12
de Juny
de
2015
Aquest dissabte, si tot funciona amb normalitat, es constituiran els 947 ajuntaments que hi ha a tot Catalunya. 20 dies després de les eleccions municipals del 24 de maig, alguns consistoris es renovaran, com és el cas del de Barcelona, que passarà de mans de Xavier Trias a Ada Colau, i altres presumiblement es mantindran, com farà a Lleida Àngel Ros. Però, on aniran a parar aquells a qui les urnes, o les posteriors negociacions, no han atorgat l'alcaldia?
Els camins poden ser molt variats. Sense anar més lluny, Narcís Serra, alcalde de Barcelona entre 1979 i 1982, després d'haver estat fins i tot vicepresident del govern espanyol va passar per la presidència de la intervinguda Caixa Catalunya. Actualment i des de 2004, és president de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), on també exerceix com a docent.
I és que molts polítics viatgen fins a l'empresa privada, fent ús del concepte cunyat com 'portes giratòries', que fa referència al pas de l'exercici polític a l'empresa privada. En l'àmbit espanyol, hi ha casos força coneguts com el de José Maria Aznar, qui va fitxar com a conseller de News Corporation, el holding de Rupert Murdoch. També el de l'expresident Felipe González, qui va seure al consell d'administració de Gas Natural després de sortir del govern espanyol.
En la mateixa empresa exerceix a hores d'ara com a membre del seu consell d'administració Heribert Padrol, ex diputat al Congrés dels Diputats i membre del consell assessor de Gómez-Acebo & Pombo. També Miquel Roca, pare de la Constitució espanyola, exportaveu al Congrés, és avui dia advocat en exercici i entre els seus clients destaca Cristina de Borbó, germana de Felip VI. Exemples d'una pràctica que fa uns mesos, en plena efervescència de les llistes electorals, el caçatalents Luis Conde desprestigiava. Afirmava Conde en una entrevista a TV3 que el fet "que un polític ho faci bé a la política no vol dir que ho faci bé al món empresarial".
Tornada a les aules
El que és cert és que molts polítics també són protagonistes d'una reconversió professional després d'anys essent càrrec públic. És el cas de Joaquim Nadal, qui va ser alcalde de Girona entre els anys 1979 i 2002. Després de la xifra -res menyspreable- de 23 anys de govern, Nadal es va reincorporar al món acadèmic. A hores d'ara treballa a la Universitat de Girona com a docent del grau d'Història i del màster de comunicació cultural.
Un altre polític que va tornar a la docència és Antoni Soy, alcalde d'Argentona entre 1999 i 2006. Després del seu pas per la secretaria d'Indústria de la Generalitat durant l'època del tripartit, a partir del novembre de 2012 ocupa la seva plaça de professor universitari en economia aplicada de la Universitat de Barcelona. També l'exconseller Lluís Recoder és un exemple de tornada a la vida civil. Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès entre 1999 i 2010, és actualment soci de la consultora KPMG Abogados, S.L.
Regidors amb presència
Tot i no haver sigut alcaldes, la política ha marcat també molt la trajectòria de personatges com Enrique Lacalle, qui va ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona entre 1991 i 1996 i que actualment ocupa diversos càrrecs directius. Entre altres, és president del Barcelona Meeting Point, vocal del consell d'administració de Fira Barcelona, conseller de Grup Godó i vocal observador al comitè executiu i al plenari del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, entre altres càrrecs.
Imma Mayol, tinent d'alcalde del consistori barceloní entre 1999 i 2011, anunciava que deixava la política en 2011 i actualment –tal com confirma el seu perfil de LinkedIn- és directora general de la Fundació Esplai, després d'haver treballat com a gestora de comptes a Agbar i com a directora de desenvolupament de negoci a Geek-Group.
Tanmateix Jordi Borja, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona entre 1983 i 1995, s'ha desvinculat de la primera línia. És actualment president del Comitè Acadèmic dels programes de postgrau de Gestió de la Ciutat i Urbanisme de la UOC i president de l'Observatori DESC.
De la política a l'esport
De la gestió municipal a l'esportiva. És el salt que ha fet Josep Pujadas, qui va governar la ciutat de Granollers entre 1986 i 1992, de 1996 a 1998 i de 1999 a 2004. I és que actualment és el president del club d'handbol BM Granollers i màxim responsable de la Fundació BMG Granollers.
