L'ictus és la primera causa d'incapacitat permanent del món i l'ictus isquèmic representa al voltant del 85% de tots els que es registren. Una malaltia que provoca l'obstrucció d'una artèria cerebral. "Cada minut que l'artèria està obstruïda, moren 1,9 milions de neurones", explica François Salmon, CEO d'Anaconda Biomed. Això implica que actuar ràpidament és essencial per garantir la supervivència del pacient i la millor recuperació possible. És per aquest motiu que el neuròleg intervencionista de l'Hospital Vall d'Hebron, Marc Ribó, i doctor en química orgànica de l'IQS, Ofir Arad, van crear el 2015 un dispositiu per revolucionar el tractament de l'ictus i van fundar a Sant Cugat del Vallès la companyia Anaconda Biomed per dur a terme el projecte.
"La càrrega pels sistemes de salut nacionals del tractament de l'ictus pot ser quantificada dins bilions de dòlars", sentencien des d'Anaconda. Fins ara, existeixen dues tècniques principals per tractar un pacient que acaba de patir un ictus isquèmic (absorció o extracció per arrastrament del trombe). "Les actuals tècniques tenen múltiples potencials problemes, com la fragmentació del trombe que pot obstruir altres artèries i que no pots extreure'l tot", assenyala Salmon. Així va ser com Arad va començar a pensar en un nou dispositiu que permetés una actuació més ràpida i eficient.
"L'ictus és la primera causa d'incapacitat permanent del món"
"Desenvolupem un combinat de les dues tècniques", explica. Així, Anaconda proposa un catèter que permet aspirar tot el trombus cerebral, sense deixar cap fragment a l'artèria, i de forma ràpida. Els 60 minuts actuals es reduiran a 20 o 30. Un canvi vital, ja que cada mitja hora es redueixen un 15% les possibilitats del pacient de ser independent. Una solució que els ha portat a aconseguir 15 milions d'euros en una ronda d'inversió el 2017 i que els va garantir convertir en realitat la seva idea. A més, ha rebut diversos reconeixements internacionals i finançament públic (ENISA, Emplea, Neotec, RETOS, EIT Health...)
Primer, hospitals catalans
Quan va tenir la idea, Arad es va posar en contacte amb Ribó per comprovar que li semblava la proposta. La reacció va ser molt positiva. "L'acollida del sector mèdic és molt bona. Els metges estan interessants i pensen que és una solució molt elegant per aquest problema, estan impacients de provar-lo. El valor afegit és molt fàcil d'entendre", apunta. I és que no hi ha cap dispositiu igual al món.
Per ara no han fet proves en humans i aquest és l'objectiu per aquest 2019. Però els experiments en models in vitro són "molt bons". "L ´opció de tractar un pacient d´ictus és cada cop menor quantes més hores passen des de la seva detecció, nosaltres podem ajudar que un cop la persona ha arribat a un centre especialitzat per tractar-se, oferir un tractament el més eficaç possible", destaca el CEO d'Anaconda Biomed.
La seva voluntat seria provar el dispositiu en primer lloc en hospitals de Catalunya, però no exclusivament. "És per qualsevol pacient del món. Però per les bones relacions amb els hospitals d'aquí, ens agradaria que els primers casos siguin d'aquí".
En aquest vídeo es mostra com funciona el dispositiu Anaconda Biomed. A diferència de les tècniques actuals, permet retirar tot el trombe.
La biomedicina
Anaconda Biomed és un dels projectes més destacats del sector biomèdic a Catalunya, que està en expansió i cada vegada té més pes.
Tot i això, consideren que el país no acaba de creure's el potencial en aquest camp de la biotecnologia. "Veig molts intents i bones voluntats en biotecnologia de medicina, però la quantitat d'empreses és limitada", lamenta Salmon, que afegeix: "La reputació de biotecnologia en Catalunya és baixa, no és un sector molt conegut i per venir gent encara té certa por i no és conscient dels esforços que intenta fer la regió". De fet, una de les dificultats és reclutar talent i, lamenta, que a Catalunya encara no hi ha una gran quantitat de professionals experts en biomedicina. Per això, bona part dels treballadors d'Anaconda Biomed venen d'altres països.
Així, és un sector en què Catalunya encara "fa poc" comparat amb altres centres europeus com Ginebra, Lausana o Irlanda. Tot i això, considera que és una aposta important a fer: "S'ha de donar més a conèixer i més facilitats financeres. Per un empresari és més fàcil si li dones finançament, que es quedin aquí i no vagin a llocs amb més interacció entre universitats i start-ups".
Un dels reptes és augmentar la relació entre les universitats, les start-ups i les grans companyies. Avui dia, s´està treballant per a que aquesta interacció sigui fluida. Tot i això, destacar que el sector mèdic està preparat i disposat a avançar: "Els metges estan preparats i volen noves tecnologies, però el finançament de les innovacions és més difícil. El procés administratiu i el finançament perquè un metge pugui utilitzar innovacions amb eficàcia, és llarg i difícil per introduir noves tecnologies en centres públics".
I és que els metges saben que la biomedicina, amb els nous dispositius, permetrà tractaments "menys invasius i productes més específics i amb menys danys col·laterals".