13
d'Octubre
de
2015
Act.
14
d'Octubre
de
2015
Ferran Martínez tenia 33 anys quan una lesió al genoll durant un entrenament el va obligar a abandonar abans d'hora la seva brillant carrera com a professional del bàsquet. Jugador del FC Barcelona, del Joventut Badalona i del Panathinaikos, Martínez va optar per 'pivotar' la seva fórmula de vida cap a una altra de les seves inquietuds –el món dels negocis– i després de realitzar els estudis de Finances i un MBA, avui es dedica a la gestió de patrimonis d'esportistes d'elit al banc andorrà AndBank, sota el paraigua de la unitat Sports & New Business.
Martínez també és soci i president de Lánzame Capital, una plataforma d'inversors privats que es dediquen a la co- inversió en start-ups i projectes d'emprenedoria de caràcter tecnològic. Altíssim i de moviments segurs, com era d'esperar en un jugador de bàsquet, Ferran Martínez va respondre els dubtes i preguntes d'un grup d'emprenedors reunits en la darrera sessió de StartupGrind de Barcelona.
Emprenedor, inversor, advisor, periodista... Com ho fa per fer tantes coses a la vegada?
No es tracta de fer moltes coses, sinó d'interconnectar-ne algunes per treure'n alguna cosa productiva. Això és el networking! Jo vaig tenir la sort d'aprendre'n de molt jove, quan vaig començar a jugar bàsquet de forma professional, amb 16 anys. Vaig veure que anava coneixent a molta gent, i que si aconseguia mantenir aquests contactes en el temps i connectar-los entre ells, en podia treure profit. També vaig aprendre a escoltar. Els emprenedors estan obsessionats a explicar les seves idees i projectes, però el més important és escoltar i rodejar-te dels millors per aprendre d'ells. En aquest país sovint veus que a l'hora de fer un equip, molts 'jefes' o líders tendeixen a rodejar-se de mediocres, per por a què els facin ombra. És un error. Si t'envoltes de gent bona, és molt més difícil desmuntar-te.
Pivotar en argot emprenedor vol dir canviar el model de negoci de la teva start-up. Com va acabar 'pivotant' del bàsquet als negocis?
Tot va canviar durant l'escalfament d'un partit. Recordo que vaig caure i pel dolor que vaig sentir al meu genoll, vaig interpretar de seguida que seria una lesió greu. Tenia 33 anys. La meva idea era seguir jugant quatre anys més com a professional a Itàlia, però em vaig haver de retirar. Va ser dur, vaig haver de canviar el xip... Llavors vaig decidir dedicar-me a les finances. Jo era molt estalviador, però entre 1998 i 2001, vaig perdre el 40% dels meus estalvis. Vaig anar a veure el meu analista al banc i vaig veure que no sabia com ajudar-me. Com que coincidia que m'havia lesionat, vaig decidir posar-me a estudiar finances i aprendre com funcionava la renda variable per intentar recuperar el que havia perdut. En dos anys en sabia més que el del banc! La veritat és que a mi des de petit m'ha agradat la programació, planificar-me... Quan vaig començar a jugar partits professionals, amb 16 anys, em vaig fer un full de càlcul amb el programa Lotus 123 per planificar els meus ingressos i les meves inversions, com si fos una empresa. Al vestuari els meus companys em demanaven consell sobre com invertir. El meu sistema era molt simple, basat en el sentit comú, no en especular. Si tinc una cosa que val cinc i me'n paguen 10, la venc, no espero que pugi molt més de valor. Vaig treballar un temps en temes de màrqueting i relacions públiques per esportistes, però un dia em va venir un banc (UBS) i em va demanar si podia col·laborar amb temes de gestió de patrimoni per altres esportistes d'elit, com havia fet amb mi mateix. Després vaig fer projectes pel Banc Sabadell, fins que va sortir l'oportunitat amb el banc andorrà.
Recorda algun fracàs?
Si per fracassar entenem intentar alguna una cosa, que no et surti i tornar-ho a intentar, sí, molts. Això és emprendre! Potser el meu gran error va ser firmar un contracte de professional amb el Barça massa aviat, amb 16 anys, perquè em va privar d'entrar en una universitat americana, i jo en el fons el que somiava era en jugar a la NBA... Vaig aprendre que a l'hora de prendre decisions cal seguir molt la teva intuïció, el que sents en aquell moment. Però un cop prens la decisió, has d'anar a per totes, "a tope". Sense penediments. Has de confiar en el teu projecte, si no, no el vendràs.
