La cervesa artesana està de moda i Barcelona vol aprofitar el moment per fer-se un lloc com un dels punts idíl·lics pels amants d'aquesta tradicional beguda. I tot això és gràcies a l'allau de microempreses que han anat sortint en els últims anys. Noves marques que han portat aire fresc, innovació, creativitat i, sobretot, molta marxa, com és el cas de la Barcelona Beer Company.
L'Oriol Renart, en Carles Vilaseca i en David Ferrer són els tres impulsors de la cervesera, situada al Poblenou de Barcelona, que va començar a elaborar la seva primera recepta fa prop de tres anys. "La idea va sorgir un dia que vam anar a prendre'ns una cervesa, vam veure que allò era cervesa de debò, no l'alcohol que havíem pres fins ara, i vam decidir que volíem tenir la nostra fàbrica", recorda Renart, qui afegeix amb cert punt de diversió que tot va ser "una aventura".
"Cadascú feia una cosa diferent. En David arreglava vaixells, en Carles era trader financer i jo era consultor i professor d'Esade", assenyala. Però voler és poder i en aquest temps ho han pogut demostrar amb cerveses "gamberres" com Los Cerdos Voladores, la més coneguda i venuda.
Cerveses amb personalitat
Un dels elements que dóna valor afegit al producte de Barcelona Beer Company és l'aigua de manantial que utilitzen. Prové de la Font del Regàs, propietat de Vichy Catalán, d'on es considera que surt l'aigua més pura d'Europa. "Tenim un acord amb Vichy", explica el CEO i cofundador, "ens deixen l'aigua a un preu assequible i a partir d'aquí elaborem les cerveses".
A més de tenir aquest ingredient estrella, cadascuna de les cerveses que han elaborat té unes aromes, notes al paladar i dissenys exclusius. Les etiquetes han estat creades per professionals de la talla d'Alex Trochut o els Brosmind, els que Renart descriu com "el Messi i el Neymar del disseny", respectivament. "Tot va sorgir després de veure un reportatge de l'Alex Trochut, qui treballa només per grans marques com Pepsi i que està fent coses com els discos per la Kate Perry", explica per posar en context, "sóc molt obsessiu i vaig decidir que volia que ell fes el disseny de la nostra primera cervesa, així que me'n vaig anar a Nova York i em vaig presentar al seu estudi per intentar convèncer-lo".
Tot plegat és una estratègia per "donar una mica de salsa a les marques, per aconseguir ser una mica més efectius a escala de màrqueting", apunta. Això i, per descomptat, la forta aposta que fan per les xarxes socials, un lloc més on donar a conèixer al client potencial la personalitat de cadascuna de les cerveses.
Escoltar i sorprendre el client
Cinc d'aquestes cerveses que han creat s'embotellen i es distribueixen en supermercats i botigues delicatessen, mentre que les altres cinc es venen només als bars i al local que han obert a principis d'aquest estiu a l'Eixample, el TapRoom. Entre elles destaca la que anomenen Miss Hope, guanyadora del tercer premi al Campionat Nacional de Cerveses a la categoria Ipas, i la Piquenbauer, un homenatge al jugador de futbol Gerard Piqué.
Les cinc cerveses de barril són el resultat de la posada en marxa del Beer Lab. Es creen, es deixen fermentar i van directament des del tanc de maduració fins al tirador del bar. "La seva primera funció del laboratori és nodrir el bar, però també ens serveix de banc de proves. Fem noves fórmules, les posen a la venda i escoltem què diu el consumidor, si li agrada o no, per poder fer canvis", justifica Renat.
 |
| Al local se serveixen les cerveses directament de barril. Cedida |
De fet, la creació d'un "espai-laboratori" és cada cop una pràctica més habitual; Moritz és una de les grans marques que recentment s'hi ha sumat. Segons el CEO, és degut a la "inquietud, creativitat i al desig d'experimentar dels cervesers", i també a la necessitat de treure periòdicament novetats a un mercat on el client cada cop és més exigent.
