La startup Venvirotech ha creat un sistema que converteix els residus orgànics en bioplàstics. Aquesta firma utilitza bacteris que consumeixen materia orgànica i la converteixen en un tipus de plàstic que es degrada en un període d'entre sis setmanes i tres mesos. Una solució que permet resoldre dues problemàtiques a la vegada: la generació de plàstic (i la seva dificultat per reciclar-lo) i la generació de residus de les empreses.
Des del centre d'emprenedoria Vita de Sant Cugat del Vallès, l'emprenedora Patrícia Aymà posa el seu granet de sorra en la lluita contra la gran problemàtica de la contaminació que produeix el plàstic. Sobretot si tenim en compte que cada any acaben al mar vuit milions de tonelades d'aquest un material, que pot trigar segles a desaparèixer. A Europa només es recicla un terç dels milions de tones que es generen i l'Estat espanyol és el segon país, després de Turquia, que més plàstics aboca al mar Mediterrani.
Amb aquesta filosofia va néixer Venvirotech, una empresa emergent del sector biotecnològic que es va començar a idear el juny del 2017 i que fomenta un una economia circular en què residus orgànics de poc valor es transformen bioplàstics d'alt valor.
Patrícia Aymà: “L'objectiu és produir bioplàstic, que és biodegradable i prové de fonts renovables”
“Estava desenvolupant una tesina a la Universitat de Barcelona i estudiava els bacteris que sabien produir bioplàstic alimentant-se de residus. Un cop estudiat el procés, vaig veure que tecnològicament era molt senzill i que només li faltava aplicar un model de negoci per la societat”, explica Aymà, especialista en biotecnologia i enginyeria industrial.
Aymà destaca que el que fan és treure profit de la depuració normal dels bacteris: “Aprofitem que els bacteris s'alimenten dels residus per eliminar els contaminants orgànics de l'aigua i, mentre ho fan, els obliguem que acumulin una reserva energètica. Una vegada l'han acumulada, l'extraiem i la processem i és al que li diem bioplàstic”.
Així, el seu objectiu és produir un bioplàstic, material que és biodegradable en el medi ambient, que prové de fonts renovables, és compatible amb el cos humà i que es degrada en un temps d'entre tres setmanes i sis mesos com a màxim. Això vol dir que pot tenir aplicacions molt concretes, per exemple, en embalatge d'aliments, ja que “tot i que prové de residus no és químic ni sintètic. “És 100% compatible amb el cos humà”, afegeix. A més, també pot tenir aplicacions per material d'impressió en 3D i biomèdiques per la creació de pròtesis.
Aymà assegura que “no només solucionem el problema del plàstic, també el de la gestió de residus”
Després d'un any d'estudi i treball intern i de finançament, Venvirotech es troba actualment creant la seva primera planta pilot, a Guissona. En aquesta planta es farà un any de proves amb diferents tipus de residus per obtenir diverses varietats de bioplàstics. “Ens trobem en la fase de llançament de la primera versió del producte final”, detalla Aymà.
I és que el negoci de Venvirotech es basa en oferir bioplàstic com a producte final, però també serveis de gestió de residus, molt costosa per les empreses, per transformar-los ells en bioplàstics. “El sector està conscienciat. No només estem solucionant el problema del plàstic, sinó que vam descobrir que les empreses estan pagant entre 50 i 100 euros per la gestió de cada tona de residus. Si una empresa a Catalunya té 10.000 tones de residus l'any, són molts diners”. Al 2017 a tot Europa es van generar 2.050 milions de tones de residus orgànics.
“Nosaltres els hi portem una màquina a casa seva que els ajuda a reduir entre un 40 i un 70% el seu cost. A part els hi donem un producte de valor afegit, que es poden quedar ells mateixos o posar-ho al mercat”, destaca l'emprenedora. I és que un dels serveis que ofereixen és justament la venta de plantes de producció de bioplàstics a partir de residus orgànics. Una solució per exemples per grans empreses alimentaris, que produeixen molts residus i a la vegada també utilitzen molt plàstic.
Un fet clau per Venvirotech, per impulsar el negoci i haver trobat el finançament necessari, ha estat la sensibilització cada vegada major per la contaminació dels plàstics: “Això va fer que l'empresa anés guanyant interès, perquè el que es tracta és convertir una cosa que no té valor en un producte de gran valor afegit”.