La iniciativa va arrencar amb grans expectatives. De fet, el 93% de les entitats consultades confiaven en que la Taula aportés solucions. Mig any i tres reunions després, repassem els primers resultats amb el regidor de Desenvolupament Econòmic Local de l’Ajuntament de Rubí, Rafael Güeto.
Com valora aquests primers mesos de treball? S’estan complint les expectatives i previsions inicials?
L’objectiu de la Taula de la Competitivitat era traçar les línies de desenvolupament econòmic que ha de tenir la ciutat d’una forma innovadora, en col·laboració amb els agents implicats. L’Ajuntamentjuga un paper de facilitador, però els actors principals en acaben sent els agents locals, els supramunicipals i les empreses.
La valoració que en fem fins ara és molt positiva, ja que comptem amb un grau de participació molt elevat i la qualitat dels participants és molt alta.
Quins aspectes s’han treballat en aquests primers mesos?
Hi ha una qüestió primordial, que és la planificació i normativa urbanística. Tenim una planificació i una normativa urbanística antiga i desfasada, i aquest és un element molt negatiu per a les empreses. Per a nosaltres és una situació important a resoldre amb el nou POUM, que està en procés d’aprovació.
Ens preocupa la mobilitat i accessibilitat als polígons. Rubí té un enclavament estratègic. Estem a prop de les grans infraestructures del país, i l’accessibilitat a l’interior de la ciutat ha d’estar a l’alçada. Aquest és un element important de competitivitat.
Finalment, s’estan dibuixant projectes per la qualificació de la població activa de Rubí. Els participants de la Taula pensem que cal potenciar al màxim una indústria enfocada a la innovació i, per aconseguir-ho, es necessiten treballadors amb unes competències específiques. El Consell de la Formació Professional tindrà un paper importantíssim en assolir l’objectiu d’adequar la formació a les necessitats de les empreses.
La Taula de la Competitivitat treballa en tres eixos: territori, coneixement i empresa. En quina posició parteix Rubí en cadascun d’aquests àmbits?
Com deia, a nivell territorial Rubí té una gran ubicació geogràfica. Estem al costat del port i de l’aeroport i ens creuen les principals autopistes i vies de transport del país. És una situació de privilegi que cal aprofitar.
En coneixement, estem envoltats de centres d’investigació i recerca molt importants. Potser, a nivell de ciutadania, costa veure projectes com el Sincrotró com una oportunitat perquè no està al municipi, però hem d’entendre que no competim amb Cerdanyola, sinó amb altres territoris de l’estat i d’Europa.
Tot el coneixement que es genera en aquests centres de recerca, encara que no estiguin a la ciutat, arriba a les empreses. Hem de superar la imatge antiga d’una indústria contaminadora, grisa i bruta, perquè ara estem enfocats al coneixement i a la innovació. Avui en dia es treballa amb bata blanca als hospitals, però també a les indústries.
I a nivell d’empresa tenim un teixit molt diversificat. Tenim registrades unes 4.500 activitats econòmiques a la ciutat, sense que un sector sigui clarament dominador. Som una ciutat històricament industrial i ho volem seguir sent, perquè la indústria està lligada a la qualitat laboral: garanteix millors llocs de treball, no tan marcats per la precarietat.
Què està aportant la visió d’empreses i institucions a la perspectiva de l’equip polític en projectes com el Pla Director de Polígons?
Ens aporta la visió directa dels actors implicats. És molt satisfactori veure com la feina que estàvem fent té molt a veure amb el que ells reclamen, com és la qualificació professional o la planificació urbanística. Però, més enllà de confirmar que anem en una mateixa direcció, la seva participació ens permet entrar en detalls i treballar sobre segur. Sabem quines són les seves necessitats i busquem conjuntament maneres de cobrir-les.
Rubí ha estat històricament una ciutat industrial que va quedar molt tocada per la crisi. Quina és la situació actual de la ciutat i com ha d’encara el futur per ser atractiva per les empreses?
La destrucció d’ocupació a Rubí va venir, sobretot, per la construcció. La sort és que, actualment, tenim un teixit prou diversificat com per a que apareguin diferents sectors capaços d’absorbir l’ocupació que es destrueix.
Partint de la gran ubicació de Rubí, la ciutat ha d’apostar per la formació ,la innovació i la creació de polígons d’activitat econòmica atractius, ben comunicats per transport públic i amb els serveis bàsics garantits.