• Territori
  • La sequera deixa municipis del Priorat al límit de les reserves d'aigua

La sequera deixa municipis del Priorat al límit de les reserves d'aigua

La DOQ Priorat adverteix que és "imprescindible" que les vinyes es puguin regar per subsistir

En Joan, veí de la Vilella Baixa, carrega dues garrafes per evitar l'ús de boca de l'aigua de l'aixeta | ACN
En Joan, veí de la Vilella Baixa, carrega dues garrafes per evitar l'ús de boca de l'aigua de l'aixeta | ACN
Redacció VIA Empresa
Falset
22 d'Agost de 2024
Act. 22 d'Agost de 2024

Bona part del Priorat ja no té aigua ni per regar ni per beure. La pluja no arriba, les reserves cada cop són més escasses i els municipis activen restriccions i mesures excepcionals per garantir el subministrament a la població. A la Morera de Montsant des del cap de setmana hi ha talls. A Torroja del Priorat, Marçà, la Figuera o Gratallops ja s'han començat a preparar per a un setembre que es preveu complicat. I la principal activitat econòmica de la comarca, el sector del vi, encara un futur incert. "És del tot imprescindible que el Priorat disposi d'aportacions hídriques per suportar la sequera i el canvi climàtic", adverteix Salustià Àlvarez, president de la DOQ Priorat.

La pluja no arriba, les reserves cada cop són més escasses i els municipis activen restriccions i mesures excepcionals per garantir el subministrament a la població

L'escassetat hídrica a la comarca és endèmica, però la sequera dels darrers tres anys l'ha agreujada. Els tres embassaments de la comarca -Siurana, Guiamets i Margalef- es troben per sota del 2% de la seva capacitat i els municipis que en depenen viuen amb neguit. Altres localitats que fins ara sempre s'han abastit d'aqüífers i fonts sense problemes ara veuen que l'aigua no brolla amb la intensitat que ho feia abans i temen que un dia l'aixeta deixi de rajar.

La sequera i el canvi climàtic també estan afectant de ple el sector del vi de la comarca. La previsió de la DOQ Priorat és que producció de raïm d'enguany sigui la meitat que un any normal. "La gent que ha pogut aportar aigua a la vinya té una vegetació propera a la normalitat. Enguany s'ha posat de manifest que l'aigua és imprescindible, no per tenir un molt bon raïm sinó per una bona supervivència de la planta", manifesta Àlvarez.

El panorama és tant dramàtic en algunes zones de la DOQ que alguns dels grans cellers van decidir a principis d'estiu portar-se ells mateixos camions cisterna per poder regar i mantenir les plantes vives. Les cubes arriben des del riu Ebre a l'alçada de Benissanet (Ribera d'Ebre), gràcies a unes autoritzacions que la Comunitat Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) els va donar temporalment però que volen allargar. "L'aigua ja no és només imprescindible al juny, juliol i agost; sinó que també ho és a l'octubre, al novembre i al desembre", raona el president.