Un bon networking és la clau de l'èxit?
Detesto la gent que el primer que fa és repartir targetes de vista i fotre't la xapa del que fa. Crec que el networking ha de sorgir de forma més natural. Si projectes confiança i una actitud positiva des del primer moment, sempre en trauràs alguna cosa de profit més endavant. És el mateix que quan acabaves un partit i tenies la paciència de quedar-te firmant autògrafs amb un somriure... Recordo que quan estava jugant al Panathinaikos, se'm va apropar un senyor català i em va dir: "tinc la teva samarreta del Barça a casa". Es veu que el seu fill me l'havia demanat després d'un partit, anys enrere, i jo me l'havia tret i li havia donat. Amb aquest home vam acabar fent amistat i col·laborant en projectes.
Què el mou a invertir en emprenedors?
Un amic d'un amic em va parlar del projecte Lánzame, em va semblar molt bo. Es tracta d'un pledge fund, una forma de capital risc on la clau és co-invertir. Tothom es compromet a fer una aportació a l'hora d'invertir. Dóna molta credibilitat saber que algú més s'està arriscant en un projecte. Ho gaudeixo molt, m'agrada aprendre de les persones, ajudar-les a créixer. La start-up Kantox és el nostre cas més mediàtic, però en tenim d'altres. Ens enfoquem a start-ups del sector TIC que compleixin tres condicions: que ja facturin, siguin escalables, i que la seva idea encaixi amb la nostra filosofia. En banca privada molts dels meus clients volen invertir en start-ups, així que són possibles inversors de Lánzame. I si invertim en algun emprenedor que ho peta i es fa milionari, també pot ser un potencial client del banc! La clau està a detectar el talent i entrenar-lo. Igual que amb l'esport.
Algun consell pels emprenedors locals?
Escoltar molt, amarar-te del que et diuen. I organitzar-se bé! Cal arxivar, fer seguiment del que fas cada dia. Jo dedico 20 minuts al dia a fer reporting del que he fet en un full d'Excel. Hi anoto què he fet, amb qui m'he vist, de què he parlat i el rendiment que li he tret, i faig simulacions d'on sóc i on vull arribar. Per estar motivat cal ser competitiu, marcar-se reptes, ser un 'assassí del bon rotllo'. Quan entrenava, abans d'aixecar-me del llit, em marcava objectius com "avui faré més punts que aquest jugador".
Martínez també és soci i president de Lánzame Capital, una plataforma d'inversors privats que es dediquen a la co- inversió en start-ups i projectes d'emprenedoria de caràcter tecnològic. Altíssim i de moviments segurs, com era d'esperar en un jugador de bàsquet, Ferran Martínez va respondre els dubtes i preguntes d'un grup d'emprenedors reunits en la darrera sessió de StartupGrind de Barcelona.
Emprenedor, inversor, advisor, periodista... Com ho fa per fer tantes coses a la vegada?
No es tracta de fer moltes coses, sinó d'interconnectar-ne algunes per treure'n alguna cosa productiva. Això és el networking! Jo vaig tenir la sort d'aprendre'n de molt jove, quan vaig començar a jugar bàsquet de forma professional, amb 16 anys. Vaig veure que anava coneixent a molta gent, i que si aconseguia mantenir aquests contactes en el temps i connectar-los entre ells, en podia treure profit. També vaig aprendre a escoltar. Els emprenedors estan obsessionats a explicar les seves idees i projectes, però el més important és escoltar i rodejar-te dels millors per aprendre d'ells. En aquest país sovint veus que a l'hora de fer un equip, molts 'jefes' o líders tendeixen a rodejar-se de mediocres, per por a què els facin ombra. És un error. Si t'envoltes de gent bona, és molt més difícil desmuntar-te.
Pivotar en argot emprenedor vol dir canviar el model de negoci de la teva start-up. Com va acabar 'pivotant' del bàsquet als negocis?
