31
d'Agost
de
2016
Act.
31
d'Agost
de
2016
"La ciutat ha passat de ser un contenidor on la gent treballa i viu; a ser un espai d'oportunitats per als emprenedors i innovadors de buscar solucions als problemes". Així ho assegura Pilar Conesa, directora de l'Smart City World Congress en una jornada sobre emprenedoria a les ciutats organitzada per Acció. "La tecnologia facilita fer-ho de forma més ràpida i que gent sense estructura pugui abordar aquests problemes", diu Conesa.
En un món on la població es concentra cada cop més a les ciutats, això suposa un repte majúscul per a la seva organització. El professor d'Eada Boyd Cohen, especialista en emprenedoria, innovació, sostenibilitat i smart cities, ho ha recollit al llibre The Emergence of the Urban Entrepreneur; on analitza com les noves dificultats en les que es troben les ciutats poden ser un bon caldo de cultiu per als emprenedors.
Cohen assenyala tres factors bàsics que convergeixen a l'hora d'explicar per què les ciutats són ja el millor emplaçament per a l'emprenedoria i la innovació: la urbanització, la democratització dels recursos i la col·laboració. "Cada dia més gent es trasllada a les ciutats, fet que propicia crisis de demanda per la gran necessitat d'habitatge, energia o transport", indica. "No ho poden solucionar soles i els emprenedors locals hi poden ajudar", assegura convençut.
Pel que fa a la democratització dels recursos, Cohen evidencia que "cada dia les eines d'innovació arriben a més gent". Una facilitat d'accés a les tecnologies que, convivint uns al costat dels altres, permet que "en el conjunt es generi un ambient fèrtil a la ciutat".
Compartir per créixer
"La col·laboració ha de permetre trobar solucions a problemes locals. El Public Private Partnership ha d'incloure dues P més: People i Professors", diu Cohen. Al capdavall, l'objectiu és convertir debilitats en oportunitats de negoci amb desenvolupament local. El professor nord-americà resident a Barcelona lamenta que "encara tenim la visió que l'emprenedoria i la innovació requereixen patents i capital risc. Però no es pot mesurar la innovació urbana amb la inversió que rep la ciutat, és un model molt nord-americà".
Segons ell, el model en ciutats no depèn tant del capital risc: "Tenim coworking o fablabs. No tothom necessita capital risc. Moltes grans empreses estan entregant les seves patents a la competència, com Toyota, perquè no ho podran aprofitar si no hi ha altres agents al mercat que també ho treballen", recorda.
Per Cohen, el que fa interessants les ciutats per als emprenedors és que són denses. "Hi ha artistes, tecnòlegs, empresaris, cultura, bona oferta de menjar, etc. Però també hi ha emprenedors cívics que volen solucionar els problemes del seu barri o ciutat".
"La ciutat ha de ser contributiva, no només obtenir rendiments locals, sinó produir solucions que es puguin aprofitar en altres ciutats perquè tenim reptes molt similars", afegeix Albert Cañigueral, de Ouishare Barcelona. "Hem d'anar més enllà de les mètriques econòmiques per veure l'impacte social i mediambiental", reivindica.
En aquest moviment, Cohen destaca que les ciutats europees estan més ben posicionades que les dels Estats Units. "Estan més ben dissenyades, són smart, tenen més infraestructures soft, xarxes més segures, depenen menys del capital risc i tenen millors polítiques d'immigració", resumeix. De fet, assegura que el trasllat cap a les ciutats també està afectant la meca de l'emprenedoria. "San Francisco ja capta més que Silicon Valley perquè cada cop menys gent vol viure en un lloc així. Ningú preferiria viure a Silicon Valley abans que a Barcelona. No pots anar enlloc i tot és caríssim".
Cap a la smart city 3.0
Per Boyd Cohen hem viscut una evolució de les smart cities. En un primer moment hi havia el tech push de les grans empreses multinacionals "que volien reposicionar les seves tecnologies que ja venien al sector privat i vendre-les al sector públic". Ara bé, vendre a les ciutats no és una venda B2B. Aquesta tensió és el que, al seu parer, ha conduït a la smart city 2.0, on les ciutats "no poden esperar que les multinacionals els venguin el que elles vulguin. Cal tenir una visió d'on vols portar la ciutat i quines solucions et poden ajudar a assolir les metes". Un model que requereix lideratge municipal, i on "Barcelona ha estat un referent".
