El president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, RamonJordana, i el director del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, RamonBoixadera, van donar la benvinguda el passat dijous a la segona jornada del Camp d’Innovació Talent Jove al Pirineu, que es va celebrar a l’Epicentre de Tremp, després d’una primera sessió el passat dimecres a la Seu d’Urgell. Les jornades, organitzades pel G10, han reunit una seixantena de participants per identificar solucions per fomentar la consolidació i atracció de talentjove als territoris de muntanya. En total, s’han identificat una trentena de potencials solucions que, a través de l’Agenda Compartida Lleida, Terra d’Oportunitats, es materialitzaran en projectes a definir durant el 2025.
En total, s’han identificat una trentena de potencials solucions que, a través de l’Agenda Compartida 'Lleida, Terra d’Oportunitats', es materialitzaran en projectes a definir durant el 2025
Entre els reptes abordats, a la Seu d’Urgell s’hi ha tractat la necessitat d’impulsar un sistema de formació professional i ocupacional al Pirineu i Aran que redueixi desplaçaments i potenciï la captació de talent. Igualment, s’ha parlat de la necessitat de conèixer millor les preferències ocupacionals dels joves per convertir-les en noves oportunitats laborals. Per la seva banda, a Tremp, s’ha abordat el foment de l’emprenedoria i el desenvolupament de models de negoci vinculats als recursos del territori, així com la necessitat de contribuir a equilibrar l’oferta i la demanda del mercat laboral al Pirineu i Aran.
Entre les conclusions de les dues jornades, s’ha evidenciat la necessitat d’afavorir la cooperació entre empreses i teixit formatiu per alinear la demanda i l’oferta, així com la necessitat de desenvolupar ràtios pròpies per a les comarques del Pirineu a l’hora d’aplicar polítiques públiques.
Dinàmiques participatives i col·laboració entre sectors
Els participants han treballat en grups per identificar obstacles i establir accions concretes per a la seva posterior implementació. En aquest sentit, s’han dut a terme dinàmiques com el pentàgon, per determinar les temàtiques dels reptes, o el diagrama impacte-esforç, que ha permès prioritzar les accions més factibles, amb l’objectiu de crear un full de ruta clar per a la implementació d’aquestes propostes.