Quan s’apropen els dies de festa del pont de la Puríssima, molts catalans del Sud creuen la ratlla i s’aturen, a vegades sense ser-ne massa conscients, al veritable bressol de Catalunya, avui més conegut com la Catalunya del Nord. D’entrada, val la pena recordar que és precisament en aquest territori, en aquestes comarques, que neix la llengua mil·lenària i compartida actualment per uns 10 milions de parlants. De fet, l’autèntica frontera amb l’Occitània veïna o França es troba al municipi de Salses, simbolitzada ja fa més de 20 anys per la monumental Porta dels Països Catalans. Mentre alguns potser preferiran les pistes d’esquí de la Cerdanya –tant de l’Alta com de la Baixa–, altres faran l’inevitable o tradicional parada a Argelers, Cotlliure, Elna o encara Perpinyà. Amb el compte enrere per Nadal encetat, els més curiosos o atrevits, es dirigiran cap a la subcomarca rossellonesa de la Salanca, amb la intenció de descobrir i viure l’experiència màgica de la Fira de Nadal del Barcarès –anunciada, per cert, en català, als autobusos de Barcelona.
Dit això, sigui on sigui, és encara massa previsible que siguin més nombrosos els qui intentin practicar el seu francès macarrònic que no pas els qui provin de mantenir la llengua del país. En aquest sentit, és importantíssim mirar de corregir aquests costums, aquestes actituds lingüístiques contraproduents. Qualsevol oportunitat s’ha d’aprofitar per posar de manifest que hi ha una demanda lingüística real en català més enllà de la Catalunya autònoma. Cal procurar no malbaratar cap ocasió de traslladar als empresaris del nord de l’Albera la necessitat de potenciar l’oferta en llengua catalana i d’exposar-los el benefici o el profit que aquesta consideració els pot reportar.
Si bé és cert que la llei francesa no obliga a atendre els clients, a etiquetar o a retolar en una altra llengua que no sigui el francès, per uns quants comerços de la Catalunya del Nord el català ja és sens dubte un plus a l’hora de contractar personal nou. Alguns restaurants disposen fins i tot de la carta i del web en català. Això testimonia l’interès econòmic indubtable associat a la llengua –i al seu prestigi– i demostra que existeix una mena de consciència renaixent de mercat o comerç –lingüístic– transfronterer.
Passejant o recorrent les comarques catalanes més septentrionals, de Cervera de la Marenda a la Guingueta d’Ix i d’Òpol i Perellós a Prats de Molló i la Presta, el visitant s’adonarà de la presència del català en la retolació a les carreteres amb panells com “Àrea de cotxe compartit” o “Estacions turístiques de muntanya” recentment instal·lats pel Consell Departamental dels Pirineus Orientals, amb l’assessorament lingüístic de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC). En la mateixa línia, algunes empreses (Milles, Cap d’Ona, Auchan...) i establiments prenen la iniciativa de donar una certa visibilitat al català amb com a mínim cartells, adhesius o senyals de benvinguda i comiat. En efecte, a tall d’informació o recordatori, el 60% de la població nord-catalana comprèn la llengua vernacular i el 35% la pot parlar (EULCN 2015).
Des de fa dècades, durant el mes de desembre així com al llarg de l’any, els catalans del sud acostumen a fer compres al nord de l’Albera i, el mateix també passa, de ben segur, a la inversa. Moltes de les grans empreses que visiten, com ara McDonald’s o Decathlon, tenen avui presència tant a Perpinyà com a Figueres i Girona. Tanmateix, si bé trobaran els quioscos interactius d’informació, autoservei i pagament disponibles en català a Roses o a l’Escala, no ho serà igual a Canet de Rosselló o a Prada. És bastant sorprenent i incomprensible atès que la interfície ja existeix i que només s’hauria d’afegir el català entre les opcions de llengües proposades, tal com és el cas a la Catalunya del sud. Oi que internet, aquesta interconnexió de xarxes, és –o, més ben dit, hauria de ser– un mitjà sense fronteres?
En definitiva, per aconseguir la victòria o mirar de transformar l’assaig –com diria qualsevol dels jugadors i aficionats de la USAP i dels Dracs catalans, els dos clubs de rugbi perpinyanencs– i incentivar la llengua territorial pròpia de cadascun dels racons del Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i Cerdanya, és fonamental i indispensable que els consumidors prenguin consciència de la força i del poder que tenen a l’hora d’escollir i fer servir el català a tot arreu i amb tothom.