El foc ho purifica tot. Aquest estiu, marcat per la Covid-19, les mascaretes i la distància social, sembla que també ha salvat la celebració de la revetlla de Sant Joan. La festa es podrà dur a terme, però amb variacions imposades per la situació sanitària. Les trobades podran ser de 20 persones en l’àmbit familiar i en els esdeveniments a l’aire lliure, l’aforament màxim permès serà de 800 participants asseguts.
La nova normalitat de la revetlla, marcada per la fase 3 de la desescalada per la pandèmia del coronavirus, també ha fet reorientar les estratègies dels venedors de petards. Les tradicionals casetes, que formen part del paisatge que anticipa l’arribada de l’estiu, només han obert una setmana abans, i les botigues, on no es permet la venda online, han optat per les comandes per encàrrec que s’han de recollir a l’establiment per evitar les aglomeracions. Així mateix, el soroll dels petards i les bombes serà menys fort perquè els espais de celebració s’adapten al confinament. Dels carrers es passa a balcons, terrasses, terrats, patis i jardins.
El sector pirotècnic, que ha fet molta pedagogia per explicar com utilitzar els petards, ha impulsat lots de materials segons les edats i la intensitat del material. Des de l’Associació de Fabricants i Majoristes de Catalunya de Focs d’Artifici (Afimac), s’assegura que el plantejament de la revetlla es va realitzar com “si s’hagués de celebrar en període de confinament”. El seu president, Josep Maria Vilardell, respira alleugerit des que les autoritats van autoritzar la celebració de la revetlla. “Veníem d’uns mesos horribles per la cancel·lació de les Falles i perdríem la feina de tot un any sinó tingués lloc Sant Joan”. De fet, a València l’Ajuntament ha arribat a un acord amb una desena d’empreses pirotècniques que havien de disparar diversos espectacles durant el mes de març però que no ho varen poder fer per l’evolució de la pandèmia internacional. L’acord estableix que l’Ajuntament avança ara un 80% del pagament que havien de rebre les pirotècnies, que dispararan enguany –en una data i unes condicions encara per confirmar-; i el 20% restant del pagament també el rebran enguany.
Vilardell: “Veníem d’uns mesos horribles per la cancel·lació de les Falles i perdríem la feina de tot un any sinó tingués lloc Sant Joan”
A part de la pandèmia, el sector pirotècnic ha passat un any difícil. El 8 de maig finalitzava el termini per adaptar-se a un Reial Decret de 2015, el qual establia la necessitat d’emprendre reformes i inversions en la seguretat, el sistema d’alarmes i contra incendis o els tancats. La despesa, depenent de si és un local o un magatzem, oscil·la entre els 15.000 i els 100.000 euros. Vilardell recorda que, una vegada el sector ha tingut el vistiplau de l’Administració, “ens vam posar a treballar en fórmules per vendre material adaptat als nous escenaris de la revetlla, com la casa o el jardí”.
Menys vendes i petards adaptats
Tot i que enguany la previsió és que es comercialitzin petards de menors intensitat, els que formen part de les classes F1 i F2, pensats per a joves de fins a 18 anys, Vilardell espera que “el fet que la gent tingui ganes de celebració després dels mesos que hem viscut, pot compensar que siguin més petits”.
Una botiga de petards oberta ja en la desescalada | Cedida
L’Aficam recorda que els preparatius per vendre els petards a les casetes, com els permisos d’activitat i els d’ocupació de la via pública, es comencen a tramitar al gener. En aquest context, l’associació ha negociat amb els ajuntaments la instal·lació dels equipaments als carrers. Alguns consistoris, com el de l’Hospitalet de Llobregat, Cerdanyola del Vallès o Santa Coloma de Gramenet, han vetat la seva presència, argumentant motius de seguretat per la pandèmia. “És cert que és un article perillós, però sempre ho ha sigut. Tampoc ens convenç la raó de què es produeixen cues, que també hi són presents als supermercats i a altres llocs”, lamenta Vilardell.
Altres poblacions, com Barcelona, Badalona i Sant Feliu de Llobregat sí que han permès la venda de petards a les casetes. En total, està previst que n’obrin unes 700, per sota del miler que ho van fer l’any passat. El sector pirotècnic s’ha adaptat a la Covid-19 incrementant les mesures de seguretat i reorganitzant la seva estructura, en la qual s’ha prioritzat la venda per encàrrec. La previsió de l’Aficam és arribar als 12 milions d’euros de facturació, un 25% menys que l’any 2019.
Noves formes en les festes populars
Aquesta revetlla de Sant Joan pot ser el preludi d’una nova realitat, que també canviarà la forma de celebrar les festes populars. Així ho creu Alba Colombo, la investigadora principal del projecte europeu de recerca Festspace, que analitza els canvis en els espais públics i les celebracions culturals. Colombo, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), descriu un nou escenari, en el qual “els esdeveniments culturals més comercials han passat a ser virtuals i els de festes populars s’han resistit a la cancel·lació amb nous espais i interaccions”. Com a exemple, indica el Corpus, la Feria d’Abril o la revetlla de Sant Joan.
Alba Colombo (UOC) creu que la Covid-19 deixarà un llegat de “festes populars familiars i en àmbits més reduïts” i una reducció de les celebracions massives
El denominador comú d’aquestes iniciatives rau en la cerca de llocs que es troben al límit entre l’àmbit públic i el privat, com els balcons o terrasses, on s’estableixen noves relacions socials entre veïns. Per Colombo, les concentracions i expressions culturals d’abans i després dels aplaudiments d’homenatge als sanitaris han creat escola. En aquest punt, la Covid-19 també deixarà com a herència un nou enfocament en l’organització de les festes populars, que seran més intimes i innovadores i cada vegada més allunyades del model d’espectacles massius.