L'expert apunta ara la formació de les smart cities 3.0, on el que hi ha és la cocreació amb la ciutadania. "Hi ha una mica de tot: innovacions tecnològiques de grans empreses i de ciutadans". Ara bé, Cohen reivindica una solució conjunta entre la segona i la tercera versió. "Sense el lideratge municipal de la 2.0, amb una visió i compromís de l'alcalde i diverses inversions, no hi pot haver tant d'efecte de la cocreació ciutadana", reclama.
En un món on la població es concentra cada cop més a les ciutats, això suposa un repte majúscul per a la seva organització. El professor d'Eada Boyd Cohen, especialista en emprenedoria, innovació, sostenibilitat i smart cities, ho ha recollit al llibre The Emergence of the Urban Entrepreneur; on analitza com les noves dificultats en les que es troben les ciutats poden ser un bon caldo de cultiu per als emprenedors.
Cohen assenyala tres factors bàsics que convergeixen a l'hora d'explicar per què les ciutats són ja el millor emplaçament per a l'emprenedoria i la innovació: la urbanització, la democratització dels recursos i la col·laboració. "Cada dia més gent es trasllada a les ciutats, fet que propicia crisis de demanda per la gran necessitat d'habitatge, energia o transport", indica. "No ho poden solucionar soles i els emprenedors locals hi poden ajudar", assegura convençut.
Pel que fa a la democratització dels recursos, Cohen evidencia que "cada dia les eines d'innovació arriben a més gent". Una facilitat d'accés a les tecnologies que, convivint uns al costat dels altres, permet que "en el conjunt es generi un ambient fèrtil a la ciutat".
Compartir per créixer
"La col·laboració ha de permetre trobar solucions a problemes locals. El Public Private Partnership ha d'incloure dues P més: People i Professors", diu Cohen. Al capdavall, l'objectiu és convertir debilitats en oportunitats de negoci amb desenvolupament local. El professor nord-americà resident a Barcelona lamenta que "encara tenim la visió que l'emprenedoria i la innovació requereixen patents i capital risc. Però no es pot mesurar la innovació urbana amb la inversió que rep la ciutat, és un model molt nord-americà".
Segons ell, el model en ciutats no depèn tant del capital risc: "Tenim coworking o fablabs. No tothom necessita capital risc. Moltes grans empreses estan entregant les seves patents a la competència, com Toyota, perquè no ho podran aprofitar si no hi ha altres agents al mercat que també ho treballen", recorda.
Per Cohen, el que fa interessants les ciutats per als emprenedors és que són denses. "Hi ha artistes, tecnòlegs, empresaris, cultura, bona oferta de menjar, etc. Però també hi ha emprenedors cívics que volen solucionar els problemes del seu barri o ciutat".
"La ciutat ha de ser contributiva, no només obtenir rendiments locals, sinó produir solucions que es puguin aprofitar en altres ciutats perquè tenim reptes molt similars", afegeix Albert Cañigueral, de Ouishare Barcelona. "Hem d'anar més enllà de les mètriques econòmiques per veure l'impacte social i mediambiental", reivindica.
En aquest moviment, Cohen destaca que les ciutats europees estan més ben posicionades que les dels Estats Units. "Estan més ben dissenyades, són smart, tenen més infraestructures soft, xarxes més segures, depenen menys del capital risc i tenen millors polítiques d'immigració", resumeix. De fet, assegura que el trasllat cap a les ciutats també està afectant la meca de l'emprenedoria. "San Francisco ja capta més que Silicon Valley perquè cada cop menys gent vol viure en un lloc així. Ningú preferiria viure a Silicon Valley abans que a Barcelona. No pots anar enlloc i tot és caríssim".
Cap a la smart city 3.0
Per Boyd Cohen hem viscut una evolució de les smart cities. En un primer moment hi havia el tech push de les grans empreses multinacionals "que volien reposicionar les seves tecnologies que ja venien al sector privat i vendre-les al sector públic". Ara bé, vendre a les ciutats no és una venda B2B. Aquesta tensió és el que, al seu parer, ha conduït a la smart city 2.0, on les ciutats "no poden esperar que les multinacionals els venguin el que elles vulguin. Cal tenir una visió d'on vols portar la ciutat i quines solucions et poden ajudar a assolir les metes". Un model que requereix lideratge municipal, i on "Barcelona ha estat un referent".
L'expert apunta ara la formació de les smart cities 3.0, on el que hi ha és la cocreació amb la ciutadania. "Hi ha una mica de tot: innovacions tecnològiques de grans empreses i de ciutadans". Ara bé, Cohen reivindica una solució conjunta entre la segona i la tercera versió. "Sense el lideratge municipal de la 2.0, amb una visió i compromís de l'alcalde i diverses inversions, no hi pot haver tant d'efecte de la cocreació ciutadana", reclama.