"Pot haver-hi una nova bombolla immobiliària o portem velocitat de creuer?". La pregunta que a tots preocupa, sabent d'on venim, és la que ha llançat el periodista i moderador Jofre Llombart en l'última edició del Tribuna Sant Cugat Empresarial que s'ha celebrat aquest migdia de dimecres a l'Hotel QGat de Sant Cugat del Vallès. Els tres participants han estat contundents a negar un nou escenari actual similar al que Espanya va viure fa una dècada, però és el director de Promoció i Desenvolupament de Solvia, Francisco Javier Pérez, el més rotund: "Hauria d'haver-hi un finançament excessiu i moltes promocions, però això no s'està donant. Les produccions d'habitatge nou a Catalunya són molt petites. No, no hi ha bombolla".
La velocitat de creure a la qual Llombart fa referència és aquest 13,6% que ha crescut la compravenda d'habitatges l'últim 2017. Són un total de 76.369 operacions segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
El director de Promoció i Desenvolupament de Solvia, Francisco Javier Pérez | Artur Ribera
Aquesta pujada, però, es va veure frenada al desembre, quan les operacions van caure un 5,7% si les comparem amb l'any 2016, fins a les 4.749 transaccions. Però els experts declaren que la frenada no està directament lligada a la política i a l'excepcional context que es viu a Catalunya. "La incidència és zero, tenim un públic molt local i no ens ha afectat", ha assegurat Elena Massot, consellera delegada del Grup Immobiliari Vertix i segona dels tres participants. El tercer ponent, el CEO i managing partner de Cushman & Wakefield, Oriol Barrachina, també ha negat una afectació directa en les vendes, més enllà de l'ambient 'enrarit' que com a ciutadans ha viscut els últims mesos a Catalunya.
Massot: "La incidència és zero, tenim un públic molt local i no ens ha afectat la política"
Amb tot, l'evidència que la política tot ho condiciona és evident: sense anar més lluny el president de l'entitat organitzadora de l'esdeveniment, Joan Franquesa, ha assegurat que aquesta trobada arribar al febrer perquè "a finals de l'any passat va passar 'el que tots sabeu que va passar' i ho vam posposar".
No obstant això, l'immobiliari és conscient de la seva responsabilitat com a termòmetre de què passa a l'economia. "Clar, hi ha una correlació directa entre l'economia en general i l'immobiliari. Nosaltres venem sobre plànol i això implica que el comprador tingui confiança, que tinguin la sensació que estan fent una bona operació", apunta Massot.
Elena Massot, consellera delegada del Grup Immobiliari Vertix | Artur Ribera
Amb tot, els ponents han reiterat que avui dia la situació és molt diferent dels anys 2006 i 2007. "Abans de la crisi, l'accés al crèdit era més fàcil i tots coneguem gent que comprava dos o tres pisos sense pràcticament barreres d'entrada. Això ara ja no passa", explica Massot. L'absència d'habitatge nou també afecta, com apunta Pérez: "Només un 13% de les vendes que es fan són d'habitatge nou, el que realment mou el mercat és el mercat de segona mà. Hi ha un 80% de la gent que compra però només és reposició, gent que vol millorar però que ja té un pis".
El paper del sector públic
Per últim, l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i també presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha criticat la responsabilitat que té l'Administració local respecte del mercat de l'habitatge. "No podrem garantir tota la demanda, però ens hem de plantejar com fem el creixement de la ciutat, sobretot als barris de Can Mates i Can Fontanals". Conesa ha recordat l'actual aposta de la ciutat per l'habitatge de lloguer amb un parc de 500 habitatges públics de lloguer, el qual compta amb una rotació del 97%.