La ramaderiaecològica aposta per la vendadirecta del seu producte. Aquesta és una de les iniciatives que ha posat en marxa una granja de conills ecològics de l'Alt Urgell, motivada pel relleu generacional que s'està experimentant a l'activitat ramadera del Pirineu i pels efectes que ha tingut la crisi econòmica sobre el sector durant els darrers deu anys. Dos factors que han fet avançar cap a un model ecològic i on cada cop més productors assumeixen també la fase de transformació i comercialització de la seva carn.
A la Finca Canemar de Bellestar, situada al municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), s'hi produeixen conills ecològics des de fa cinc anys. A les mateixes instal·lacions, però, s'havien criat anteriorment animals d'aquest tipus de forma convencional, fins que es va apostar per reconvertir la granja i es va passar de les 600 conilles que hi havia fins a les 88 actuals. Tot plegat, per "alentir" tot el procés, segons explica una de les seves propietàries i cuidadora dels conills, Isabel Perera.
El seu model ha estat fins ara únic a Catalunya i el seu producte es distribueix per diferents punts de la geografia catalana i també arriba al País Valencià i al País Basc. El motiu és que el cicle productiu del conill "és molt ràpid" i requereix que la demanda "sigui fidel", segons Perera. Tot i això, creu que per potenciar la venda directa cap al seu mercat més local és necessari poder processar la carn, ja que considera que les dimensions que tenen els animals que cria a la seva granja poden dificultar la seva comercialització si aquesta no es fa "en petites dosis".
Per aquest motiu, i amb l'ajuda d'una subvenció del projecte Leader, els propietaris de l'explotació han construït un obrador dins la mateixa finca. D'aquesta manera, pretenen posar en valor la seva feina i evitar haver de continuar mantenint el mateix marge comercial que tenien quan treballaven en el sector convencional.
Assumir tot el cicle productiu, un repte per al sector
Tot i que el model basat a produir, transformar i vendre un producte sense intermediaris va a l'alça en els darrers anys, continua sent un repte per a la gran majoria de les persones que s'encarreguen d'aquesta primera part del cicle al Pirineu. Així ho explica la presidenta de l'associació de productors i elaboradors ecològics Proeco de la Cerdanya i l'Alt Urgell, Roser Bombardó, que destaca la importància de l'entitat com un espai per a fer xarxa i generar sinergies entre ells. Precisament, bona part de la seva trentena de socis provenen del sector de la ramaderia ecològica, al qual es sumen els dedicats a les fruites i hortalisses o a les plantes aromàtiques i medicinals, entre d'altres.
Bombardó és titular de l'empresa Ecopyrene, dedicada a processar carn ecològica des de fa set anys. Una part del que es transforma a les seves dependències de Bellver de Cerdanya prové de Cal Calsot, una explotació familiar ubicada a Montellà (Cerdanya). De les vaques que hi pasturen allà en surten, entre d'altres, hamburgueses de vedella ecològica, però al seu obrador també hi entra carn d'altres productors que li encarreguen aquesta tasca, prèvia a la venda de forma especejada.
La posada en marxa de l'associació de productors ecològics, primer fa dos anys a la Cerdanya i pràcticament un des que s'ha estès a l'Alt Urgell, els ha obert una via de debat i diàleg sobre les seves necessitats, a banda d'establir canals de formació. En aquest cas, també compten amb l'acompanyament del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya a través, entre altres accions, de la figura del dinamitzador.
La coordinadora territorial d'Agricultura a l'Alt Pirineu i l'Aran, Núria Fontanet, afirma que el camí per aconseguir que els productors assumeixin la resta del cicle fins a arribar a la comercialització dels seus productes "no és fàcil". Tot i això, destaca que la progressió positiva que s'ha experimentat durant la darrera dècada és "engrescadora" i que cada cop hi ha més consciència sobre l'oportunitat que es genera a partir de donar un "valor afegit" a aquesta activitat.
Tot i que els primers a experimentar amb aquest model, molts dels quals van "reconsiderar" el sistema productiu convencional amb el qual estaven treballant fins aquell moment, van començar a fer-ho a cap a l'any 2000, quan s'ha notat un increment més important ha estat a partir dels primers anys de crisi econòmica. A més, Fontanet creu també que hi ha influït la incorporació de les noves generacions a activitats d'aquest tipus. Per sectors, on s'ha avançat més, tot i estar encara en una etapa "incipient", és en el boví i el segueixen l'oví i el cabrum.