar descarrilant si no s’adapten al canvi”, va alertar Carles Riba, membre del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible. Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de Cecot, va donar pistes sobre els primers passos: “Les empreses, a curt termini, han d’assumir reptes fàcils com treballar en l’estalvi i l’eficiència o apostar per l’autoconsum fotovoltaic”.
El model energètic de Catalunya
A través de dues taules rodones es va abordar la situació energètica del país i els reptes de futur. La necessitat d'apostar com més aviat millor per les renovables és una de les grans conclusions. "Per aconseguir el 100% de producció amb renovables no n’hi ha prou amb les teulades, ja que només cobreixen el 30%. Necessitem instal·lacions més grans”, va alertar Marta Morera, directora de l'Institut Català d'Energia. Montserrat Coberó, de la Xarxa d’Entitats Catalanes, va destacar que si s'incentiva la innovació i eficiència de proximitat, es podria "impulsar un nou teixit empresarial dedicat al manteniment i funcionament dels projectes de petita i mitjana escala”.
Pep Puig, impulsor del projecte Viure de l’Aire de Barcelona, va abordar el debat sobre la instal·lació de parcs eòlics en espais naturals: “S’ha d’estudiar cada projecte cas a cas. O és que a Barcelona no tenim espais òptims com és el cas del Tibidabo?”.