Centrats en el mercat local i internacional
Barcelona Beer Company es ven, sobretot, a l'estranger. L'exportació representa prop del 70% de la facturació, i el país més destacat d'entre els 16 on es comercialitza és Corea del Sud. "És curiós però és així", comenta amb diversió, "vendre a fora depèn molt de qui tinguis a l'altre país i en el nostre cas tenim en Simon, que és un professional fantàstic especialitzat en la venda de vins i que va enamorar-se de la nostra cervesa i la va incloure al seu portafoli". Excloent l'anècdota de Corea, Dinamarca i el Regne Unit són els altres punts clau.
I de l'àmbit geogràfic més ampli, se'n van cap a localitzacions més petites. Catalunya en si no és un mercat que contemplin, sinó que afirma que centrats a vendre a Barcelona i rodalies: "Ens trobem que costa molt vendre a Madrid, tot el que sigui de Barcelona a fora no té l'acceptació que tots voldríem. I en el cas de Catalunya, cada ciutat té les seves cerveses i, com és normal, s'aposta pel producte local".
Un dels principals problemes amb els quals es topa una cervesera per créixer rau en la forta competència i la guerra que s'ha creat. "Tots els bars estan subornats per les grans marques. Abans d'obrir-ne un, ja hi ha algú d'una companyia gran que t'ofereix diners per posar en marxa el negoci i servir només la seva cervesa", critica Renart, una situació que, insisteix, "voreja la il·legalitat" i alhora "bloqueja la participació de qualsevol altra cervesa al mercat".
En aquest sentit, lloa la vitalitat del sector al Regne Unit, on afirma que per llei un 20% de la cervesa ha de ser "de qualitat i no industrial".
Una evolució natural
Per Renart, l'auge de la cervesa artesana és una evolució natural: "Estem vivint el mateix que va viure els Estats Units fa 20 anys, quan no hi havia artesanes". I és també, repeteix fins a dues i tres vegades, "una revolució impulsada pel consumidor", un consumidor que busca ser sorprès. "És com si tota la vida haguéssim begut vi Don Simon i de cop i volta portessin un Penedès, estarien inquiet i voldries provar més", pren com a exemple.
Tot i això, considera que la revolució a Catalunya tot just ha començat. Les seves estimacions són "de les més optimistes del sector", afirma, perquè situa en un 0,25% la quota de mercat de la cervesa artesana. Una xifra que compara amb l'actual 20% dels EUA, el 7% dels països nòrdics o el 5% d'Itàlia. "Però és una evolució que seguirà, perquè no pot ser que en un restaurant tinguis 20 tipus de vins i de cerveses només una i sigui dolenta", insisteix.
Per això creu que Espanya anirà a remolc i que no trigarà a seguir les passes de les microcerveseries catalanes. "Barcelona és líder a Catalunya i Catalunya ho és a Espanya, com sempre passa, que tot comença aquí. No teníem tradició amb la cervesa i hem hagut d'aprendre moltíssim, però hem fet molt bé els deures en els últims 5 anys. A Espanya aniran més ràpidament perquè xuclaran la nostra experiència, però nosaltres anirem sempre un pas per davant", argumenta.
La il·lusió de seguir creixent
De la petita fàbrica que tenen ara surten 300.000 litres anuals de cervesa, però la idea és multiplicar per quatre aquesta xifra amb una nova planta el pròxim any. Necessitem un milió d'euros per fer-ho i confien a obtenir-los amb la venda de la fàbrica actual, una aportació dels accionistes i un préstec bancari.
 |
| Carles Vilaseca, Oriol Renart i David Ferrer (el mestre cerveser). Cedida |
L'ambició per créixer hi és, com hi era quan van embarcar-se en l'emprenedoria amb una inversió de mig milió d'euros de capital propi i tota la il·lusió del món per "crear una cervesa bona de debò". Un projecte que ja compta amb 13 treballadors entre la fàbrica i el bar, i que aquest 2015 va facturar 400.000 euros i que, segons les previsions, s'enfilarà fins als 600.000 euros al tancament d'aquest any.