Tot va canviar durant l'escalfament d'un partit. Recordo que vaig caure i pel dolor que vaig sentir al meu genoll, vaig interpretar de seguida que seria una lesió greu. Tenia 33 anys. La meva idea era seguir jugant quatre anys més com a professional a Itàlia, però em vaig haver de retirar. Va ser dur, vaig haver de canviar el xip... Llavors vaig decidir dedicar-me a les finances. Jo era molt estalviador, però entre 1998 i 2001, vaig perdre el 40% dels meus estalvis. Vaig anar a veure el meu analista al banc i vaig veure que no sabia com ajudar-me. Com que coincidia que m'havia lesionat, vaig decidir posar-me a estudiar finances i aprendre com funcionava la renda variable per intentar recuperar el que havia perdut. En dos anys en sabia més que el del banc! La veritat és que a mi des de petit m'ha agradat la programació, planificar-me... Quan vaig començar a jugar partits professionals, amb 16 anys, em vaig fer un full de càlcul amb el programa Lotus 123 per planificar els meus ingressos i les meves inversions, com si fos una empresa. Al vestuari els meus companys em demanaven consell sobre com invertir. El meu sistema era molt simple, basat en el sentit comú, no en especular. Si tinc una cosa que val cinc i me'n paguen 10, la venc, no espero que pugi molt més de valor. Vaig treballar un temps en temes de màrqueting i relacions públiques per esportistes, però un dia em va venir un banc (UBS) i em va demanar si podia col·laborar amb temes de gestió de patrimoni per altres esportistes d'elit, com havia fet amb mi mateix. Després vaig fer projectes pel Banc Sabadell, fins que va sortir l'oportunitat amb el banc andorrà.
Recorda algun fracàs?
Si per fracassar entenem intentar alguna una cosa, que no et surti i tornar-ho a intentar, sí, molts. Això és emprendre! Potser el meu gran error va ser firmar un contracte de professional amb el Barça massa aviat, amb 16 anys, perquè em va privar d'entrar en una universitat americana, i jo en el fons el que somiava era en jugar a la NBA... Vaig aprendre que a l'hora de prendre decisions cal seguir molt la teva intuïció, el que sents en aquell moment. Però un cop prens la decisió, has d'anar a per totes, "a tope". Sense penediments. Has de confiar en el teu projecte, si no, no el vendràs.
Un bon networking és la clau de l'èxit?
Detesto la gent que el primer que fa és repartir targetes de vista i fotre't la xapa del que fa. Crec que el networking ha de sorgir de forma més natural. Si projectes confiança i una actitud positiva des del primer moment, sempre en trauràs alguna cosa de profit més endavant. És el mateix que quan acabaves un partit i tenies la paciència de quedar-te firmant autògrafs amb un somriure... Recordo que quan estava jugant al Panathinaikos, se'm va apropar un senyor català i em va dir: "tinc la teva samarreta del Barça a casa". Es veu que el seu fill me l'havia demanat després d'un partit, anys enrere, i jo me l'havia tret i li havia donat. Amb aquest home vam acabar fent amistat i col·laborant en projectes.
Què el mou a invertir en emprenedors?
Un amic d'un amic em va parlar del projecte Lánzame, em va semblar molt bo. Es tracta d'un pledge fund, una forma de capital risc on la clau és co-invertir. Tothom es compromet a fer una aportació a l'hora d'invertir. Dóna molta credibilitat saber que algú més s'està arriscant en un projecte. Ho gaudeixo molt, m'agrada aprendre de les persones, ajudar-les a créixer. La start-up Kantox és el nostre cas més mediàtic, però en tenim d'altres. Ens enfoquem a start-ups del sector TIC que compleixin tres condicions: que ja facturin, siguin escalables, i que la seva idea encaixi amb la nostra filosofia. En banca privada molts dels meus clients volen invertir en start-ups, així que són possibles inversors de Lánzame. I si invertim en algun emprenedor que ho peta i es fa milionari, també pot ser un potencial client del banc! La clau està a detectar el talent i entrenar-lo. Igual que amb l'esport.
Algun consell pels emprenedors locals?
Escoltar molt, amarar-te del que et diuen. I organitzar-se bé! Cal arxivar, fer seguiment del que fas cada dia. Jo dedico 20 minuts al dia a fer reporting del que he fet en un full d'Excel. Hi anoto què he fet, amb qui m'he vist, de què he parlat i el rendiment que li he tret, i faig simulacions d'on sóc i on vull arribar. Per estar motivat cal ser competitiu, marcar-se reptes, ser un 'assassí del bon rotllo'. Quan entrenava, abans d'aixecar-me del llit, em marcava objectius com "avui faré més punts que aquest jugador".