La capital de la Garrotxa ha passat de tenir una ocupació turística del 36% de mitjana durant l'any 2012 fins al 54% el 2016, és a dir un 18% més. Això significa que les reserves a hotels, càmpings i cases rurals s'han recuperat i se situen a nivells anteriors a la crisi. Des de l'Ajuntament d'Olot, atribueixen aquest augment a la recuperació de l'economia però també a la promoció turística que es fa conjuntament amb Turisme Garrotxa –que porta 25 anys promocionant la marca- o amb el Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Un altre factor és l'organització d'esdeveniments fora de temporada alta, com ara la promoció d'Olotx2 el mes de febrer o esdeveniments esportius, que han contribuït a desestacionalitzar el turisme. El turisme que més creix és el de fora de Catalunya, especialment el procedent d'altres comunitats autònomes, i amb menor mesura l'europeu.
El turisme que més creix és el de fora de Catalunya, els estrangers provenen de sud d'Amèrica, EUA, Israel i Austràlia
L'ocupació als hotels, càmpings i cases de turisme rural de la capital de la Garrotxa ha millorat en els últims anys fins a situar-se a nivells anteriors a la crisi. L'any 2012 se situava en el 36% de mitjana durant tot l'any mentre que el 2016 va augmentar fins al 54%. "És un salt molt important, amb percentatges que arriben al 75% els mesos d'estiu, i amb una major desestacionalització", assenyala el regidor de Promoció Econòmica, Estanis Vayreda. Un bon exemple és l'arribada de la tardor, que comporta un important volum de visitants que no es volen perdre el canvi de colors a espais naturals com la Fageda d'en Jordà.
A falta de tancar la temporada d'aquest estiu, les previsions són bones. Aquest mes de juliol l'ocupació ha estat de més del 56% de mitjana, amb pics algun cap de setmana de fins al 84%. Des del gener fins al juliol la mitjana de reserves se situa al 52%.
Les campanyes de promoció que es venen fent conjuntament amb Turisme Garrotxa –una marca creada fa més de 20 anys- o amb el Patronat de Turisme Costa Brava Girona a les fires internacionals han contribuït a donar a conèixer la ciutat d'Olot al món.
L'organització d'esdeveniments fora de temporada alta, com ara el Festival Sismògraf, la promoció Olotx2 o proves esportives com ara lla sortida del Trailwalker també han ajudat a millorar l'ocupació durant l'any.
Els punts forts i febles
Segons Vayreda, la ciutat destaca pel seu entorn natural i està molt ben posicionada en àmbits com el senderisme, el turisme de natura o el cicloturisme. En els últims anys també ha passat a ser un atractiu gastronòmic, "amb una bona oferta de restauració i de productes locals". Un altre punt a favor és que és una comarca relativament petita, on es poden veure indrets diferents sense haver de fer grans desplaçaments. "És una bona alternativa per a aquells que no busquen platja o un ambient urbà", afegeix.
Pel que fa als punts dèbils, Vayreda admet que hi ha alguns temes que cal seguir treballant. D'una banda, hi ha la renovació d'equipaments per part dels privats que, per culpa de la crisi, han frenat les inversions en els últims anys. També cal avançar en la introducció de les noves tecnologies i d'aplicacions que permetin donar a conèixer l'oferta i tenir tota la informació de la ciutat. I per últim, queda pendent ampliar l'ocupació hotelera. Les dimensions dels que hi ha actualment no permeten allotjar un alt nombre de persones i això és un handicap perquè impedeix poder acollir congressos, que portarien un important nombre de participants, per falta d'hotels grans. "Això és una limitació, perquè en algun moment se'ns ha demanat i no ho hem pogut abordar però és un tema que depèn de la iniciativa privada i que és complicat de resoldre", admet el regidor. Malgrat tot, assegura que cada cop hi ha més empreses que escullen la ciutat per celebrar reunions de treball o trobades de directius. I en el cas dels deures de les administracions, el regidor situa la millora de les infraestructures –com ara les futures variants d'Olot i Les Preses-, entre els temes més urgents.
Pel que fa a l'oferta d'apartaments turístics, actualment n'hi ha 41 amb el permís d'activitat, una xifra que inclou els nou apartaments que s'han obert al nucli antic fa poques setmanes. Vayreda subratlla que aquesta oferta és reduïda, de qualitat i amb una dimensió menor si es compara amb altres indrets com ara Barcelona.
La projecció internacional d'RCR, un revulsiu
Aquest 2017 la ciutat també ha tingut un important ressò a nivell internacional gràcies al prestigiós premi d'Arquitectura, el Pritzker, que ha guanyat l'estudi olotí RCRC, format per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta. Des de l'Ajuntament preveuen que també serà un nou atractiu turístic amb l'arribada de visitants interessats en aquest camp i en conèixer els projectes de la ciutat que porten la seva firma.
Més turista espanyol i europeu
L'augment de visitants també s'ha constatat als punts d'informació turística que hi ha a la ciutat. Si l'any 2012 es van atendre un total de 22.467 turistes (per telèfon, presencial i mail), el 2016 es va arribar als 23.866, el que representa un 6% més. Aquest creixement també s'ha notat aquest mes de juliol. En total s'han atès 3.266 persones mentre que fa un any van ser 2.750, el que representa un 18% més.
El perfil del turista que visita la ciutat és sobretot el familiar.
Pel que fa a la procedència, el turisme que més creix és el que ve d'altres comunitats autònomes. Així, si el 2012 representava un 13%, quatre anys més tard ha passat a ser el 18%. Els turistes atesos a les oficines provenen sobretot de Madrid, País Basc i País Valencià. També augmenta lleugerament el turisme europeu que passa del 21% al 24,4% el 2016. Els estrangers que més visiten la Garrotxa són, per aquest ordre, de França, Bèlgica, Alemanya i el Regne Unit.
Pel que fa als visitants d'altres punts del món, la xifra es manté força similar. L'any 2012 representaven un 3,5% del total de turistes atesos mentre que el 2016 van ser de prop d'un 3%. La majoria són del centre i el sud d'Amèrica, EUA, Israel i Austràlia.
Per contra, el turisme català és el que s'ha reduït. El regidor de Promoció Econòmica ho atribueix a la recuperació econòmica de les famílies que aposten per altres destinacions més llunyanes. Si el 2012 representaven el 62% del total de turistes, el 2016 van passar a ser del 54,7%. El perfil del turista que visita la ciutat és sobretot el familiar.