Àngel Velasco Pérez, propietari de Torrons Vicens, va morir dissabte passat a Barcelona en no superar la malaltia que l’afectava. Precisament, aquest dilluns hauria complert 74 anys. Fonts properes a l’empresa indiquen que el seu decés no suposarà cap canvi en l’activitat del grup torroner perquè, des que va comprar-lo a l’any 2000, el seu fill Àngel Velasco Herrero s’ha encarregat de la gerència i ha liderat l’expansió.
Aquesta indústria torronera d’Agramunt (Urgell) és la que fabrica més quilos de tot l’Estat. L’any passat van facturar 49 milions d’euros, prop d’un 40% més que els 35,5 milions de 2020, un exercici en el qual es van veure afectats per la pandèmia de la Covid-19. Els resultats de l’any passat són lleugerament inferiors als 53,2 milions de 2019, si bé les fonts consultades apunten que aquest 2022 se superaran clarament les vendes de l’exercici anterior a la pandèmia.
L’estratègia de creixement se sustenta en la xarxa de botigues, l’exportació, els nous productes i en superar l’estacionalitat del torró
L’estratègia de creixement de Torrons Vicens se sustenta en la xarxa de botigues pròpies, l’exportació i els nous productes. Tenen el mèrit d’aconseguir superar l’estacionalitat d’aquest producte. Aquest estiu van arribar a les 53 botigues. A banda de Catalunya, on hi ha la major concentració, també compten amb establiments a Madrid (quatre en total, inclòs el punt d’El Corte Inglés del carrer Preciados), Andalusia, Balears i el País Basc, segons consta en la seva pàgina web. A l’estranger, han obert botigues a França, Dubai, Estats Units i Mèxic (cinc locals), país aquest últim que és el seu primer mercat a l’exterior.
Són coneguts per la innovació en el producte sobretot des que es van aliar amb el pastisser Albert Adrià, el germà d'Albert Adrià, fundador d'El Bulli. A l’última edició de la fira Alimentària, aquesta primavera, l’empresa va presentar més novetats en el seu catàleg: una és el torró de Donuts.
Conreu d'ametllers
En una estratègia de verticalització del negoci, també inverteixen en plantacions d’ametllers a les comarques de Lleida per garantir-se la matèria primera. A diferència de les altres indústries torroneres de l’Estat, Vicens cobreix més de la meitat de la producció amb ametlles de kilòmetre zero. Superen les 500 hectàrees de conreu. Per això, va constituir les empreses Agrovicens i Ametlles Vicens, que van tenir com a gerent fins l’abril de l’any passat a Josep Maria Pelegrí, exconseller d’Agricultura de la Generalitat.
La família Velasco va comprar Torrons Vicens el 2020 quan aquest obrador d’Agramunt, en funcionament des de 1775, estava a punt de desaparèixer pels deutes. Any rere any, ha crescut la facturació amb l’excepció del 2020 per culpa de la pandèmia. Des del primer moment, pare i fill es van situar al capdavant.
El grup ha incorporat altres empreses i marques complementàries. Així, el 2013 van adquirir Jolonch, un històric obrador de xocolates de Paramola (Alt Urgell), actiu des de 1770; Àngel & Lluch, també d’Agramunt, de torrons ecològics; o Turrones Viar, nascuda el 1913 al carrer Olzinelles del barri barceloní de Sants, que s’ha convertit en una línia de torrons sense sucre.
Àngel Velasco era un self made man: va aprendre l’ofici quan va entrar a treballar als 14 anys a la pastisseria Prats-Fatjó
Àngel Velasco pare era un self made man. Els seu avi va emigrar a Barcelona per treballar en la construcció del metro i, el seu pare, era soci d’un petit taller de Cornellà de Llobregat que produïa mànecs de fusta per a paraigües mentre la seva mare netejava clíniques. Ell va néixer al barri de la Sagrada Família de Barcelona.
El propietari de Turrons Vicens va començar a treballar als 14 anys en la pastisseria Prats-Fatjó del passeig de Gràcia, que és on va aprendre l’ofici. El 1973 es va establir pel seu compte i va obrir tres pastisseries: dues a Barcelona i una a Sant Boi de Llobregat. L’èxit li va arribar a principis dels vuitanta quan va crear una empresa per fabricar i comercialitzar bombons i pastissos de xocolata congelats. No seria fins gairebé vint anys després que, en companyia del seu fill, comprarien l’obrador de Torrons d’Agramunt.
En l’actualitat, residia entre Agramunt i les Casetes de Sitges. Fins i tot, havia presidit fis fa pocs anys l’associació de veïns Rat Penat i un club esportiu local.