La indústria europea del turisme veu amb preocupació "la seguretat als carrers" i la gentrificació a Barcelona. El representant del lobby turístic a Brussel·les, Tim Fairhurst, assegura que la ciutat comtal és segura, però avisa que els robatoris són un "problema" creixent a la ciutat per algunes "històries negatives" que han circulat a les xarxes i mitjans. Fairhurst alerta que la capital catalana és, d'alguna manera, "víctima del seu propi èxit" des dels Jocs del 92 i defensa que cal gestionar-la de forma "més estratègica" per mitigar l'impacte negatiu del turisme mentre es mantenen "els aspectes positius per a l'economia".
Des de l'Associació del Turisme Europeu avisen que la gentrificació també pot comportar la pèrdua de visitants. "La qualitat de l'experiència importa", defensa Fairhurst, assegurant que el sector ja està mirant de donar sortida als turistes a altres barris de la ciutat. Així, aposta per "repartir a la gent en diverses àrees geogràfiques" i que l'Ajuntament reforci els "mecanismes de control" sobre la tipologia de botigues i serveis que ha de tenir una ciutat.
Turismofobia
L'alta concentració de turistes en barris del centre de la ciutat com el Gòtic o la Barceloneta ha generat un sentiment de rebuig entre els veïns cap als visitants estrangers. En aquest sentit, el lobby del turisme creu que "no s'ha de demonitzar els turistes i convertir-los en 'ells'".
"El turisme hauria de promoure l'enteniment mutu", defensa. Per això, Fairhurst aposta per implicar la comunitat local i entendre bé quina és l'arrel dels malestars en una ciutat.
Pisos turístics
L'Associació Europea del Turisme, on representen operadors hotelers d'arreu del continent, assenyala l'augment dels pisos turístics com una de les causes principals d'aquesta "preocupació" ciutadana.
Fairhurst critica que l'auge de l'economia col·laborativa amb plataformes com Airbnb "està generant disrupcions i dificultats" a les ciutats. En aquest sentit, alerta que l'increment dels preus del lloguer pel nombre més gran d'apartaments turístics pot "danyar la barreja social urbana" a Barcelona.
"La velocitat d'aquests canvis ha generat moltes preocupacions i la indústria té molt interès en què això se solucioni", reclama. Per això, reivindiquen més polítiques municipals que gestionin aquesta problemàtica. "Ha de ser resolta per les autoritats locals, que són les qui tenen capacitat reguladora", conclou.
Contaminació turística
Les repercussions climàtiques del sector turístic, especialment el dels creuers a Barcelona, és un factor de preocupació creixent entre els barcelonins. Un estudi de la federació d'ONGs ecologistes Transport & Environment va revelar fa pocs mesos que Barcelona és la ciutat europea més contaminada pels creuers, seguida de Palma de Mallorca i Venècia.
"Tots tenim el deure de mitigar els impactes negatius que té el turisme, incloent-hi els mediambientals", reconeixen des de la indústria, que reclamen però polítiques "basades en evidències".
Així, protesten que, per exemple, els vehicles turístics contaminen menys que els privats, però que la seva aparença, com és el cas dels grans busos que passegen visitants pels carrers, els fa "més visibles".
No hi ha un model únic
Preguntat sobre quines ciutats europees poden ser un model turístic a seguir per Barcelona, Fairhurst afirma que, si bé no hi ha un model "únic", sí que hi ha bones pràctiques que es poden copiar.
Per exemple, explica que a Amsterdam es va entrevistar els residents per entendre el que és positiu i negatiu de les seves experiències amb els turistes. També destaca la capacitat d'aquest consistori holandès per frenar la gentrificació regulant el tipus de negocis que un local pot fer en funció de les necessitats del barri en qüestió.
Impacte de l'1-O
El representant de la indústria del turisme assegura que per als viatgers el conflicte entre Catalunya i Espanya "l'1 d'octubre només es converteix en un problema" si "hi ha imatges de disturbis al carrer a la televisió", però creu que no els importa quina sigui la causa.
Si bé considera que Barcelona és "una ciutat acollidora i segura", Fairhurst alerta que cal vigilar com es dóna resposta "a certs problemes perquè es difonen molt ràpidament arreu del món a través de la premsa". "Com a destinació turística cal vigilar com ens veu la resta del món", avisa.