La jubilació és una altra opció pels qui han passat molts anys en la plaça pública de la política. És el cas de Miquel Rubirola, qui va ser alcalde d'Arenys de Mar entre 1995-1999 i 2003-2007. Després del càrrec, Rubirola va ser coordinador de l'àmbit d'economia i innovació del Tercer Congrés Catalanista i un any després es va jubilar laboralment. Tot i això, actualment és membre del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra.
Els camins poden ser molt variats. Sense anar més lluny, Narcís Serra, alcalde de Barcelona entre 1979 i 1982, després d'haver estat fins i tot vicepresident del govern espanyol va passar per la presidència de la intervinguda Caixa Catalunya. Actualment i des de 2004, és president de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), on també exerceix com a docent.
 |
| Imatge de l'últim ple a l'Ajuntament de Barcelona |
I és que molts polítics viatgen fins a l'empresa privada, fent ús del concepte cunyat com 'portes giratòries', que fa referència al pas de l'exercici polític a l'empresa privada. En l'àmbit espanyol, hi ha casos força coneguts com el de José Maria Aznar, qui va fitxar com a conseller de News Corporation, el holding de Rupert Murdoch. També el de l'expresident Felipe González, qui va seure al consell d'administració de Gas Natural després de sortir del govern espanyol.
En la mateixa empresa exerceix a hores d'ara com a membre del seu consell d'administració Heribert Padrol, ex diputat al Congrés dels Diputats i membre del consell assessor de Gómez-Acebo & Pombo. També Miquel Roca, pare de la Constitució espanyola, exportaveu al Congrés, és avui dia advocat en exercici i entre els seus clients destaca Cristina de Borbó, germana de Felip VI. Exemples d'una pràctica que fa uns mesos, en plena efervescència de les llistes electorals, el caçatalents Luis Conde desprestigiava. Afirmava Conde en una entrevista a TV3 que el fet "que un polític ho faci bé a la política no vol dir que ho faci bé al món empresarial".
Tornada a les aules
El que és cert és que molts polítics també són protagonistes d'una reconversió professional després d'anys essent càrrec públic. És el cas de Joaquim Nadal, qui va ser alcalde de Girona entre els anys 1979 i 2002. Després de la xifra -res menyspreable- de 23 anys de govern, Nadal es va reincorporar al món acadèmic. A hores d'ara treballa a la Universitat de Girona com a docent del grau d'Història i del màster de comunicació cultural.
Un altre polític que va tornar a la docència és Antoni Soy, alcalde d'Argentona entre 1999 i 2006. Després del seu pas per la secretaria d'Indústria de la Generalitat durant l'època del tripartit, a partir del novembre de 2012 ocupa la seva plaça de professor universitari en economia aplicada de la Universitat de Barcelona. També l'exconseller Lluís Recoder és un exemple de tornada a la vida civil. Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès entre 1999 i 2010, és actualment soci de la consultora KPMG Abogados, S.L.
Regidors amb presència
Tot i no haver sigut alcaldes, la política ha marcat també molt la trajectòria de personatges com Enrique Lacalle, qui va ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona entre 1991 i 1996 i que actualment ocupa diversos càrrecs directius. Entre altres, és president del Barcelona Meeting Point, vocal del consell d'administració de Fira Barcelona, conseller de Grup Godó i vocal observador al comitè executiu i al plenari del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, entre altres càrrecs.
Imma Mayol, tinent d'alcalde del consistori barceloní entre 1999 i 2011, anunciava que deixava la política en 2011 i actualment –tal com confirma el seu perfil de LinkedIn- és directora general de la Fundació Esplai, després d'haver treballat com a gestora de comptes a Agbar i com a directora de desenvolupament de negoci a Geek-Group.
Tanmateix Jordi Borja, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona entre 1983 i 1995, s'ha desvinculat de la primera línia. És actualment president del Comitè Acadèmic dels programes de postgrau de Gestió de la Ciutat i Urbanisme de la UOC i president de l'Observatori DESC.
De la política a l'esport
De la gestió municipal a l'esportiva. És el salt que ha fet Josep Pujadas, qui va governar la ciutat de Granollers entre 1986 i 1992, de 1996 a 1998 i de 1999 a 2004. I és que actualment és el president del club d'handbol BM Granollers i màxim responsable de la Fundació BMG Granollers.
La jubilació és una altra opció pels qui han passat molts anys en la plaça pública de la política. És el cas de Miquel Rubirola, qui va ser alcalde d'Arenys de Mar entre 1995-1999 i 2003-2007. Després del càrrec, Rubirola va ser coordinador de l'àmbit d'economia i innovació del Tercer Congrés Catalanista i un any després es va jubilar laboralment. Tot i això, actualment és membre del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra.