14
de Setembre
de
2016
Act.
14
de Setembre
de
2016
Qui ha passat 14 hores lluitant contra la congelació a Groenlàndia, té potestat per parlar de supervivència. Carlos Vico és un valent i un supervivent, ambdues característiques alhora. Valent perquè després del fracàs de la seva empresa familiar dedicada al vidre alumini, va muntar una escola de supervivència per educar en situacions extremes els altres. Supervivent perquè experiències com la de Groenlàndia, que quasi el van portar a la mort, l'han animat a seguir experimentant i ara ni el desert se li resisteix. En aquest cas, de la mà d'empresaris que volen viure de prop el risc per canviar la seva vida. "L'empresa és com una jungla, funciona igual. No existeix la pau", avança convençut.
La gesta de Vico va començar com una manera d'oblidar els maldecaps que li donava la seva empresa, a punt d'anar-se'n en orris. Primer, sol a la muntanya i després, acompanyat d'un grup d'amics va veure que podia haver-hi negoci. I és com va crear Survival Xtreme. "Han passat prop de 700 alumnes per l'escola, entre bombers, militars, policies, etc. i va arribar un punt en què un empresari va venir, va veure què faig i em va dir que això en el món de l'empresa seria al·lucinant", assegura Vico.
A la seva empresa, que gestiona individualment pero que compta amb col·laboradors sempre que ho necessita, "dissenyem situacions molt complicades per veure com actuen les persones. Per exemple, tot i que cada projecte és un vestit a mida, es pot simular un segrest i posar una persona al límit. Pot ser una persona que es mou molt bé, que és una gran relacions públiques, quan arriba al límit, aquesta capa li desapareix".
Un viatge experiencial buscant aigua
D'aquesta manera ha sorgit Management Xtreme, el nou projecte en què està engrescat i que implica endur-se, allà on sigui, empresaris que vulguin viure situacions límit. És el que ha fet amb algun empresari, per a qui un desassossegant passeig per la sorra del desert marroquí d'Erg Chebbi va ser suficient per canviar el seu comportament envers els altres, familiars i empleats, gràcies a l'aprenentatge de ser empàtic. "Ell va sol i jo el segueixo a una distància prudencial darrere seu (a 500 metres o un quilòmetre) i anem connectats amb un walkie. Si té problemes, em crida. Si no, va sol perquè m'interessa que vagi sol, que pensi", explica Vico.
Tot i que es reserva les xifres de facturació, Vico assegura que l'empresa li funciona "molt millor" del que esperava quan va activar aquesta aventura empresarial, mai millor dit. Ara dissenya des d'una experiència a les Maldives fins a una altra més modesta a la muntanya de Montserrat perquè en qualsevol indret troba com plantejar reptes als seus clients.
"El que ensenyes a la gent és que el fet de saber coses és més problemàtic que no saber-les. Hi ha gent que ha après a fer les coses a Esade, per exemple, i no sap canviar el xip. Jo, que treballo en nens petits, veig que és brutal la capacitat creativa que tenen i és un fet important perquè vivim en una època en què les empreses han hagut d'adaptar-se al medi a un ritme espectacular. I si estàs en un entorn de confort, és molt fàcil, però quan estàs en un desert, has de fer autogestió", declara amb convenciment.
La gesta de Vico va començar com una manera d'oblidar els maldecaps que li donava la seva empresa, a punt d'anar-se'n en orris. Primer, sol a la muntanya i després, acompanyat d'un grup d'amics va veure que podia haver-hi negoci. I és com va crear Survival Xtreme. "Han passat prop de 700 alumnes per l'escola, entre bombers, militars, policies, etc. i va arribar un punt en què un empresari va venir, va veure què faig i em va dir que això en el món de l'empresa seria al·lucinant", assegura Vico.
A la seva empresa, que gestiona individualment pero que compta amb col·laboradors sempre que ho necessita, "dissenyem situacions molt complicades per veure com actuen les persones. Per exemple, tot i que cada projecte és un vestit a mida, es pot simular un segrest i posar una persona al límit. Pot ser una persona que es mou molt bé, que és una gran relacions públiques, quan arriba al límit, aquesta capa li desapareix".
Un viatge experiencial buscant aigua
D'aquesta manera ha sorgit Management Xtreme, el nou projecte en què està engrescat i que implica endur-se, allà on sigui, empresaris que vulguin viure situacions límit. És el que ha fet amb algun empresari, per a qui un desassossegant passeig per la sorra del desert marroquí d'Erg Chebbi va ser suficient per canviar el seu comportament envers els altres, familiars i empleats, gràcies a l'aprenentatge de ser empàtic. "Ell va sol i jo el segueixo a una distància prudencial darrere seu (a 500 metres o un quilòmetre) i anem connectats amb un walkie. Si té problemes, em crida. Si no, va sol perquè m'interessa que vagi sol, que pensi", explica Vico.
Tot i que es reserva les xifres de facturació, Vico assegura que l'empresa li funciona "molt millor" del que esperava quan va activar aquesta aventura empresarial, mai millor dit. Ara dissenya des d'una experiència a les Maldives fins a una altra més modesta a la muntanya de Montserrat perquè en qualsevol indret troba com plantejar reptes als seus clients.
"El que ensenyes a la gent és que el fet de saber coses és més problemàtic que no saber-les. Hi ha gent que ha après a fer les coses a Esade, per exemple, i no sap canviar el xip. Jo, que treballo en nens petits, veig que és brutal la capacitat creativa que tenen i és un fet important perquè vivim en una època en què les empreses han hagut d'adaptar-se al medi a un ritme espectacular. I si estàs en un entorn de confort, és molt fàcil, però quan estàs en un desert, has de fer autogestió", declara amb convenciment.