Rafel Oncins és diplomat en Ciències Empresarials i tècnic superior en Prevenció de Riscos Laborals. Amb 30 anys de trajectòria professional al darrere, actualment és director de responsabilitat social corporativa dels supermercats Plusfresc i va rellevar Maria Rosa Eritja en la presidència de la Federació del Comerç de Lleida (Fecom) el juliol de 2022. Apassionat del comerç de proximitat, de la distribució i coneixedor a fons de tots els entrellats de l'economia de les Terres de Ponent, també és president de l'Associació de Propietaris Polígon El Segre, membre de la Junta Directiva de Foment del Treball, del Consell Social de la Universitat de Lleida, membre del comitè executiu de la Cambra de Comerç de Lleida i membre del Consell Assessor de Comerç de la Generalitat de Catalunya. Oncins rep VIA Empresa un matí gèlid de gener per abordar els reptes del teixit empresarial de la província de Lleida, la unió amb el Consell Pime i diverses proclames: cal reindustrialitzar el territori i millorar les infraestructures ferroviàries, ja que no han evolucionat des de principis del segle passat.
Un qüestionari breu:
Defineixi Lleida amb una paraula: paisatge i gent, que marquen la identitat pròpia.
Un repte per al vostre territori: la reindustrialització de la nostra província.
Una empresa per treure'n pit: IGC Software, el Grup Saltó (experts en robòtica assistencial a través de la intel·ligència artificial) i INGroup (tecnologia 4.0).
El sector del moment: el sector tecnològic, que després del Barcelonès liderem des de Lleida.
Una lliçó apresa recentment: la resiliència, ja que la pandèmia ens va fer reinventar-nos.
Si visitem la Fecom d'aquí a cinc anys, com us agradaria trobar-la? Malgrat que el comerç es trobi en un procés de transformació, volem que des de la Fecom no es perdi aquesta activitat. Tenim núvols negres a sobre i hem d'escapar-ne.
La Federació Provincial d'Empresaris del Comerç de Lleida (Fecom) va néixer dos anys després de l'inici de la democràcia a Espanya, concretament el 1977. Teníeu la finalitat de defensar els interessos econòmics, socials i professionals dels comerciants de la província de Lleida. Quina és la seva valoració 48 anys després?
La Fecom va néixer el 1977 com una agrupació per defensar col·lectivament i territorialment els interessos, ja que si no cada gremi anava per separat, com per exemple el de floristes o el de ferreters. Amb el pas del temps hem anat creixent i actualment tenim moltes relacions amb diverses associacions. Entre les nostres principals funcions, destaca la negociació del conveni col·lectiu de comerç i serveis a Lleida, juntament amb la Unió General de Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CCOO). En aquests moments estem negociant el conveni de 4.000 empreses i 9.000 treballadors.
Què feu, a grans trets, per promoure l'economia lleidatana?
De tot (somriu). Fem trobades i formacions de temes que puguin interessar a les empreses representades, des d'aspectes relacionats amb la seguretat, els ciberatacs, la tecnologia a través de la irrupció de la intel·ligència artificial, aspectes laborals, de salut i de benestar del treballador. També donem càpsules de formació, assessorament laboral i de contracte i diverses consultes sobre els convenis respectius.
La província de Lleida és única a Catalunya per les seves singularitats. De fet, més del 40% del PIB i del 60% de les exportacions de les terres de Lleida pertanyen al sector agroalimentari. A més, un altre aspecte que cal subratllar és que les petites empreses -aquelles que tenen fins a 50 treballadors- conformen la gran majoria de les empreses de la província, un 98,7%. Com definiria el teixit econòmic?
En primer lloc, la província de Lleida compta amb un pes important del sector agroalimentari. De fet, es nota molt quan un any és bo per a les collites, ja que tot va millor, es venen més pisos i es milloren les vendes del comerç perquè estem al final de la cadena. Per dir-ho clar: quan el sector agroalimentari va bé, els altres també. Malgrat això, som un dels territoris més extensos de Catalunya i amb la població més petita, amb 439.727 habitants i una superfície de 211,7 km². És important, per tant, complementar-ho amb altres sectors com l'industrial, ja que no depèn d'un any bo o d'un de sequera. Cal que l'economia de Lleida no depengui tant del sector agroalimentari i doni la benvinguda al sector tecnològic.
"Quan el sector agroalimentari va bé a Lleida, els altres també"
A més, viure a prop de la Franja d'Aragó també té molt d'impacte. De fet, un equip d’investigadors de la Universitat de Lleida i la UPF Barcelona School of Management va extreure les dades necessàries del registre mercantil per arribar a la conclusió que del 2015 al 2020 un total de 428 empreses havien canviat la seu social; se’n van anar de la demarcació de Lleida a l'Aragó i no han tornat.
Sense cap mena de dubte el que es deia en aquest informe és que a les empreses els agrada ser a prop dels centres de decisió i de poder, sobretot les que estan relacionades amb l'àmbit de la construcció i d'altres serveis que necessiten contractes de l'administració pública. Això sí, és veritat que ens ha afectat el procés independentista, els canvis del comerç electrònic i l'efecte de Barcelona, ja que gran part de les entitats lleidatanes escullen la capital catalana en cas de voler canviar de seu.
