"Qui tingui ganes de treballar, dilluns podrà començar". Aquest és el crit d'alerta de la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) amb la presentació de l'Estudi empresarial sobre els reptes laborals i demogràfics de l’economia gironina amb una gran preocupació: hi ha escassetat de talent, des de les posicions més bàsiques fins a les més específiques en un món de turbulències geopolítiques i guerres aranzelàries. I un altre exemple: en el sector del metall gironí, es necessiten urgentment cobrir 145 posicions per començar el pròxim dilluns.
Per entendre tots els entrellats de l'economia de les comarques gironines, cal tenir present que actualment viuen 821.108 habitants a tota la demarcació, amb un increment de l'1,5% respecte a l'any anterior i tot a causa de l'augment de la població de nacionalitat estrangera. De fet, el 20,9% de la població a Girona és estrangera, la majoria d'ells són extracomunitaris i provenen sobretot del Marroc, Hondures, Romania, Ucraïna i Gàmbia. Segons detallen des de la FOEG, ens trobem en un moment en què hi ha un gran envelliment de la població i un fort descens de la natalitat. Per aquest motiu, consideren vital que hi hagi un replantejament de les estratègies de renovació de plantilles en els pròxims anys, puix que es podrien perdre fins a 12.000 habitants (i futurs treballadors) en menys d'una dècada.
"Girona necessita persones que treballin i contribueixin a l'economia. No es tracta de fomentar l'arribada massiva de població, sinó d'atraure talent i mà d'obra que respongui a les necessitats reals del teixit productiu, tenint en compte les tensions en l'habitatge, els serveis socials i la seguretat", destaca Ernest Plana, president de la FOEG.
Un empresariat amb vocació internacional en un món d'aranzels
En un món d'aranzels, l’economia de les comarques gironines s’enfronta a un context global incert, marcat per les tensions geopolítiques i desafiaments estructurals propis del territori. Tot i que el turisme continua sent un motor econòmic clau, l’estudi de la FOEG destaca la necessitat de reforçar la indústria i avançar cap a un model més diversificat i resilient. D'aquí ve la força de comarques com la Garrotxa (44,6% del Valor Afegit Brut en indústria) amb companyies com Noel Alimentaria, Simon o La Fageda, i el Pla de l'Estany (36,1% del VAB), amb Ramaderia Roca, Haribo o Artigas Alimentaria com a empreses capdavanteres en xifres de facturació.
En canvi, a comarques com el Gironès, la Selva i l'Alt Empordà hi predomina el sector serveis, que és clarament el motor econòmic de totes les comarques, a excepció de les esmentades anteriorment. La Cerdanya i el Ripollès també són comarques més petites i amb economies orientades als serveis, amb menor pes de la indústria.
Cal reforçar la indústria gironina i avançar cap a un model més diversificat i resilient, segons la FOEG
Si s'entra al detall de la qualitat de vida dels membres del nord-est de Catalunya, la riquesa generada per les empreses es trasllada a un PIB per habitant a les comarques gironines de 30.000 euros, cosa que representa el 87,3% de la mitjana catalana. Això indica que el territori es troba per sota del conjunt de Catalunya en termes de riquesa per habitant, tot i algunes excepcions, com ara el Gironès i la Garrotxa, que es beneficien de l'efecte de la capitalitat i de la forta presència industrial. Des de la FOEG consideren que aquest diferencial pot estar relacionat amb un teixit empresarial més basat en petites i mitjanes empreses, i amb l'especialització en sectors de menor valor afegit.
Els deures pendents de l'economia gironina
Entre els principals reptes de l'economia de les comarques gironines hi ha el d'aconseguir més personal qualificat i evitar la fuga de talent, millorar el desajust entre l’oferta formativa i la demanda empresarial, combatre l’envelliment poblacional i garantir millor el relleu generacional. La polarització territorial i la insuficient inversió en infraestructures també frenen el desenvolupament equilibrat de la província.
Eduard Ayach, vicepresident de l’àrea d'infraestructures, mobilitat i logística de la FOEG, detalla a pregunta de VIA Empresa que és vital "millorar les infraestructures, des de la connexió ferroviària a l'arribada de l'AVE a l'aeroport de Girona perquè es troben en territori de pas", a més que altres zones com Tarragona i Barcelona estan millorant els seus ports i valorant si ampliar els aeroports que els envolten. "Els aranzels provoquen que hi hagi moviments de tràfic de mercaderies i ho hem d'aprofitar", continua.
A més, fruit de viure a prop de la frontera, moltes de les empreses gironines aposten per la internacionalització dels seus productes. D'aquí que sigui vital una millora de les connexions i viure en un món de canvis constants en termes de regulacions i barreres comercials. A més, demanen que s'augmenti la freqüència de trens entre Girona i Barcelona, a més d'una reducció del temps del trajecte. "De Madrid a Barcelona els combois van a 300 km/h, mentre que de Barcelona a Girona es redueix en 200 km/h. Si es modifiqués, podríem arribar a la ciutat comtal en tan sols 20 minuts", afirmen.
Ayach (FOEG): "Els aranzels provoquen que hi hagi moviments de tràfic de mercaderies i ho hem d'aprofitar"
Finalment, per afrontar aquests desafiaments, els directius de la FOEG recomanen potenciar la formació en sectors estratègics, millorar la col·laboració entre empreses i centres educatius, facilitar la integració laboral de la població immigrant i impulsar la digitalització i la innovació. A més, destaquen la necessitat d’inversions en infraestructures i la creació de més polítiques que fomentin la conciliació i la natalitat. I, sobretot, amb la finalitat de donar un nou rumb a un teixit econòmic gironí que destaca per "l'esforç i el treball" especialment en les petites i mitjanes empreses, on el sentiment de pertinença al projecte ha estat clau per a la seva sostenibilitat i creixement en temps de turbulències.