" A les empreses els agrada ser a prop dels centres de decisió i de poder, sobretot les que estan relacionades amb l'àmbit de la construcció"
Ara bé, en aquests moments tenim un problema amb l'agilització dels processos, i a l'Aragó s'han esforçat en això i han posat facilitats per tal que les empreses d'arreu de Catalunya s'hi estableixin. El que ha succeït és que a la nostra nació, per voler ser garantistes, hem complicat molt les coses per a les empreses. Les oportunitats no les pots estar esperant 10 anys. Tenim empreses del sector comerç que han tardat una dècada a tenir un permís per obres. I, sobretot, si has fet la inversió, no pots estar 10 anys sense treure'n cap fruit.
Durant el mes de novembre hi va haver una trobada d'empresaris per reclamar una administració més àgil. El 27 de novembre de 2024, el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) va exhibir força en un acte amb 300 entitats adherides i va reclamar un pas endavant per a una administració més eficient. Molts processos podrien avançar en paral·lel i no en cascada per escurçar els terminis. Quan una empresa, des d'un bon principi pot començar la seva activitat, això li permet generar ingressos que permetrà recaptar impostos a les Administracions Públiques, nous contractes de treball,… i això acabarà sent beneficiós per a tothom.
I no em voldria oblidar del sector del comerç de proximitat a la província de Lleida. Quina valoració en fa dels últims anys?
El comerç va bé quan hi ha clients i aquests s'aconsegueixen amb una població amb alt poder adquisitiu. Què ens està succeint a Lleida? Últimament, la població és de nouvinguts a les Terres de Ponent i potser el poder adquisitiu no és gaire elevat. Hi ha hagut una proliferació de comerços encarats a aquest col·lectiu i això fa que perdi potència el comerç local.
Els àmbits del consum han canviat i hi ha problemes amb la renovació generacional. Els descendents no volen la vida difícil que dona el comerç, sigui treballar els caps de setmana i en festius i cada vegada es demana més disponibilitat horària. També s'ha apujat el preu del lloguer, juntament amb els consums energètics. Tots els marges s'han ajustat més.
"Els descendents dels actuals comerciants no volen la vida difícil que dona el comerç, sigui treballar els caps de setmana i en festius i cada vegada es demana més disponibilitat horària"
Per això, des de la Cambra de Comerç de Lleida i la Fecom volem que s’acabi de desencallar el nou polígon industrial de Torreblanca en què es puguin establir noves empreses o que les que tenim a les nostres comarques puguin ampliar les seves instal·lacions per afavorir el seu creixement. Això acabaria beneficiant qui ven cotxes, qui construeix cases i també a la resta del territori. Moltes indústries auxiliars estan a Mollerussa i Alcarràs i podrien crear un efecte de generació de nous llocs de treball que seria beneficiós per a la societat.
I també l'efecte estacionalitat que crea un gran impacte a la zona i també en l'habitatge, oi?
A la demarcació de Lleida depenem molt del sector agroalimentari i del turisme, puix que aquest últim només té importància en certs mesos de l'any fruit de la seva estacionalitat. A Lleida necessitaríem més sectors amb activitats durant tot l'any. Quan tens una activitat estacional es crea molts desaquilibris, ja que necessites treballadors a l'estiu i a l'hivern, i després gran part dels empleats no pot fer front a l'alt preu de l'habitatge, ja que són cars pel turisme, els pisos turístics i les segones residències.
A part de l'habitatge, quines són les principals reivindicacions del territori?
Les infraestructures, sobretot la millora ferroviària dels trens cap al Camp de Tarragona i el Pirineu. Tenim una xarxa ferroviària que no ha evolucionat des de principis del segle passat. No pot ser que tot el transport s'hagi de fer per carretera, des dels viatgers i les mercaderies.
Voldríem tenir un servei de Rodalies com a les zones de Barcelona. Si volem una Catalunya equilibrada, ho ha de ser amb persones i infraestructures. Si volem que no tothom visqui a l'Àrea Metropolitana hem de crear les condicions perquè es pugui viure a Àger, al Segrià o a les Garrigues i es puguin trobar còmodes, amb un transport públic, educació i personal sanitari de primera qualitat.
"Tenim una xarxa ferroviària que no ha evolucionat des de principis del segle passat"
Avui en dia es pot viure i treballar a diferents ciutats i hi hem de posar els mitjans per tal que sigui possible. No obstant això, no tenim fibra òptica al Pirineu i empreses que s'hi podrien ubicar no poden per aquest motiu. Per tant, hem d'invertir al territori perquè es pugui distribuir la riquesa i les oportunitats.
Ja per acabar, per què des de la Fecom formeu part de Foment del Treball? Què espereu de la vostra unió amb el Consell Pime?
Foment del Treball és la patronal de referència i la que ha fet néixer les patronals a la resta d'Espanya. A més, ha estat molt puntera en defensar els interessos econòmics de les empreses de Catalunya. Pensem que Foment, juntament amb l'impuls del Consell Pime, ens dona la força per poder promoure avanços gràcies als seus recursos. A Fecom estem a la Junta Directiva de Foment de Treball i, també, dins de l'assemblea de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE), un fet que ens permet reivindicar molts aspectes que ens afecten territorialment.